Rey Rodolf, _ab alegría desde mitja escala_: Demetri: noves
magnífiques de la guerra! (_Ensenyantli un telegrama que du a la
mà_).
Príncep Demetri: Pare y Senyor!...
Rey Rodolf: Gran victoria en tots els camps. Vostre germà es un hèroe!
Quan el món ho sàpiga! Llegíu, senyor ministre. El primer rebut.
(_El ministre'l busca entre'ls altres telegrames. Gladys queda enrera
oblidada._)
Príncep Demetri: Oh, quina sòrt!
Rey Rodolf: Sòrt? Deu qu'està ab nosaltres.
Primer ministre, _a Demetri pel telegrama_: Ve de la capital de la
Alcuria.
Príncep Demetri: Es nostra la capital?
Rey Rodolf: Nostra! Nostra! Y tots els forts avençats del voltant, que
són set, y n'hi hà dalt d'una montanya. Però, llegíu, llegíu, que
diable!
Primer ministre, _llegint_: "Hem près la Capital ab les fortaleses.
L'exèrcit enemich es derrotat y son rey fugitiu en mig de la
cavallería. Ara'ls perseguim d'aprop, y arriben noticies de que van
entregantse els soldats, llençant les armes. La victoria es completa.
Ha costat molta sanch dels nostres..."
Rey Rodolf, _interrompent la lectura per llegir ell mateix_: "...pero
més dels contraris; que han dexat en terra milers de morts y
ferits."
Primer ministre, _tornant a llegir_: "El Príncep Albert ha entrat a la
ciutat triomfalment."
Rey Rodolf: Que de segur li han tirat flors dels balcons y finestres.
(_El Rey ho diu com si ho portés el telegrama._)
Príncep Demetri, _abraçant a son pare_: Pare!
Rey Rodolf: El teu germà, Demetri! El fill meu que algun dia portarà
al séu cap la meva corona! La corona de tants sigles, concedida al
meu llinatje gloriós, senyors, per la mà del mateix Deu, que avuy
protegeix la nostra causa, qu'es la més justa. Que's comuniqui al
país immediatament la noticia.
Altre ministre: Ja s'està fent.
Rey Rodolf: Gran festa serà sempre avuy! Que toquin a Gloria les
campanes de la Séu!
Altre ministre: Dintre un moment sortiràn les músiques pels carrers.
Rey Rodolf: Oh, sí! Y quan siga detingut el rey, que se'm comuniqui.
Primer ministre: Els altres telegrames han arribat dificilment, perque
l'exèrcit derrotat ha trencat totes les comunicacions, y aquestos
(_Pels altres telegrames que porta._) han tingut d'anarse a posar
molt lluny reventant cavalls...
Rey Rodolf: Com si, privant que passessin les noticies, aquestes no
haguessin d'arribar aquí y al món enter. (_Rihent._) Senyor Ministre
de la Guerra: concedexo la Gran Creu del Mèrit Suprém Militar desde
aquest moment al meu fill, el Príncep Albert, capdill superior de tot
l'exèrcit. (_Gran remor general de satisfacció._)
Altre ministre: Y jo, Senyor, si Vostra Magestat ho consent, proposo
que la creu de Sa Altesa la costegi en brillants la Nació, y que de
tot lo sobrant...
Rey Rodolf: Molt bé! Molt bé! Perque ara sí que no hi haurà en tota la
Nació un sol contrari de la nostra política. (_Adonantse de Gladys._)
Ah, senyora; vós aquí? Perdonèu si no us havía vist.
Gladys: Es natural, Senyor. Al través de tanta sanch...
Príncep Demetri: Gladys: no es oportú en aquest moment parlarli de
nosaltres...
Gladys, _irònica_: Oh, nó, Príncep. (_Se sent remor lleuger de veus de
fòra._)
Rey Rodolf: Y ara, senyora, tinch de donarvos una bona noticia, sobre
tot per vós. Podèu dir a Nataniel que la pau vindrà totseguit.
Veritat, senyors? (_Mig rihent als cavallers._)
Cavallers: Oh, sí! --Es clar! --Es un fet. --Quí's pot oposar?
Rey Rodolf: Jo la concediré. Y d'aquexa nació que s'ha atrevit a
resistir al meu poder may més hi haurà motius perque's parli d'ella.
(_Remors més fortes al exterior._)
Rey Rodolf: Exes remors?
Un ministre: Es la ciutat enterada de tot. Y com ha sapigut que sóu en
aquest palau, ve a aclamarvos.
Rey Rodolf, _a Gladys_: Y vós no'm felicitèu, senyora?
Gladys: Jo m'atrevesch, Senyor, a donarvos grans mercès en nom de la
Humanitat perque s'estroncarà aquest riu de sanch.
Rey Rodolf, _sever_: No diguèu més. (_Dirigintse a un oficial de la
Guardia que ve ràpit del fons de la escena._) Què hi hà, cavaller?
### Escena XII
_Els anteriors y Nataniel, Slavis, Dorman, Oficial de la Guardia,
Ciutadà, Poble y altres cavallers que baxen de la gradería._
Oficial: Senyor: els ciutadans demanen per veure a Vostra Magestat.
