Gladys, _a Orlof_: Donchs, està molt mal?
Comte d'Orlof: Sí! Y us prego...
Príncep Demetri: Parlèu, Gladys, parlèu.
Gladys: Si no sé...
Príncep Demetri: De la meva poca paraula ab vós. Jo que a vós vos
voldría servir fins sacrificant ma pobra vida.
Gladys: Y si cambiessim de conversa?
Príncep Demetri: Nó, nó. (_Neguitós_). De la meva poca paraula.
Comte d'Orlof: Nó, Príncep.
Comendatore Morelli: Val més dirho.
Gladys, _ab dolcesa_: Donchs, que'm vau prometre conseguir del Rey que
no perseguís a Nataniel.
Príncep Demetri: Y n'hi vaig parlar, vos ho juro; sinó que'l meu pare
a mi may m'ha escoltat. Diu que jo sóch un somniador, Gladys, y que
al món s'ha de ser pràctich, y decidit, y fort per la prosperitat del
país...
Gladys: Nó, nó. (_Ab el cap més que ab les paraules_).
Príncep Demetri: Ell parla com a rey que té grans obligacions, y
nosaltres fantasièm: ja ho diu.
Gladys: Es clar! Y si fosseu el Rey pensarieu com vostre pare.
(_Diu axò fingint naturalitat._)
Príncep Demetri: Nó: jo pensaría com vós. Y per complàureus, Gladys,
faría... Comencèm ara, Gladys. Demanèume ara.
Gladys: Què farieu?
Príncep Demetri: Demanèume.
Gladys: Què us puch dir!... Fugirieu ab mi, desobehint, es clar, al
vostre pare?
Príncep Demetri: No caldría fugir, Gladys; perque'l meu pare sab que
jo no puch ser feliç lluny de vós; que la existencia m'es aborrida
sense vós; que us he trobat al meu camí, no sé còm, y ja no'n puch
seguir cap altre.
Gladys: Y ell se'n ha rigut!...
Príncep Demetri: Y li he dit que no hi hà salvació per mi si us n'anèu
y no volèu ser la meva esposa.
Gladys: Y se'n ha rigut encara més el vostre pare!
Príncep Demetri: Nó, Gladys, nó; qu'ell m'ha dit que consentía en
tot...
Gladys: No es veritat axò!
Príncep Demetri: M'ho ha dit.
Gladys: No es veritat! No es veritat! Y quan vos ho ha dit vos
enganyava miserablement.
Príncep Demetri: El meu pare diu la veritat sempre. Es el meu pare,
Gladys. Y no consento que se l'insulti al meu davant al meu pare y al
meu Rey. (_El comendatore li fa olorar un pom d'essencies. Silenci
general. Al cap d'una estona Gladys s'axeca per anarsen_). Ahont
anèu? Jo no vull que us n'anèu del meu costat!
Gladys, _allargantli la mà serena_: Adéu, Príncep. (_Ell no li pren y
s'axeca apoyat en Orlof mig plorant._)
Príncep Demetri: Nó, nó. Que vull anar ab vós, y us seguiré fins
arrocegantme. Sinó que jo ja no tinch forces, (_Desprenentse de
tots._) y'm sostindré en vós, que per tots dos vos sobren energíes,
qu'a mi me'n falten, que Deu no me les ha donades.
Comte d'Orlof: Seyèu, senyora. Per caritat seyèu! (_Gladys torna a
asseures._) Y vós, Príncep. (_També perque s'assegui._)
Príncep Demetri, _no volguent asseures_: Nó, nó; ara nó. Gladys:
donèume vostre braç. Anèm a trobar al meu pare. (_Ella no's mou._)
Ananthi ab vós, veurèu quí sóch per vós. Dexèunos tots, y jo
tantsols. Veníu.
Comte d'Orlof: Mirèu: justament el Rey ve cap aquí.
Vescomte d'Arlet: Sí; 'l Rey. (_Gladys ja s'havía axecat per anarsen
ab Demetri; mes s'aturen abans de caminar veyent al Rey y als seus
cavallers_).
### Escena XI
_Gladys, Príncep Demetri, Comte d'Orlof, Comendatore Morelli, Vescomte
d'Arlet y Rey Rodolf, que baxarà de la galería ab sos ministres y
gran seguici de cavallers. Venen ab molta exitació._
Príncep Demetri, _mentres baxa la Cort_: Estèuse al meu costat,
Gladys, y'm sentirèu y veurèu si us estimo.