A l’onrat rei Frederic terz vai dir
Q’a noble cor nos taing poder sofragna,
Peire comte; e pusc li ben plevir
Che dels parenz ch’aten de vas Espagna
Secors ogan non creia ch’ a lui vaia,
Mas en estiu fasa cont chels aia,
E dels amics; e tegna li oil ubert
Ch’els acoilla pales e cubert.
Ne nos cuig ges ch’ el seus parenz desir
Ch’el perda tan ch’ el regne no il remagna:
N’el bais d’ onor per Franzeis enrechir:
Ch’en laisaran lo plan e la montagna.
Confundal Deus e lor orgoil decaia:
Pero lo rei e Cicilian traia
Onrat del faitz, che l poublat el desert
Defendon ben da chosion apert.
Del gioven rei me plaz can non sesmaia
Per paraulas, sol qa bona fin traia
So ch’el paire chonquis a lei de sert,
E si ’l reten, tenremlen per espert.
_Dalla Biblioteca Laurenziana di Firenze_, Pl. XLI, Cod. XLII, pag. 63.
_L’ortografia di questo Ms., la quale non si dee mutar certamente da
noi, porta a leggerlo con la pronunzia italiana, più tosto che con la
francese._