«M'estava mirant un gran teatre», digué la Lluna. «Tota la sala era
atapeïda d'espectadors, perquè un nou actor havia de fer son
_début_. Mos raigs lliscaven damunt una finestreta del mur. Una cara
pintada s'arrambava a sos vidres: era l'heroi de la vetllada. La
barba cavallerívola ondulava al voltant de son mentó, però hi havia
llàgrimes en els ulls d'aquell home perquè havia estat xiulat a
l'escena, i justament xiulat. Pobre company! Però un «pobre company»
no pot ésser tolerat en el reialme de l'Art. Era un subjecte de
sentiments pregons i amava la seva art amb daler, però l'art no
l'amava a ell. La campaneta de reglament sonà: entrà l'heroi a
escena; «gosadament i altívolament», deia l'acotació de l'obra.
Havia de confrontarse amb un públic per qui era una deu de riotes.
Quan l'obra acabà, vaig veure un home embolcallat en un mantell, que
s'arrossegava escales avall. Era el rei atuït de la vetllada: s'ho
murmuraven l'un a l'altre els tramoïstes. Vaig seguir el pobre
dissortat fins a casa seva. Penjar-se és una lletja mort, i hom no
sempre té metzines a la mà. Vaig conèixer que pensava en totes dues
coses. Vaig veure còm es mirava la cara esblaimada en el mirall, i
mig cloïa els ulls per veure si seria un bell cadàver. Un hom pot
ésser molt malaurat i, tanmateix, incórrer en l'afectació. Pensà en
la mort, en el suïcidi i crec que es plorà a sí mateix: plorà
amargament; i quant un hom ha pogut trencar el plor no es mata.
»Un any sencer ha passat d'aleshores ençà. Vet-aquí que en un petit
teatre hi feia un comèdia una pobra companyia rodoladissa. Vaig
veure una cara ben coneguda, les galtes pintades i la barba
ondulant. Em mirà i somrigué; i, no obstant, havia estat xiulat a
l'escenari feia un sol minut; xiulat per un públic miserable, de
baix estament, en un teatre infeliç!
»Aquesta nit un taüt fou conduït en un carruatge fora de les portes
de la ciutat: no el seguia ni una ànima. Havia estat un suïcidi: el
de nostre pobre heroi, pintat i menyspreat. El cotxer era l'única
persona del dol: no hi havia ningú més, si no és la Lluna. El
suïcida fou abandonat al recó del cementiri, sota la paret. Aviat hi
creixeran les ortigues, i els fossers llançaran al damunt les herbes
i la runa de les altres tombes».