ABDON
Y si't digués que jo ab prou feynes la conech? Però què hi fa si té
diners!
CLAUDI
Be, home, be...
ABDON
Y veus?... Jo poca cosa hi hauré fet ab això! Se pot dir que'm casen,
més ben dit, m'acomoden.
CLAUDI
(_Ab ironia_). Molt be, amich. T'he de felicitar una altra vegada.
ABDON
Gracies. Y lo referent an aquest cárrech? Ara ja sabs el còm y el per
què...
CLAUDI
Es inútil que insisteixis. Coses més series y més delicades ocupen ara
la meva atenció.
ABDON
Ja sé lo que es y no me'n vull anar sense parlarten. Sería pera mi un
cárrech de conciencia...
CLAUDI
(_Sorprès_). El què!
ABDON
No dirte lo que's pensa pel poble d'aquestes coses.
CLAUDI
Això sí que no ho consentiré. No tinch necessitat de saber lo que's
pensa respecte les meves accions.
ABDON
Permetem que't digui...
CLAUDI
(_Sech_). Res absolutament!
ABDON
Me fas llástima, amich! La gent se creu que has perdut el seny.
Llensar a perdre'l teu nom y la teva posició per una qualsevulla!...
CLAUDI
S'han acabat els cumpliments! Abdon, recordat que una vegada't vaig
treure de casa.
ABDON
Y vols dir que ara ho tornaries afer?... Cah!...
CLAUDI
M'obligarás a ferho si no te'n vas de bones en bones. Ja he acabat la
paciència, Abdon! Vesten!
ABDON
Está be, però escolta dues paraules abans d'anarmen.
CLAUDI
Ni una! Això son coses que tu no pots tocar.
ABDON
Pensa que un día pots repenedirte de lo que vas a fer!
CLAUDI
No hi fa res, m'hauré errat però hauré obrat serenament; no hauré
passat la vida a les palpentes, ab l'inconciencia de les besties, com
vosaltres.
ABDON
L'orgull te perdrá, Claudi!
CLAUDI
Millor! Heu volgut deixarme sol pera fer la meva acció estèril però
ja't vaig dir que no'm mancaria companyia...
ABDON
Brava companyia! Ne pots estar orgullós!
CLAUDI
Fóra d'aquí!
ABDON
(_Calmós_). Y si no fos tant obedient com l'altra vegada!
CLAUDI
(_Ab un esclat d'ira_). Si no fossis dius!... Per força!
ABDON
Oh! Per força!...
CLAUDI
(_Espenyentlo_). Fora d'aquí! Estúpit! Insolent!
(_Al sentir els crits de la disputa vé Paula per la
porta del fons, tota esverada_).
PAULA
Què hi ha? Què passa aquí?
ABDON
(_Anant a passar la porta_). No res. Deixeulo estar. Té sòrt que es a
casa seva!... (_Se'n va_).
PAULA
(_Seguintlo cap a l'avant sala_). Escolta, Abdon, vínam aquí! Puja!
ABDON
(_De l'escala estant_). Oh! No us hi amohineu! Un altre día ja
saldarem comptes!
PAULA
(_Tornant cap a n'en Claudi irritada_). Què ha passat
aquí? Te tornes insoportable, noy!
CLAUDI
Déixim tranquil!
PAULA
Sembla, que l'hagis pres de mal ull a l'Abdon. Tant amichs que erau
abans!... Ah! Les dones com us giren el cervell!
CLAUDI
Déixim estar tranquil li dich!
PAULA
Valdria més que anessis a aconsolar a ta pobra mare!
CLAUDI
Valdria més que vostè no's cuydés d'exitarla!
PAULA
Jo, pobra de mi? No hi tinch art ni part en això.
CLAUDI
Quina llástima!
PAULA
Ja't vaig dir tot lo que t'havía de dir jo; com a tía que't soch me
sembla que hi tenia una obligació.
CLAUDI
Però no té l'obligació d'ensibornar a la mare tot el día!
