Slavis: Nó; no us belluguèu. (_El comendatore parla baix ab Orlof y ab
els altres._)
Gladys, _a Dorman, que li havía parlat baix_: Diguèuli vós.
Dorman: Jo nó; lo qu'ell vulgui. Sempre! Sempre!
Nataniel: Aquí mateix m'estaré una estona.
Comte d'Orlof: Com ell vulgui: si us sembla, doctor.
Comendatore Morelli: Donchs, que siga aquí mateix, vaja. Però no podèu
estar assegut axís. Veurèu: (_Volentlo posar bé._) fèume'l favor...
(_Ell ja estava assegut desde'l principi al extrém del sofà._) Una
cosa per recolzarse...
Gladys: Ja ho tinch! Jo! (_Duyentli'l séu abrich de pells plegat com
un coxí._)
Madama Gringoire: Però si es vostre...
Gladys: Mal cor que teniu! (_Posant l'abrich darrera de Nataniel._)
Ara, vós... (_Perque s'estengui._)
Comendatore Morelli: Ajeyèuse. Més ajegut! Y no us moguèu gayre.
(_Ell se posa casi ajegut. Slavis se queda al seu costat, recolzat un
xich al sofà, miràntsel somrihent y de tant en tant axugantse alguna
llàgrima._)
Nataniel: Slavis: sèu que tenim de fer encara molt camí. (_Dorman no
treu la vista de Gladys. Ella vol anar cap a Nataniel. De cop,
s'atura y s'acosta a Dorman._)
Gladys: Dièuli si està bé d'aquesta manera.
Dorman, _acostantse als del castell_: Que bona qu'es! (_Ab molta
efusió. Després va poch a poch cap a Gladys, y li diu besantli la
mà:_) Gracies!
Gladys: Oh, amich meu! (_Dorman va cap al sofà y's posa dret al altre
extrém de Slavis, que també està dret. Hi ha anat de puntetes.
Nataniel queda ab els ulls tancats, com si dormís._)
Príncep Demetri: Gladys!
Gladys, _com si despertés_: Qu'es?
Príncep Demetri: Ara'ns entornarèm, Gladys.
Gladys: Oh, nó!
### Escena XI
_Els anteriors, el Coronel Talarn, y derrera d'ell un ajudant y quatre
soldats, que no entren. Se sent trucar un xich fort a la porta. En
Carlot, qu'era en escena, mira al Comte d'Orlof, no sabent què fer.
Tots els del castell se miren sorpresos._
Comte d'Orlof, _a Carlot_: Vés a obrir.
Coronel Talarn, _sense que se'l vegi_: El senyor Comte d'Orlof?
Carlot, _desde la porta a Orlof_: Un senyor militar que pregunta pel
senyor Comte.
Comte d'Orlof, _després de mirar a Demetri_: Qu'entri.
(_Arronsantse d'espatlles._)
Coronel Talarn, _a qui ha fet entrar Carlot_: El senyor Comte d'Orlof?
(_Buscantlo ab la mirada._)
Comte d'Orlof: Jo'l soch.
Coronel Talarn: Perdonèu. He estat molts anys lluny de la Patria, a la
guerra, y desconech a les primeres figures del meu país.
Comte d'Orlof: També jo he estat lluny d'ell molts anys. (_El príncep,
que al entrar el coronel s'havía apartat, a punt d'anarsen per la
porta de la dreta, torna enrera. L'ajudant, que havía acompanyat al
coronel, se queda prop de la porta ab els quatre soldats que no han
entrat._)
Dorman, _a Slavis_: Els assessins!
Slavis: Ay, sí!
Gladys, _corrent a ells dos ab el dit a la boca perque callin_: Per
Deu!
Coronel Talarn: Ordes del Govern, senyor Comte, m'obliguen a detenir
aquest home, que, per sòrt, ja ho està a casa vostra...
Comte d'Orlof: Senyor coronel: aquest home està ferit. A algun dels
vostres soldats, inadvertidament, se li haurà enjegat l'arma, perque
ell venía en so de pau.
Dorman, _rabiós_: Es que...
Gladys, _contenintlo_: Nó!
Coronel Talarn: En efecte: haurà sigut axís. Y ja qu'està ferit, que
jo no ho sabía, y puix heu sigut tan bondadós per donarli aculliment,
us prego, senyor Comte, que'l retinguèu aquí fins... fins que
disposi'l Govern què s'ha de fer ab aquest home. (_Orlof havía anat
parlant en veu baxa ab el Príncep._) Interinament...
Comte d'Orlof: Interinament vos prego, senyor coronel, que feu retirar
de la meva casa... la força... que rès té de guardar...
Coronel Talarn: Teniu rahó. (_Als soldats y al ajudant._) Sortíu! Y
ara, senyor comte, y ab vostre permís, faré jo mateix a aquest home
diferentes preguntes per trasladar sa declaració al Govern.