ROSALÍA
Poca vergonya! què us heu pensat de mi? Sortiu de casa abans no us
tiri escales avall!
VEHINA
No cridis tant! Al cap d'avall ja sabem fins hont arriba la teva
honradesa. Adeu! No'm dono per ofesa per lo que m'has dit. D'avuy a
demá encara espero una altra resposta. Pènsathi be! (_Sen va_).
ROSALÍA
(_Desbordant d'indignació_). Indecenta! Què t'he fet jo per què'm
tractis així?
VEHINA
(_De l'escala estant_). Calla! No moguis escándol. Tu farás lo que
voldrás, però no diguis res a ningú. Per favor, Rosalía!... Que tot
quedi ofegat!
ROSALÍA
Aneusen d'una vegada, traydora! Si m'heu pres per altra us ho perdono,
però davant meu no alseu may més la cara!
VEHINA
(_La veu molt fonda_). Ta germana vé! Dissimula!
(_En un moment tota l'ira y el dolor de Rosalía desborden. Plorant com
una criatura, se dirigeix a la seva cambra y's deixa caure en una
cadira. Una pausa. Després entra Teresa y sent els sanglots de sa
germana. Sorpresa se dirigeix a la seva cambra hont entre plors la
Rosalía li dona a conèixer lo que ha passat. Escena interior de plors
y paraules ininteligibles per l'auditori. Per fí, surten, Teresa
sostenint a sa germana, que diu entre sanglots:_)
ROSALÍA
Ab el cinisme més descarat! Oh, germana! No he tingut paraules pera
respondre! May m'hauria esperat aquesta hora d'angoixa! Ni que
m'haguessin cargolat les entranyes! Ni'ls dolors del part m'han fet
sofrir tant com les paraules d'aquesta mala dòna!
TERESA
Y no l'has sabuda tirar escales avall, ánima freda!
ROSALÍA
No he tingut coratge pera defensarme. M'he sentit agobiada, perduda
sota'l dolor y la vergonya!
TERESA
(_Prenentla pel bras ab violència_). La mala sòrt! Vina que vull que
vagis a escupirli a la cara, davant meu, a casa seva!
ROSALÍA
No! No!
TERESA
(_Ab més violència_). Vina't dich! Vull que vegi qui som nosaltres!
Que sápiga ab qui tracta aquest rebrech!
ROSALÍA
(_Resistint_). No! Deixem estar! No vull escándol!
TERESA
Anem!
ROSALÍA
No donem escándol, Teresa! Què dirá la gent?
TERESA
No'm facis enfadar! Anem! Ella t'ha vingut a insultar però tu li
escupirás a la cara! Anem!
(_La força a seguir ab violencia_).
(_Resistint se deixa anar per terra. Teresa arriba a
arrocegarla. Rosalía plora_).
ROSALÍA
No! No, germana! Ja la perdono! No vull escándol.
TERESA
(_Ab un excés de ira li dona una bofetada_). No tens sang!
ROSALÍA
(_Ab un crit_) Perdó!
TERESA
Ahont es allò?
(_Pren la roba de la Vehina ab un grapat_).
Que les faci ella les indecencies dels richs!
ROSALÍA
Teresa, no perdis el seny!
TERESA
Quédat aquí, cos sense sang?
(_D'una gambada passa la porta y se la sent corre escales avall.
Rosalía se queda parada, escoltant en silenci. Després s'acosta a la
finestra sense sortir a guaytar. Pausa. Després baixa al primer pis
quedant sola la escena un moment. Aleshores se sent la veu de Claudi
a l'entrada_).
CLAUDI
Teresa! (_Ningú respon_). Eh! Teresa!
(_Pausa. Rosalía entra a l'escena de puntetes,
emocionada_).
(_De més aprop_). Rosalía!
ROSALÍA
(_Ab la veu tremola_). Quí hi ha?
CLAUDI
Se pot pujar?
ROSALÍA
Ma germana no hi es.