PAULA
(_Anantsen_). Ay fill! No estich per disputes. Si tens rábia féstela
passar tot sol.
CLAUDI
Ah, tía! Què n'es vostè de falsa!
PAULA
Y tu que n'ets de tonto! Deixarte girar el cervell d'aquesta manera!
Me fas rábia y pietat! No ho sé que'm fas... no ho sé... perquè no té
nom lo que t'hauria de dir. (_Se'n va molt exitada_).
(_Claudi, després d'una pausa, se disposa a sortir quan
troba a sa mare que entra aparentant haver se posat tranquila_).
CLAUDI
Mare, vens be; escóltam per darrera vegada.
VIRGINIA
Abans escóltam tu y reflexiona be lo que't digui. Creume que no més la
teva sort me preocupa.
CLAUDI
Vols ferme cambiar de decisió?
VIRGINIA
Escolta, Claudi: ara ja conech els bons intents que't guien...
CLAUDI
Has parlat ab l'oncle?
VIRGINIA
Sí.
CLAUDI
L'oncle es com la demés gent d'aquí.
VIRGINIA
Deixa estar això. Tots volem el teu bé. Ara ja veig la cosa baix un
altre aspecte, potser la veig més clara que may... Deu meu! y tant si
la veig clara...
CLAUDI
Y còm la veus?
VIRGINIA
Quan he comprès el perquè dels teus impulsos, s'ha despertat en mi un
dubte terrible, fill meu, quin vel hem d'esqueixar lo més aviat
possible.
CLAUDI
Quin es aquest dubte?
VIRGINIA
Escolta abans: creus tu que sempre que volem fer una bona obra ho hem
lograt al durla a terme?
CLAUDI
No.Quí es que no pot errarse en aquest món?
VIRGINIA
Però hi ha errades que porten terribles conseqüències y perquè
destruheixen el nostre avenir, la nostra ditxa...
CLAUDI
Quínes?
VIRGINIA
Aquelles en que hi hem jugat el nostre cor. Ay, fill! y les hem
d'evitar ab totes les nostres forces!
CLAUDI
Oh, mare! Esplícat més clarament, revela'l teu dubte.
VIRGINIA
Escolta una experiència: tu ja sabs que he passat la millor part de la
meva vida fent treballs en benefici de la gent del poble...
CLAUDI
Sí.
VIRGINIA
Hi he esmersat un temps preciós, ma joventut riquíssima, prodigada
miserablement!
CLAUDI
Miserablement!
VIRGINIA
Sí, perquè ara sento la buydor del temps perdut fent aquest treball
inútil...
CLAUDI
Y'l bé que has fet a tantes families pobres?
VIRGINIA
Un día vaig creure que valia alguna cosa fer el bé...
CLAUDI
Y no ha sigut així?
VIRGINIA
Si vegessis com me gira la cara la major part de la gent que he
afavorit ab els meus pobres treballs! A ningú agrada deure
agrahiment, es una cosa que mata l'estimació natural.
CLAUDI
Però'l bé que has fet a tantes families no't dona una certa alegría
interior?
VIRGINIA
No, el bé no'ns satisfá prou pera recompensar els sacrificis del
nostre cor. Ah! quan penso que durant tot aquest temps hauria pogut
empendre alguna cosa en profit meu, en el meu profit moral...
CLAUDI
Ets ben egoista, mare...
VIRGINIA
Es necessari, Claudi, perquè m'he convensut que l'idea del bé no
sempre porta'l bé dins d'ella.
CLAUDI
Què dius?
VIRGINIA
Aquí tens la qüestió. Pensa que jo no més hi he sacrificat el meu
treball, però tu hi vas a sacrificar la teva ánima, el teu cos, tota
la teva vida.
CLAUDI
Això es tot lo que m'havies de dir?
VIRGINIA
Sí, això y més. Els teus bons sentiments no t'han de portar a l'abim.
