Comendatore Morelli, _agafant el cap de Nataniel_: Dexèume fer.
(_Apoyantli en el braç de Gladys._) La ferida es molt alta, y'm convé
axís. (_Gladys plora._)
Slavis, _plorant_: Mala gent!
Dorman: Quines entranyes! Oh!
Nataniel, _renyantlos a mitja veu_: Slavis! Dorman!
Comendatore Morelli, _mig rihent_: Ja m'ho semblava a mi!(_Girantse de
cara als del castell._) La bala ha vingut de costat, que ha sigut una
gran sòrt, perque no més ha fet un solch en la carn. Llarch; però ha
seguit son camí.
Dorman: Oh doctor, doctor! (_Miràntsel ab efusió. Slavis torna a
plorar. Gladys mira a Demetri y somriu_).
Príncep Demetri: Somrièu, Gladys. May us havía vist somriure.