CLAUDI
(_Presentantse_). Jo pujo com si fos a casa meva.
ROSALÍA
(_Agobiada_). Ma germana es fora...
CLAUDI
Millor.
ROSALÍA
Què hi vens a fer aquí, Claudi?
CLAUDI
Vinch pera tu. L'altre día ja't vaig dir que vindria.
ROSALÍA
Mal fet. Me vens a comprometre y res més.
CLAUDI
Deixa que digui la gent.
ROSALÍA
Si la meva germana sab que has vingut me mourá un escándol. Vesten,
Claudi.
CLAUDI
No, jo parlaré ab la teva germana.
ROSALÍA
Es inútil.
CLAUDI
No'm vols creure donchs, Rosalía?
ROSALÍA
No.Els nostres camins están ben separats. Ja no som aquells
d'abans...
CLAUDI
Jo soch el meteix.
ROSALÍA
No es veritat. Tu, com jo, com tothom, tots cambiem ab el temps.
CLAUDI
A mi'm sembla que soch el meteix d'allá baix, el de la casa del
farmacèutich... Te'n recordes, tu?
ROSALÍA
Això es impossible, Claudi.
CLAUDI
El meteix que jurá casarse ab tu...
ROSALÍA
Calla! No tenim necessitat de parlar d'això...
CLAUDI
Soch el meteix, Rosalía, el meteix però que torna d'un llarg
viatge...
ROSALÍA
Tu?
CLAUDI
D'un llarg viatge per la vida. Torno abandonat de tothom, perduda la
fe, cap a tu.
ROSALÍA
Cap a mi?
CLAUDI
Cap a la sola persona que m'ha comprès y m'ha fet ditxós. Ay, Rosalía!
May hauria somniat que algun temps d'elevarme cap a la perfecció
m'allunyés tant de les persones estimades! Els amichs m'han deixat
sol, me sento estrany dins de la familia, soch entre'ls meus com un
ser que's passeja entre sepulcres.
ROSALÍA
Y jo que visch sense estimar res, sense desitjar res, aborrida de
viure! Has sentit parlar d'aquells condempnats que eternament els cau
una gota d'aigua sobre'l cap? Així va cayent l'aburriment sobre'l meu
cor.
CLAUDI
Però jo endevino al fons del teu cor la meteixa tendresa, la meteixa
ilusió d'abans.
ROSALÍA
Aquella Rosalía que tu vas conèixer, ja es morta. Sembla com si
l'haguessin enterrada en aquella rebotiga fosca, quan tu te'n vas
anar...
CLAUDI
Soch jo qui la vaig matar?
ROSALÍA
Quí sab?
CLAUDI
Donchs avuy m'ha semblat que havía de venir a ressucitarla com aquell
cavaller de la llegenda que torna al seu pays a desencantar la seva
estimada.
ROSALÍA
Y això avuy no pot ser! L'època de les llegendes ha passat.
(_Se sent la veu de Teresa excitada y rogallosa que's
disputa al carrer_).
TERESA
Arri allá! Deixeula tranquila a la meva germana. Es més honrada que
totes vosaltres!
UNA VEU DE DÓNA
No cridis tant! Mentres tu la defenses aquí ella té un home a casa.
Noyes, així va el món!
(_Se senten esclafir rialles_).
CLAUDI
(_Sorprès en gran manera_). Què es això?
ROSALÍA
(_Ab pena_). Ma germana...
TERESA
Tu! Vínam aquí! Puja a casa, mala bruixa! Y si no trobes aquest home
anirás de cap per la finestra!
(_Pausa. Se senten pujar les dones per les escales, rápidament_).
ROSALÍA
Claudi! Pietat! Amágat!
CLAUDI
No!
(_En aquest moment se presenta Teresa que queda glaçada al veure al
Claudi. L'una dona, més atrevida, mitj entra. L'altra no més treu el
cap y s'en entoma. Escena muda. -- Claudi irat, anant a agafar la
dona ab violència_):
Escolteu, donchs. Vos meteixa aneu a dir pel poble, a tothom, de casa
en casa que jo prench per muller a la Rosalía!