En la Rosalía no més hi veus la víctima que cal redimir y en tu'l
noble redemptor... no es veritat?
CLAUDI
Sí. Y què hi pots dir tu contra aquests sentiments?
VIRGINIA
No més una cosa: que la vostra unió estará feta per l'altruisme y per
l'agrahiment però no per l'amor.
CLAUDI
(_Com il·luminat_), L'amor!
VIRGINIA
L'únich sentiment que ab tota sa puresa y ab tota sa força pot unir
l'home ab la dòna dignament.
(_A travers dels vidres se veu venir la Rosalía quan es
encara a l'avant sala. Claudi l'apercibeix_).
CLAUDI
Mare, la Rosalía!
VIRGINIA
(_Dirigintse a la cambra d'en Claudi_). No tinch coratge pera
rebrela.
(_En aquest moment, Rosalía, entra molt serena, molt
possehida de la seva missió y ab noblesa se dirigeix a la senyora_).
ROSALÍA
No s'en vagi, senyora. Jo porto la pau en aquesta casa.
CLAUDI
La pau!
ROSALÍA
Aquesta nit l'he passada sense dormir, pensant en la nostra unió...
per fí, a la matinada, quan la llum ha arribat, m'he cregut veure la
rahó de tot...
CLAUDI
Y què?
ROSALÍA
Vinch a donarte l'adeu, Claudi!
CLAUDI
Com! L'adeu!
ROSALÍA
La nostra unió es impossible.
VIRGINIA
(_Que havía estat silenciosa y atenta diu ab joya_). Impossible!
CLAUDI
Impossible? Per què? Digues...
ROSALÍA
Jo ho sento així y tu també ho sentirás.
CLAUDI
Oh, no!...
ROSALÍA
Sinó avuy demá, un día o altre, un moment, sentirás que en lo mes
íntim del nostre cor hi manca l'amor.
CLAUDI
L'amor! Y la mare m'acaba de dir lo meteix!... Es que en el nostre cor
no hi van quedar arrels d'aquell gran amor?
ROSALÍA
Son dins de nosaltres com les arrels mortes dins de la terra però
d'elles no rebrotará una nova vida.
CLAUDI
Per què ha de ser així si nosaltres volem al contrari?
VIRGINIA
Ah! Claudi! Es el meu dubte!
CLAUDI
Però si ella vol, si jo vull ab tota la meva voluntat...
VIRGINIA
Les nostres idees, tota la nostra voluntat no ressucitará un sentiment
mort dins de nosaltres!
CLAUDI
(_Aterrat_). Sería fatal!
ROSALÍA
(_Com il·luminada, prenent ab efussió les mans de Virgínia_). Oh! Deu
meu! Ara hi veig clar! Ja'm sento deslliurada! Grácies, senyora!
CLAUDI
(_Abatut_). Es dolorós...
ROSALÍA
(_Més afectuosa_). Oh, senyora!...
VIRGINIA
Què't passa?
ROSALÍA
Ara hi veig clar! Quina calma en el meu cor! No sents Claudi com la
teva mare ha fet penetrar la llum dins de nosaltres?
CLAUDI
No obstant jo sentía un tal ardor, tenia tanta fe...
ROSALÍA
Sí, tu volies fer una bona obra, la teva idea era hermosa, jo'n
sentiré per sempre més l'agrahiment.
CLAUDI
Es cert, ens manca l'amor d'aleshores, d'allá baix...
ROSALÍA
La teva mare ha obert el nostre cor a la veritat. Claudi, d'avuy en
avant podem viure tranquils l'un y l'altre.
CLAUDI
(_A sa mare_). Donchs si les nostres idees y la nostra voluntat no son
més fortes que'ls nostres sentiments, ara qui'm retornará la pau de
la meva conciencia?
ROSALÍA
La meva vida joyosa en l'aconhortament.
CLAUDI
Y aquell sentiment de la nostra primera joventut que'ns ha donat els
instants més dolços de la vida què haurá sigut, donchs, pera
nosaltres?
