Comte d'Orlof: No ho creguèu, Gladys.
Vescomte d'Arlet: Que, com fa miracles, se la podría endur en un carro
de foch.
Gladys, _a Arlet_: Vós sóu un sér vulgar.
Comendatore Morelli: O tornantla formiga invisible.
Gladys: Vós la sóu, la formiga. (_Riuhen els altres. Gladys, ofesa,
s'alça._) Jo no vull que s'ofenga a Nataniel.
Vescomte d'Arlet, _al Comendatore_: Potser sí qu'es rivalitat
professional, perque ell cura, y vós...
Príncep Demetri: No feu enfadar a la Gladys.
Gladys, _fent per riure_: Nó; si no m'ofench; nó.
Príncep Demetri: Demanèuli perdó, Comendatore.
Comendatore Morelli: Es que jo, Gladys, si vós m'ajudèu... curaré a
tothom, per més malalt que estigui.
Vescomte d'Arlet, _al Comendatore_: Prou! (_Perquè'l Príncep no ho
entengui._)
Príncep Demetri: Que li demani perdó! Que li demani perdó!
Comendatore Morelli: Agenollat y tot?
Gladys: Estèu perdonat. (_Tots riuhen. No'l dexa agenollar._) A seure
ben formal desseguida!
Príncep Demetri: Sí, perque ara vull que la Gladys me diga perque se'n
va anar de vora meu totjust entrarem a la Capital.
Gladys, _rihent_: Val més que me'n riga!
Príncep Demetri: Si vós sapiguessiu quant m'he consumit tot aquest
temps, no esplicantme la vostra fugida!
Gladys: Me'n vaig anar perque vós, que tantes paraules m'heu donat
d'una pila de coses sense jo demanàrvosles, vau faltar a la sola que
jo us he demanat en ma vida. (_Ab dolcesa._)
Príncep Demetri: Jo a vós?
Gladys: Sí.
Príncep Demetri, _neguitejantse per la malaltía_: Comendatore: no
estich bé axís.