LA DONA
Vostè! No ho crech!
CLAUDI
Sí, jo. En Claudi Pradell! Ara no hi teniu res més a fer aquí! Au!
Fòra!(_La treu brutalment y tanca la porta_).
TERESA
(_Plena de admiració_). Què es això?
CLAUDI
La vostra germana es meva. No d'ara, sinó de molt temps. Es cert,
Rosalía?
ROSALÍA
(_Ab afecció gran, acostantse an ell_). Oh! Claudi! Y jo que't donaré
en agrahiment?
CLAUDI
(_Prenentla en sos braços_). Teresa! Jo la salvaré de tota tempesta a
la pobra aucella ferida.
(_Teresa, admirada, no sab que dir_).
## ACTE TERCER
La saleta a casa de Joseph Pradell, com el primer acte. Hora avançada
de la tarda. La porta del fons está tancada entreveyentse per les
vidrieres l'avant sala ab més llum que la saleta. Virgínia, abatuda,
seu aprop del balcó, en un balancí. Paula dreta al seu costat
l'encoratja.
PAULA
No estigui tant abatuda, al contrari, tu fort, jo més forta!
VIRGINIA
Es un disgust massa gros. Oh, mal fill! Mal fill!...
PAULA
No s'exalti, Virgínia, que això encara es pitjor. No perdi la
serenitat.
VIRGINIA
Aquí tenim hont porten les seves idees. Oh! Ja ho havía de preveure
jo!
PAULA
Volguerse casar ab una dona que ha sigut de tothom, que té una
criatura!... An aquest noy li han donat una mala beguda de les que
alteren els sentits...
VIRGINIA
La mala beguda l'ha presa ab els seus llibres. Jo he sigut massa
tolerant y ara pago la meva falta.
PAULA
Així el seu saver encara li haurá servit per mal...
VIRGINIA
Desgraciadament, sí. Idees estranyes y descabellades l'impulsen a fer
això. Redemptor, diu! Ah, infelís! Redimeixte tu meteix que prou
feyna tens!
PAULA
Això es lo que jo no comprench. Per què redimiria? Què vol dir això?
VIRGINIA
Que ho sé, jo? Una bogería de les seves! Perquè un día la va
estimar...
PAULA
Y per això fa aquesta bogería?
VIRGINIA
No ho sé. No ho vull saber. Jo no més veig que'm deshonra!
PAULA
A vostè y a tota la família. Una dòna així tot ho empesta!
VIRGINIA
Què dirá la gent, Deu meu! Què dirá de mi perquè ho consento!
PAULA
Jo fos al seu lloch, Virginia! Ni que el món s'ensorrés y la nit se
tornés día el meu fill no sortiria ab la seva. Primer el deixo sense
una malla, el deshereuho jó, el trech de casa! Quan se vegés davant
de la vida crua m'agradaria veure el seu coratge!
VIRGINIA
No li faria res. Ell se sent apte pera guanyarse la vida.
PAULA
Proviho! Hont l'amor no hi pot res l'interes hi governa!
VIRGINIA
No'm queda cap esperança!
PAULA
No's desesperi per això, no perdi la serenitat, sinó que será de
vostè?
VIRGINIA
Que faci lo que vulgui, que m'abandoni si ell vol! Jo me'n aniré a
les _Hermanitas_ a acabar la meva vida.
PAULA
Vaja, no plori. Així no hi acabem res. Lo que cal es coratge y no
llágrimes. El plor debilita la voluntat y després no som bons pera
res. Tingui compte que plorés jo!
VIRGINIA
Donchs jo no puch fer altra cosa. Es un disgust massa gros.
PAULA
Serenitat y coratge caldria.
VIRGINIA
Tothom es bo pera aconsellar.