Rey Rodolf, _als ministres_: Puch sortir a la balconada de la plaça.
Un ministre: Si Vostra Magestat permetés arribar al poble fins aquí,
hi hauría una bogería d'entusiasme... (_El Rey dubta._)
Altre ministre: No hi hà cap mena de perill. (_Perque'l Rey ho
senti._)
Rey Rodolf, _al Oficial_: Donchs, cavaller: que s'obrin totes les
portes, y que vinga'l poble. (_Els cavallers ab el Rey se'n van cap a
l'esquerra._) Vós, Príncep Demetri, al costat de vostre pare.
Príncep Demetri: Al costat de mon rey. (_Tothom s'ha oblidat de
Gladys. Aquesta, que ja darrerament no era gayre visible, ha
desaparegut. Rodolf, quan havía dit que sortiría a la balconada,
havía pujat tres grahons y no'ls ha tornat a baxar. Els ciutadans
entren atropellantse, y'ls soldats y guardies del palau els aturen al
fons. Després de disputar a crits, volguentse fer pas, avença una
colla envers la Cort. Després, l'un darrera l'altre, se van acostant
els ciutadans. Tot axò ha de durar molt poch. Mentres parlen ab el
Rey els de la Cort, l'escena s'omple. El que parlarà al Rey te de ser
un home de mitje edat, vestit de negre y tirant a menestral. Mentres
els ciutadans van entrant se van descubrint._)
Rey Rodolf, _a un cavaller_: Y encara les campanes de la Seu no toquen
a Gloria!
Ciutadà: Senyor...
Rey Rodolf, _a un ministre_: Que parli.
Primer ministre: Sa Magestat el Rey vos ho permet.
Ciutadà: Senyor: en nom de tota la ciutat, que va a guarnir sos
carrers en senyal d'immensa alegría, vos dono la enhorabona pel
triomf d'avuy. La gloria que cau sobre nostra terra es gran. (_Ara se
sent al lluny una música que tan aviat s'acosta com s'aparta._)
Rey Rodolf, _quexantse a un ministre_: A la fi; una música!
Ciutadà, _al Rey_: El poble us estarà eternament agrahit. Sou el rey
més gran de tota la Terra: els llorers d'avuy no's marciràn may.
(_El rey no escolta'l discurs._)
Rey Rodolf, _a un altre ministre_: No se senten les campanes encara!
Ciutadà: Ciutadans: Vísca'l Rey!
Poble: Vísca! Vísca!
Rey Rodolf: Gracies. Gracies. Vós, senyor Ministre.
Primer ministre: Ciutadans: jo en nom de Sa Magestat el Rey vos
transmeto el séu gran reconexement. El dia d'avuy no s'esborrarà may
més de la memoria dels nascuts y dels que han de néxer.
Rey Rodolf: Parlèuloshi de mon fill.
Primer ministre: L'exèrcit s'ha coronat de gloria: el nostre
agrahiment al...
Ciutadà: Vísca l'exèrcit!
Poble: Vísca!
Rey Rodolf, _avençant_: Donchs, jo. (_Al poble._) Poble: Vísca sobre
tothom el Príncep Albert!
Poble: Vísca!
Rey Rodolf: Vísca'l meu fill, que us ha dut a la victoria!
(_Ara's comença a sentir lluny tocant a morts les campanes de la
Sèu._)
Poble: Vísca!
Rey Rodolf: S'han tornat bojos a la Sèu!
Primer ministre: Sembla com si toquessin a morts! (_Se sent passar
altra música tocant que sembli un plany. La gent del poble
s'arremolina al lluny, y la remor va crexent y venint._)
Poble, _al lluny_: Què hi hà? --Què hi hà? --Dexèu passar! --Dexèu
passar! --Es Nataniel!
Altra gent, _més aprop_: Es Nataniel! --Es Nataniel, qu'es aquí!
Altres, _encara més aprop_: Nataniel! --Nataniel!
Rey Rodolf: Que vínga Nataniel! Que vínga! (_Avença Nataniel seguit de
Slavis y de Dorman, que fan pas, y també d'altra gent dels seus._)
Nataniel, _al lluny y ab els braços enlayre_: Senyor! Senyor!
Rey Rodolf, _rihent satisfet_: Acostèuvos, qu'ara sí que jo us la
donaré la pau. (_Nataniel s'ha anat acostant._) Mon fill es
triomfador.
Nataniel: Escoltèu, Senyor, que les campanes toquen a morts.
Rey Rodolf: Primer que'ls morts hi hà la gloria. (_Imperatiu._) Que
toquin a Gloria! (_Als ministres._) Còm es que s'erren els que les
toquen?
Nataniel: Nó; les campanes toquen soles!
Rey Rodolf: Soles? (_Rihent rabiós._) Ah farsant! (_Un cavaller ha
baxat de la galería ràpidament, portant un telegrama, que llegeix
totseguit el primer ministre, dantlo al rey al acte._)