Comte d'Orlof, _a Dorman a mitja veu_: Si poguessiu apartar aquexa
gent y ajustar la porta... (_Dorman va cap a la porta y mig
desapareix. La gent se va apartant. Dorman torna y tanca la porta
sense fer soroll. Mentrestant parla Gladys a Demetri._)
Gladys, _a mitja veu_: Ja ho veyèu! Quín mal feya aquest home?
Príncep Demetri: Gladys, per Deu, que no'm conegui ningú!
Gladys: Cert, perque us odiaría aquesta gent. (_Mentrestant el
Comendatore va descubrint el pit de Nataniel ajudat per Slavis y
després també per Dorman._) Doctor... què es?... Què hi trobèu?...
(_A mitja veu._)
Comendatore Morelli: Per ara... surt molta sanch.
Gladys, _acostantshi_: Oh quin horror, Deu meu!
Dorman, _molt commogut_: Quin mal ha fet, ell que no vol mal a ningú?
Gladys: A ningú! (_Plora callada. Sovint va a parlar; però té prou
feyna a axugarse les llàgrimes_).
Slavis: Ell que... (_Encarantse ab els de la casa._) Dolents; tots són
dolents!
Nataniel, _a Dorman, senyalantli bondadós a Slavis_: Que calli!
(_Tornen Arlet y Carlot. Aquest porta la caxeta, hont hi haurà venes,
medicaments, etc._)
Comendatore Morelli, _a Nataniel_: Tirèu el cap enrera, si us plau. Un
xich més. (_Al tirar el cap enrera, Nataniel topa ab el braç de
Gladys, que'l tenía sobre'l respatller del sofà._)
Nataniel, _a Gladys_: Ah! (_Apartant el cap._) No havía reparat...
(_Per el contacte. Gladys també havía tret el braç._)
Gladys: Faig nosa.
Comendatore Morelli: Nó, Gladys; tornèu a posar el braç.