PAULA
No sigui tonta! No's deixi doblegar! Vostè y'l seu fill son com dos
vents que's troben cara a cara; el més fort s'ha d'emportar al més
feble. Sigui vostè la més forta!
VIRGINIA
Deu meu! si ell té un genit de roca que jo no tinch!
PAULA
Y be! Cal semblar lo que no s'es devegades.
VIRGINIA
Ay! Es possible això per una mare!
PAULA
Ja veig que's deixará fer la lley! Tant poch que hi patiría jo! Deu no
m'ha donat fills, però si'n tingués, o jo'ls dominaria o no'ls seria
mare! Jo'l deshereuho y prou! Si vols aquesta perduda prentla; ves a
guanyarte les mossades pel món, lluny de la meva presencia.
VIRGINIA
Me matará d'aquest disgust! Quina taca dins de la nostra familia!
Quanta vergonya a casa nostra, Deu meu!
PAULA
Va! No's queixi més ja! A mi'm faria vergonya que'l meu fill me vegés
d'aquesta manera!
VIRGINIA
Donchs jo soch així, no hi puch fer més...
PAULA
Una s'esforça, s'esforça davant de lo que passa.
VIRGINIA
(_Abandonantse a la desesperació_). Jo me'n aniré a las _Hermanitas_.
Ells s'arreglarán, no'ls faré pas nosa! Allí acabaré tranquilament la
meva vida!
PAULA
Ah! Això m'ataca els nervis! Haver de sentir això! Les _Hermanitas_!
Acabar la vida! Bah! Queixes! Res més que queixes tontes! Què'n
treurá de les queixes? A l'acció, Virgínia, a l'acció!... (_Entra
Joseph per la porta del fons_).
JOSEPH
Encara no ha tornat el Claudi?
VIRGINIA
No.
PAULA
Pots comptar que allá baix el retenen tant com poden.
JOSEPH
Si ara vingués me l'enduria al camp y l'obligaria a parlar...
PAULA
Al camp tant tart?
VIRGINIA
Ay! Joseph! A veure si tu li toques el cor ja que jo no tinch cap
poder sobre ell!
JOSEPH
Aquest es el meu intent però primer vull conèixer els impulsos que'l
dominen.
PAULA
Aquestes dones l'han encegat com la serp a l'aucell.
VIRGINIA
Oh, sí!...
PAULA
Tant bona pessa es la casada com la fadrina! No hi ha res d'estrany
per això, ja'n venen de familia.
JOSEPH
Es una cosa que encara no he comprès. Cal que'l meteix Claudi me faci
veure la rahó.
PAULA
Quina rahó?
JOSEPH
Jo no dupto del seu seny, no crech que ell pugui obrar a la lleugera
ab una cosa tant seria y no obstant... no comprench, no comprench...
VIRGINIA
Ni jo tampoch, ni ningú, Deu meu! Això no's pot comprendre sinó per un
rampell de bogería.
JOSEPH
(_Pensatiu_). Hi ha un misteri en aixó.
PAULA
No us amohineu; si nosaltres tenim prou força de voluntat...
VIRGINIA
La meva voluntat es prou forta peró en mi hi ha no sé què que
flaqueja.
JOSEPH
No cal perdre'l coratje no, tampoch.
VIRGINIA
Joseph jo't dono la meva autoritat, fes de pare al meu fill, sigues
crudel si convé que jo no ho sabria ésser. A mi deixeume plorar en un
recó, deixeume amagar la cara que'm cau de vergonya!
JOSEPH
No hi ha motiu de desesperarte, Virginia. Jo't prometo de fer entrar
al teu fill en rahó tart o d'hora.
PAULA
Pera mi l'actitut de la Virginia no es pas la més convenient. Quí ha
de fer pesar tota l'autoritat sobre un fill es la mare, y ningú més
que la mare.
VIRGINIA
Paula, que poch coneixes el cor de una mare!
PAULA
Ah! si jo fos al seu lloch!
