Baró de Grigní: Y l'heu cridat, Gladys!
Gladys, _negantho_: Jo? Jo l'he cridat?
Comte d'Orlof, _somrihent_: Sí, Gladys.
Gladys: Donchs, no me n'he adonat.
Vescomte d'Arlet: Encara passa gent.
Príncep Demetri: Ara, Gladys, tornèm a França. Me podrien conèxer, y
fóra fatal per mi.
Gladys: Jo l'he cridat? Jo?
Comendatore Morelli: Quína remor! (_Se sent fòra remor forta de
veus._)
Comte d'Orlof: Alguna cosa hi dèu haver. (_Anant cap a la galería,
seguit dels altres._)
Vescomte d'Arlet: Ara corren. S'escampen. (_Entra Carlot per la porta
de la esquerra que dóna al camp_).
Comte d'Orlof: Què passa, Carlot?
Carlot: Qu'han vingut companyíes del Rey, y no li permeten seguir
endavant.
Gladys: Y ell què fa?
Carlot: No s'ha aturat ab la colla que'l volta, y'ls soldats no saben
què fer, mirant al coronel...
Gladys: Passaràn! Passaràn! (_En aquest moment se senten crits y
entremig veus que diuen:_)
Veus: Avant! Passèm! Seguím! (_Les dolçaynes, que havien parat en sèch
una estona, tornen a tocar suaument y se senten crits d'alegría. La
gent de la escena fa estona que són al mig, perque de la galería no
veyen rès._)
Carlot, _que s'ha enfilat a una arcada per veure més lluny_: Ells són
toçuts y van caminant. (_Torna a mirar._) Sí, sí. Ja Nataniel es
entremig de soldats, y va a passar. (_De cop se senten uns quants
trets de fusell no gayre aprop. Exclamació dels de la escena. Xiscles
y corredices a fòra._)
Gladys: Deu meu!
Príncep Demetri: Imprudents!
Baró de Grigní: Ja no volía venir jo.
Gladys, _en to de quexa_: La tropa ha tirat, Príncep! (_Entre tant,
corredices més aprop. Part defòra de la porta de l'esquerra, cops
ràpits de gent que demana per entrar._)
Comte d'Orlof, _a Carlot_: Tànca. (_Quan en Carlot arribava a la
porta, aquesta ja començava a obrirse._)