VIRGINIA
Res més que un epissodi, fill meu.
ROSALÍA
Es cert y jo la seva víctima. Avuy els nostres camins están ben
separats. Adeu!
VIRGINIA
Rosalía! La creació estima per un igual a totes les seves obres!
Conságrat al teu fill!
ROSALÍA
Ell es la joya de la meva vida. Per ell beneheixo'l meu passat. Adeu!
(_Se'n va pausadament amagant la seva emoció. Claudi la
crida encara, volguentla aturar_).
CLAUDI
Oh, Rosalía! Atúrat!...
VIRGINIA
(_Retenintlo dolsament_). Què vols fer?
CLAUDI
Mare, jo no sento amor per aquesta noya, es cert, però ab ella hauria
pogut ser ditxós.
VIRGINIA
Y si ab la vostra unió haguéssiu fet noves víctimes!...
CLAUDI
Per què?
VIRGINIA
Perquè es terrible que l'home violenti ab ses accions els propis
sentiments.
(_Claudi, resta abatut. Pausa. De sobte sembla
possehirse de tota la veritat_).
CLAUDI
Es ben cert que hi ha arrels mortes dintre del nostre cor!
VIRGINIA
Sí, arrels que no rebrotaran may més...
CLAUDI
Y n'hi ha per tot, jo'n veig per tot. Entre l'amistat, entre la
família, en l'amor, fins en els llochs hont hem viscut y que tant hem
estimat... tot está ple d'arrels mortes.
VIRGINIA
Sí, cada sentiment, cada afecció que mor n'es una.
(_Claudi deixa caure apesarat son cap sobre'l seu pit.
Després d'un moment de pausa, il·luminat per una idea salsa
decidit_).
CLAUDI
Mare! Me'n vull anar!
VIRGINIA
Ahont?
CLAUDI
A l'extranger, a viatjar, a coneixe una vida nova.
VIRGINIA
No, fill meu! Ànemsen a ciutat tots dos...
CLAUDI
Ara no.
VIRGINIA
Per què? No ha arribat ja l'hora de viure nosaltres dos sols?
CLAUDI
Oh, no!
VIRGINIA
(_Horroritsada_). Què! També hi ha arrels mortes entre nosaltres dos?
CLAUDI
En aquest moment, sí.
VIRGINIA
Oh, fill meu! No'm deixis! Te perdré?
CLAUDI
Me'n vaig per apendre d'estimarte.
VIRGINIA
Me deixarás y no tornarás!
CLAUDI
Tornaré quan s'hagin dissipat les ombres que avuy pesen sobre'l meu
esperit. No'm preguis més. Me'n vaig a arreglar les meves coses y
demá me'n aniré...
VIRGINIA
(_Desolada_). Per què? Ahont?
CLAUDI
A enterrar lluny de tu tantes coses mortes. Així, quan torni als teus
braços, comensaré una vida nova.
(_Se'n va cap a la seva cambra. Virginia sense esma
pera protestar arrenca en plor_).
VIRGINIA
Y jo aquí sola... entre aquestes parets!...
(_Després reaccionant, corre cridant cap a la cambra de Claudi
_). No! No!... Fill meu! Per pietat! No'm deixis!...
Villaines-en-Duesmois, 1903-1905
Aquesta obra va representarse per primera vegada en el "Teatre Romea",
de Barcelona, la nit del 2 d'Octubre de 1906, baix el següent
repartiment:
--------------------- -----------------------
_Senyora Virgínia._ D.ª Carme Parreño.
_Claudi Pradell._ D. Antoni Piera.
_Joseph Pradell._ " Iscle Soler.
_Paula._ D.ª Adela Clemente.
_Rosalía._ " Carme Jarque.
_Teresa._ " Antònia Baró.
_Abdon._ D. August Barbosa.
_Vehina._ D.ª Montserrat Faura.
_Una dona_ " Pilar Forest.
--------------------- -----------------------
Director artístich: _D. Antoni Piera._