JOSEPH
Ab la teva imprudència potser seria pitjor.
PAULA
No ho sé. El perdria o'l salvaría, però ho acabaría tot d'una vegada!
VIRGINIA
(_Sentint passos a la escala_). Calleu!
JOSEPH
Deixeume sol ab ell.
VIRGINIA
Joseph, per favor! Guányali'l cor, párlali de la meva pena!
JOSEPH
Vesten tranquila.
PAULA
Y sobretot menáçal que sa mare'l deixará sense una malla!
(_Se'n van les dues pel fons quasi al meteix temps que entra en
Claudi_).
CLAUDI
(_Sorprès_). Per què se'n van? Per mi?
JOSEPH
Deix estar. Tu y jo hem de parlar sols un moment.
CLAUDI
Está be.
JOSEPH
No't sembla que hi tinch una obligació!...
CLAUDI
Sí, jo també li volía dir...
JOSEPH
Es natural. Entre tu y jo's feya necessaria una esplicació... Vens de
casa la Rosalía, ara?
CLAUDI
No, vinch del camp. Aquesta tarda sentía necessitat de trobarme
sol...
JOSEPH
Sol?
CLAUDI
Sí, sol davant de la naturalesa...
JOSEPH
Y per què?
CLAUDI
Volía desfer tots els meus dubtes, penetrar la veritat, conèixam jo
meteix... per que hi ha moments, oncle, que un dubta de sos propis
sentiments.
JOSEPH
Senyal que no estan prou arrelats en el cor nostre.
CLAUDI
Quí sab? Si l'home's conegués sempre ell meteix...
JOSEPH
Tu dubtas!
CLAUDI
No.Després dels dubtes vé un moment que se sent lo que s'es y lo
que's vol.Jo ho acabo de sentir y estich decidit a tirar avant.
JOSEPH
A casarte ab la Rosalía?
CLAUDI
Sí.
JOSEPH
Y no't fa res d'afligir tant crudelment a la teva mare?
CLAUDI
Això passará, oncle. El cop, de moment, no diré que no sigui
dolorós...
JOSEPH
Molt, moltíssim dolorós per la teva mare!
CLAUDI
De moment sí, ja ho dich, però jo que veig les coses més
serenament...
JOSEPH
Què veus tu?
CLAUDI
Hi ha fets que en certs moments semblen molt greus, ens aplanen com a
montanyes damunt nostre, sembla que la fatalitat se desencadeni
sobre'l nostre cap, però si un asserenantse pensa: dintre mitj any no
será res, ho comentarem tranquils com un fet qualsevol, aleshores
no's vacila en els moments de prova, se veu l'avenir y's tira
endavant.
JOSEPH
Y be! Acepto que sigui així... però y la manera com tu compromets el
teu nom y la teva posició?...
CLAUDI
Comprometre la meva posició! Perquè la noya es pobra?
JOSEPH
(_Excusantse_). Oh, no!... Jo no soch pas d'aquells que tot ho mesuren
ab l'interes.
CLAUDI
Y'l meu nom, donchs? Perquè ha tingut una criatura sense casarse
comprometo'l meu nom? Jo crech que més aviat me realso ab aquesta
acció.
JOSEPH
Oh!... Als ulls de la gent...
CLAUDI
No més els impulsos interiors guiaran a l'home pel camí recte!
JOSEPH
Ja m'agrada la teva convicció, però jo voldría penetrar el secret...
CLAUDI
De què?
JOSEPH
El motiu perquè aquets impulsos s'han desvetllat en tu.
CLAUDI
Jo crech que es l'afany de fer una obra bona, una necessitat del meu
esperit que vol anar sempre cap al bé.
JOSEPH
Això no s'esplica prou. D'altra manera hauries pogut practicar el bé y
sobretot d'alguna manera més gran, més general...
CLAUDI
Potser en el fons també hi ha un cert despit.
JOSEPH
Despit?
