Comte d'Orlof: Senyor Príncep: jo us prego que'm dispensèu si no puch
tractarvos aytal com merexèu.
Príncep Demetri: Comte d'Orlof: per Deu!...
Gladys, _qu'havía tornat a mirar a fora_: Callèu! Callèu! M'ha semblat
sentir... (_Pausa_). com a crits!... Lluny!...
Príncep Demetri, _a Orlof_: Tot el camí que'l sent acostarse.
Comte d'Orlof: Tenen de ser encara molt distants.
Gladys: Donchs, què fan? Eh!
Baró de Grigní: Però, per què aquest neguit?
Gladys, _apartantse_: Baró, no'm diguèu rès.
Comte d'Orlof: Jo voldría, Gladys, perque tenim força temps encara,
que vegessiu vostres habitacions...
Gladys: Veníu, madama Gringoire.
Comte d'Orlof: Senyor Príncep... Senyors...
Príncep Demetri: Jo ja'l conech, Orlof, el vostre castell.(_Els altres
cavallers, no ananthi'l Príncep, no's mouen. Sortirà per la dreta
Orlof portant a Gladys; darrera madama Gringoire, que abans mira al
Vescomte d'Arlet, que fa'l distret._)
Madama Gringoire: Ay!
### Escena VII
_Príncep Demetri, Baró de Grigní, Comendatore y Vescomte d'Arlet.
Després Carlot, que, cridant lo menys possible l'atenció, pararà la
taula ab altres criats. Potser convindría parar la taula al fons, y
després portarla a primer terme._
Carlot: no més dóna disposicions als altres que fan la feyna.