Comte d'Orlof, _precipitantse a la porta de la esquerra y
desaparexent_: Es veritat.
Baró d'Arding: Y jo pel park a casa meva. (_Surt per la dreta ràpit,
prenent la escopeta._)
### Escena VI
_Gladys, Madama Gringoire, Comte d'Orlof, Príncep Demetri, Baró de
Grigní, Comendatore Morelli, y Vescomte d'Arlet. Per últim, Carlot,
que se'n anirà per la dreta. Entraràn quan se digui. Abans d'entrar
ningú ja se sent la veu de Gladys, que vindrá fent bracet ab el
Comte d'Orlof._
Gladys: Y per què no en un biplan? Y quins camins, senyor Comte
d'Orlof!
Comte d'Orlof: Si haguessim sapigut vostra vinguda, hauriem cubert de
flors els camins.
Gladys, _ab ansietat_: Qu'hem fet tart? Qu'hem arribat a temps?
Comte d'Orlof, _rihent_: Sí, sí. No ha passat encara.
Príncep Demetri: La Gladys està malalta. (_Molt apesarat y a mitja veu
a Orlof._)
Gladys: Jo voldría que s'aturés aquí. Y que tothom entrés aquí.
Comte d'Orlof, _rihent_. Tothom?
Gladys: Sí, sí. Tothom.
Comte d'Orlof, _rihent_. M'hauríeu de donar temps, Gladys, per
engrandir el meu castell. (_La Gladys se n'ha anat a mirar per la
galería, anantli al derrera Demetri._)
Príncep Demetri: Còm us trobèu, Gladys?
Gladys, _mirant fòra_: Magnífich! Axò es magnífich! (_Arriba madama
Gringoire, gemegant un xich, fent bracet ab el Vescomte d'Arlet. Els
últims d'entrar són el Baró de Grigní y'l Comendatore Morelli._)
Vescomte d'Arlet: Repengèuse força en mon braç; força!
Madama Gringoire: Estich com tulida.
Baró de Grigní, _burlantsen_: Si no podèu, vescomte!
Gladys, _mirant per altre indret_: Oh! També d'aquí es bellíssim!
Príncep Demetri: Gladys: vos trobèu més bé?
Gladys: D'aquest costat encara té més encants. Tot sembla esmeralda y
rosa... Mirèu, Príncep.
Príncep Demetri: Oh, sí!
Gladys: Vos felicito, Príncep, per aquest troç de la vostra Patria.
Però, mirèu!
Príncep Demetri: No està mal.
Gladys: Y a vós també, us felicito, comte d'Orlof, perque'l Rey encara
no s'ha fet seves aquestes terres.
Comte d'Orlof: Tota la nació pertany al Rey.
Príncep Demetri: Serà que'l meu pare no ha visitat may aquest
territori.(_Els altres tres personatges volten rihent y conversant ab
madama Gringoire, que s'ha assegut._)
Gladys: Quins llochs, Príncep, per llençarhi dos cavalls desbocats! En
l'un vós, y en l'altre jo!... A veure quin primer s'estrellaría!
(_No riallera._)
Príncep Demetri: Per Deu, Gladys!
Gladys: Comendatore: polsèu a madama Gringoire, que dèu tenir febre.
(_Se gira a parlar ab Orlof y ab Demetri._)
Comendatore Morelli: Madama de Gringoire...
Madama Gringoire: Nó, nó; es que dech sentir el mal de montanya.
Baró de Grigní: Però, senyora; si'ns trobèm en un plà!
Madama Gringoire: Donchs, no dech tenir rès.
Vescomte d'Arlet: Jo ja sé què té madama Gringoire: mal de cor.
Madama Gringoire: No diguèu rès.
Baró de Grigní: Senyors: madama Gringoire sent defalliment. (_Ho diu
allà hont es Gladys. Tots s'ajunten. Madama Gringoire's posa
dreta._)