CLAUDI
Els amichs m'han deixat sol, m'han abandonat en la meva obra...
JOSEPH
Y què?
CLAUDI
Y jo necessitava trobar una companyia, una companyia única,
escullida...
JOSEPH
Ves dihent.
CLAUDI
Necessitava rompre la meva soletat pera unirme ab algú que signés
profondament fidel a la meva obra.
JOSEPH
Y vas pensar ab la Rosalía?
CLAUDI
Quan tots els amichs me van haver abandonat y la meva veu no trobava
ressò en lloch, vaig pensar ab ella. Ningú millor que una dòna unida
ab mi pel llaç de l'agrahiment. Y encara més si aquesta dòna es la
víctima dels que m'han abandonat, dels que jo podria anomenar els
meus enemichs.
JOSEPH
No acabo de compendre.
CLAUDI
No compren que aquesta unió ab la dòna que ells han befat es el meu
crit de guerra?
JOSEPH
Que es ignocent lo que tu dius, Claudi! No veus que tot això no es
prou pera justificar un casament?
CLAUDI
Es que primer que això y per damunt d'això hi ha una altra cosa: el
meu antich amor per la Rosalía y'l desitj de redimir la meva
víctima.
JOSEPH
La teva víctima!
CLAUDI
Sí. Jo vaig cometre aquella acció que segons vostè, ens fa
responsables de la caiguda d'una noya. Jo vaig matar la puresa del
seu amor y la vaig abandonar.
JOSEPH
Tu! Y ho vens a dir quan ja no hi ha remey!
CLAUDI
Sí, oncle, que hi ha remey. Jo he emprès la bona via.
JOSEPH
Ja es massa tart!
CLAUDI
Jo vinch a redimir la meva víctima y vostè'm defensará contra tothom.
JOSEPH
Es massa tart, el mal ja es vell y no té remey. Claudi deix corre
això.
CLAUDI
No, oncle. Ab aquesta acció'm sembla que purifico la meva vida. No'm
sentiria capás d'empendre res d'elevat sense fer abans aquesta obra
de redempció.
JOSEPH
Però la teva família, la teva posició, tot queda compromès...
CLAUDI
Aquell día no me'n va parlar pas d'això! No més me va parlar d'un gran
dever...
JOSEPH
(_Embarraçat_). Oh!... Quí sabia, qui havía de creure?...
CLAUDI
Pera tots ha de regir una meteixa lley, una meteixa moral, oncle!
JOSEPH
Sí, però...
CLAUDI
Ara no vulgui destruhir la seva obra, vostè!
JOSEPH
La meva obra?
CLAUDI
Sí, oncle, vostè va ser qui més me va impulsar a fer aquesta acció.
JOSEPH
Jo? De cap manera...
CLAUDI
Aleshores aquella hermosa moral que vostè'm predicava...
JOSEPH
Es necessari que't digui una cosa, Claudi! Pera tu que ets jove será
una cosa amarga, però es precís...
CLAUDI
Oncle, tinch por que vostè no sigui com la demés gent del poble.
JOSEPH
Y tu demá també ho serás, quan comprenguis que la vida torna a tots
els homes iguals. Davant de la realitat moren les idees nobles y les
belles teories...
CLAUDI
No m'esperava això de vostè!
JOSEPH
Aquell día, parlant d'aquesta noya, les paraules me sortien del cor
com ara meteix. Es estrany això, veritat? Fins l'home més sincer s'ha
de contradir sovint... y es que la vida ens ensenya sempre, a cada
hora, a cada instant...
CLAUDI
No.Es que vostè'm va predicar una moral que vostè meteix no creya.
JOSEPH
Aquell día sí, Claudi, y jo meteix l'hauria seguida. Però avuy, densá
que sé això de tu, me sembla que la meva moral no era bona...
CLAUDI
Per què?
JOSEPH
No, era un de tants miratges que enganyen a l'home quan s'allunya de
la realitat. Es incomprensible la vida, lo que creyem avuy no ho
podem sostenir demá...
