Rey Rodolf, _ràpit_: Què?
Primer ministre: Llegíu, Senyor. (_Mentres els Ministres parlen
acalorats ab esclamacions de terror, el rey va llegint._)
Nataniel, _ab veu íntima_: Pobre pare! (_Les campanes molt de temps en
temps toquen a morts._)
Rey Rodolf, _per lo que llegeix_: Què! Què diu! Senyors Ministres!...
(_Se'ls queda mirant el Rey. Tots abaxen el cap. El Rey torna a mirar
el telegrama._) Si no pot ser! Si estich somniant! Qu'estèm
derrotats! Que se'ns ha tombat la sòrt en contra nostre! Quí ho diu
axò? (_Pegant sobre'l paper._) Qu'es veritat? (_Dóna'l telegrama a un
altre Ministre._) Teníu, que jo no ho puch llegir. Mes nó; tornèumel.
(_Seguint llegint._) Que'ls derrotats han tornat enrera y s'han
apoderat altre cop de la Capital! (_Al Ministre de la Guerra._) Y'ls
nostres, senyor Ministre de la Guerra, per què no s'han defensat y no
han mort tots abans de rendirse? Y han fugit, els cobarts! Els vils!
(_Cridant fort. Mentrestant els guardies y soldats fan anar enrera y
cap a la dreta al poble y a la gent de Nataniel, arremolinantse tots
no sabent lo què passa._)