### Escena X
_Los anteriors, Nataniel, Dorman y Slavis_
Dorman, _des de fòra, en mig d'altres veus_: Es que hi hà un ferit!
Gladys: Ay, Deu meu! Que hi hà un ferit! (_En Carlot ha conseguit
tancar la porta._)
Slavis, _picant des de fòra_: Per caritat!
Gladys: Comte d'Orlof: que ho demanen per caritat!
Príncep Demetri: Però, Gladys...
Gladys: Si dèu ser Nataniel el ferit!
Comte d'Orlof: Senyora, que volèu que'l portin aquí'l ferit?
Gladys: Oh, sí!
Comte d'Orlof: Obre, Carlot.
Gladys: Jo! (_Corrent a obrir. Entren primer Dorman y Slavis mirant
enrera._)
Dorman, _als de fòra_: Apartèuvos! Dexèulo passar!
Slavis, _als de dintre_: Han ferit a Nataniel! (_Entra Nataniel, sense
apoyarse en ningú, somrihent, bondadós, però sempre sense
afeminació._)
Nataniel: Si no ha sigut rès! Si no estich ferit! (_La munió de gent
queda a la porta. Dorman y Slavis dexen passar davant a Nataniel, que
de cop no's fixa en ningú de la escena._)
Dorman, _als de fòra_: Calma! Calma!
Nataniel: Tothom calma! Refiantse de mi, y esperant! Que no's cansi
ningú d'esperar! Esperèm; esperèm sempre! (_Els del castell estan
agrupats y silenciosos._)