CLAUDI
Quan s'es home de debò!...
JOSEPH
Sápigues, Claudi, que'l cor ens enganya quan prediquem el bé als
altres: exigim fins el darrer sacrifici y nosaltres meteixos no som
capassos de fer ni el primer.
CLAUDI
(_Ab dolor_). Vostè que era el sol home del poble ab qui jo creya!
JOSEPH
Y ara hi has de creure més que may. Segueixme y t'allunyaré del mal
camí hont te porta la teva joventut.
CLAUDI
No.Jo seguiré'l meu camí contra tothom!
JOSEPH
Pensa que hi ha una cosa superior a tot lo que tu puguis creure... el
sentit práctich!
CLAUDI
Vaja, vostè també es fals com els altres, també sab girar la cara...
JOSEPH
No, no. Te confesso que jo també m'he enganyat. He cregut moltes
coses, moltes coses, Claudi, que després ab tota la pena del meu cor
he hagut de deixar de creure...
CLAUDI
Ah, misèria!
PAULA
(_Entra per la porta del fons y del brancal estant diu_): Claudi, hi
ha l'Abdon que't vol veure.
CLAUDI
(_Sorprès_). L'Abdon!... Díguili que entri.
PAULA
Aquí meteix?
CLAUDI
Sí, aquí meteix. (_La Paula se'n va_).
JOSEPH
Jo me'n vaig. Després continuarem la nostra conversa. Ja veurás com te
faré cambiar de pensament.
CLAUDI
No ho provi, oncle. Sería inútil.
JOSEPH
Tu no has pensat may que la moral que devegades prediquem es una cosa
y la vida que fem, que estem obligats a fer n'es tota una altra. Son
dos móns diferents y pobre de l'home que'ls vulgui fer regir per les
meteixes lleys! Adeu. Ja'n parlarem després.
CLAUDI
(_Ab dolor, per sí_). Adeu per sempre, oncle!
(_Joseph al obrir la porta pera sortir se trova ab l'
Abdon y se saluden darrera dels vidres.Claudi
está neguitós. L'Abdon entra bastant
cohibit_).
ABDON
Bones tardes, amich. No m'esperaves, veritat?
CLAUDI
No, francament.
ABDON
Ja m'ha costat de decidirme a venir després d'aquell día...
CLAUDI
(_Tallantli la paraula_). Y be! Què se t'ofereix.
ABDON
Era necessari que jo't vingués a veure.
CLAUDI
Necessari?... Hum!...
ABDON
L'un o l'altre'ns havíam de rebaixar...
CLAUDI
No sé per què...
ABDON
Y sempre val més que hagi estat jo, després de tot... Veurás, lo
passat, passat...
CLAUDI
(_Molt sech_). Això sol t'ha portat aquí?
ABDON
Oh, no! Pots comptar que quan m'he decidit a venir no'm mancará un
motiu interessant.
CLAUDI
Au, donchs, dígal aviat y francament.
ABDON
Permètem que m'assenti primer.
CLAUDI
Sí, dispensa que...
ABDON
(_Assentantse_). Fuig, home! (_Una pausa. L'Abdon pren
un tò seriós y pedantesch_). Ja veurás: uns quans amichs hem fundat
una associació republicana y m'han fet el seu president...
CLAUDI
(_Sorprès_) A tu!
ABDON
No te'n estranyis. Ja sabs que jo no he tingunt may enveja de figurar;
això no es pas del meu carácter... però com sempre he sentit un amor
tant gran per aquest ideal...
CLAUDI
Tu! Francament, no'n sabia res.
ABDON
No ets tu'l primer qui'm diu això... No es estrany després de tot, era
una cosa aquesta que jo no havía manifestat may...
CLAUDI
Y per què?
ABDON
Perquè jo ab prou feynes me'n havía donat compte.
CLAUDI
Es estrany!
ABDON
Jo crech que les idees viuhen dins de l'home sense que ell meteix se'n
doni compte... y a l'hora oportuna...
CLAUDI
(_Irònicament_). Ja!
ABDON
A l'hora oportuna se revelen ab tota la seva força. Fins ara jo no
m'havía sentit republicá...
CLAUDI
Naturalment, però quan s'ha tractat de fundar aquesta associació...
ABDON
No ho trobis estrany això, Claudi. Segurament que les idees polítiques
son hereditaries dins de les families. El meu avi ja havía sigut un
gran republicá...
CLAUDI
Y tu no podíes mancar de serho, está clar...
ABDON
Oh! No podía mancar de serho! Ho duya dins de les sangs! Y si sabessis
lo que ara't vaig a dir!...
CLAUDI
No cal, ja't crech...
ABDON
Veurás que essent menut, en una festa popular, el meu avi ja'm feya
portar una bandera republicana...
CLAUDI
(_Burleta_). Oh! Això es magnífich!
ABDON
Y'm disfressava de república ab un _gorro_ frigi y'm feya cridar:
Visca la federal! Quina alegría aleshores la meva! Ara dígam, com
podía trahir els meus sentiments de noy, jo?
CLAUDI
(_Ab ironia y alsantse_). Molt be! Això son homes! Jo't felicito...
ABDON
Grácies, però jo encara no me'n vaig. T'he d'esplicar el motiu de la
meva visita...
CLAUDI
(_Restant dret_). Dígas, donchs.
ABDON
No't molestaré molt. Entre'ls companys que formem la nova societat
s'ha vist la conveniència de que tu siguis dels nostres.
CLAUDI
Jo? Per què?
ABDON
Y se m'ha delegat a mi pera venirte a oferir el cárrech de vocal en la
junta que jo tindré l'honor de presidir.
CLAUDI
(_Irat_). Com! A mi això!
ABDON
Sí...
CLAUDI
Però goseu!...
ABDON
Què!
CLAUDI
(_Dominantse y aparentant calma_). Grácies, mil gracies, jo no mereixo
aquesta atenció.
ABDON
Ens farás un favor, a mi particularment...
CLAUDI
(_Sech_). Prou. No'n parlem més! (_Va de cap a cap de sala,
nerviós_).
ABDON
Jo ho he promès en nom teu, no'm facis quedar malament...
CLAUDI
Y qui't fa comprometre a tu?
ABDON
Escolta, Claudi: ens hem proposat ajuntarnos tots el joves de cases
bones... tu hi ets necessari.
CLAUDI
Es inútil!
ABDON
Ets necessari, no tenim ningú més.
CLAUDI
Y per això'm veniu a buscar! Grácies, minyó.
ABDON
Home'm fas un agravi. Jo comptava ab tu... tu be volies fundar una
mena de societat...
CLAUDI
Sí, però d'allò en això!...
ABDON
Mira, Claudi, les idees polítiques aquí son poca cosa. La qüestió es
reunirnos els joves de certes cases en un local propi, lluny de la
pobriçalla...
CLAUDI
Ah! Ja deya jo!
ABDON
Y tu hi ets necessari; si hi deixéssim entrar segons qui, digues tu
meteix, què's diria de nosaltres? Nosaltres hem d'esser lo senyor, lo
escullit del poble... El nostre fí es d'ajuntar tot lo bo y millor,
comprens?... Y sobre tot pera mi que seré'l president...
CLAUDI
Sí, ja vaig comprenent.
ABDON
Perquè hi ha moments que un home necessita adquirir un cert prestigi,
ocupar un lloch culminant... en fi, tu ja deus saber que estich en
vigílies de casament...
CLAUDI
Tu!
ABDON
No'n sabies res, encara?
CLAUDI
Però si fa quatre díes que aquí meteix deyes mil pestes del matrimoni
y de la dòna!
ABDON
Veurás, he trobat una xicota de diners, una veritable ganga, noy!
CLAUDI