Arrels mortes
Joan Puig i Ferreter
1906
__PERSONATGES__
Senyora Virgínia, _viuda de Pradell._
Claudi Pradell, _son fill, llicenciat en Farmacia._
Joseph Pradell, _oncle de Claudi._
Paula, _la seva esposa._
Rosalía.
Teresa, _sa germana gran._
Abdon, _amich de Claudi._
Una vehina.
Dues dones.
L'acció a l'època actual, durant l'istiu, en un poble del Camp de
Tarragona.
## ACTE PRIMER
Saleta bonica a casa de Joseph Pradell. Al fons una porta vidriera de
dues fulles que dona a l' avant sala. Aquesta es molt clara y
espaiosa. Al mitj d'ella s'hi veu una taula rodona ab un gerro de
flors a damunt. Al fons de tot una porta ab persianes que dona al
terrat. Dintre la saleta, a la dreta del fons, una calaixera y
apoiantshi a damunt, un bell quadro de Santa Virgínia brodat, ab unes
cistelles de flors artificials a cada costat y dos candelers de
bronzo a davant. A l'esquerra del fons una tauleta ab armari a damunt
que fa de llibrería per en Claudi. Al costat esquer un gran balcó que
fa clara la sala, ornat ab uns cortinatges blanchs que forman un
pabelló ab bastant de gust. Davant del balcó dos balancins cara a
cara y cadires altes y baixes pel voltant. A la dreta una porta que
va a la cambra de Claudi, y en primer terme, una taula escriptori
molt sensilla, un poch avançada cap al centre de l'escena. Alguns
quadros de sants y retrats de familia per les parets.
Mitj-díada d'istiu. L'escena molt clara però que doni la sensació de
fresca, ab el sòl regat, les portes entreobertes, la llum d'un tò
verdós produhit per les persianes. Tot ha de respirar l'ambient
tranquil d'una casa de propietaris acomodats.
Virgínia esta assentada en una cadira baixa davant del balcó. Fa un
treball de ganxet ab molt amor. Es una senyora d'uns quaranta sis
anys que's conserva be. Es sensilla y afectuosa en son tracte, de
cara plena y afable, de cabells que ja blanquegen. Vesteix de fosch,
be y sensillament. Durant un moment treballa sola mentres a l'avant
sala se veu passar la Paula que endreça coses y després baixa la
persiana deixant l'estancia en una agradable mitja claror.
PAULA
(_De l'avant sala estant_). Escolti, Virgínia. Jo me'n vaig un
moment.
VIRGINIA
Está be.
PAULA
Si ve'l Joseph del cafè díguili que torno al instant.
VIRGINIA
Molt be diu.
Paula se'n va. Pausa. Per la porta de la seva cambra ve en Claudi,
jove de vint y cinch anys que vesteix un trajo clar. Son aspecte es
agradable; va ab el cap descobert, cabells llargs, bigoti negre fi.
Entra ab certa indolència que conserva tota la primera escena ab sa
mare.
CLAUDI
(_Entrant aixugantse la suor del front_). Bah! No puch dormir.
VIRGINIA
Què hi fa? Fes la sesta no més pera reposar un moment.
CLAUDI
Com vols que reposi si no estich cansat? (_Dihent això pren una
cadira, s'asseu al costat de sa mare y continua:_) Treballes molt,
tu!
VIRGINIA
Jo? Cah!
CLAUDI
Jo estich fet un gandul, noya.
VIRGINIA
Quina feyna tens ara?
CLAUDI
Ni tinch coratge d'obrir un llibre. Ah! això no pot anar!
VIRGINIA
Ara tens dret al repòs, fill meu.
CLAUDI
Ja ho dius tu això!
VIRGINIA
Es clar que sí! No tots els joves fan lo que tu has fet.
CLAUDI
Oh! Quan un vol! (_Ab molt afecte_). Tu si que may reposes. Digam, què
fas ara, aquí?
VIRGINIA
He reprès una feyna que no sé'l temps que la tenia comensada. Això
distreu.
CLAUDI
Sembla que hi posis un cert amor d'artista en aquest treball. Quan jo
era petit passava hores enteres al teu davant meravellat de veure la
llestesa dels teus dits. Te'n recordes, tu?
VIRGINIA
Prou. Y devegades, mirantme, t'hi adormies ab el caparró apoiat sobre
la meva falda...
(_Moment de pausa. Els dos somriuhen ab aquests recorts tendres_).
CLAUDI
Vetaquí que aquesta feyna del ganxet representa la ocupació més
seriosa de la teva vida.
VIRGINIA
Quasi que sí. Quantes y quantes hores hi tinch esmersades si ho
anéssim a comptar!
CLAUDI
Sembla estrany que una cosa tant sensilla pugui omplir la vida d'una
persona!
VIRGINIA
Y pensar que quasi may m'ha donat cap profit, Deu meu!...
CLAUDI
Y què? Si això ha sigut la teva satisfacció...
VIRGINIA
Pensa que durant vint anys no ha nascut pas una criatura al poble que
jo no li hagi fet una gorreta de ganxet com aquesta.
CLAUDI
Y no es bonich poguer dir això? Y sempre sense cobrar, eh?
VIRGINIA
El meu treball no l'he volgut cobrar may; no més, els que ho podien
fer, se pagaven el fil.
CLAUDI
Vaja, això t'ha de donar una gran satisfacció.
VIRGINIA
(_Indiferenta_) Pse!...
CLAUDI
Per què no? Tu avuy deus tenir l'estimació de tot el poble.
VIRGINIA
Bah! No parlem d'això!
CLAUDI
Per què, mare?
VIRGINIA
(_Ab pena_). T'hauria de dir unes coses! Sòrt que no he buscat may la
recompensa!
CLAUDI
Això es molt honrós, mare; sembla petit, insignificant a primer cop
d'ull, però en el fons es gran y noble.
VIRGINIA
No't diré que no, però...
CLAUDI
Què?
VIRGINIA
Les accions nobles ens perjudiquen sovint a nosaltres mateixos, fill
meu.
CLAUDI
Oh! Per què dius això! No siguis egoista, ara.
VIRGINIA
No soch egoista però'm dono compte de moltes coses que a la teva edat
tampoch havía previst.
CLAUDI
Dígam, mare, aquesta impulsió cap al bé que devegades sentim
irressistiblement no es la cosa més hermosa de la vida?
VIRGINIA
Si, no't diré que no... Després de tot val més que siguis així...
CLAUDI
Me respons ab una fredor!
VIRGINIA
Què vols que't digui si jo no puch participar dels teus entusiasmes?
Avança y descobreix la vida ab els teus ulls, vethoaquí tot.
CLAUDI
Els pares feu igual que'ls aucellaires, voldríeu tallar les ales als
vostres fills així que comensan a saber volar.
(_Al dir això, en Claudi s'alsa y's passeja per la sala mirant a dreta
y a esquerra_).
VIRGINIA
Tu creus que tallem les ales, eh? Us ensenyem a volar ab prudència...
CLAUDI
(_Rihent sense afectació_). Prudència! Prudència!
VIRGINIA
S'entra de boig a la vida y se'n surt sáviament. Escolta als que'n
surten.
(_Pausa. En Claudi se passeja contemplant l'habitació. Sa mare
treballa_).
CLAUDI
Heu arreglat molt be tot això!
VIRGINIA
Si, gracies al meu esfors, comensa a fer goig.
CLAUDI
Be prou que veig per tot la teva má.
VIRGINIA
No'm podía avenir a habitar una casa tant mal arreglada.
CLAUDI
Tu has posat les coses a tò. Sembla que tot tingui un altre aspecte.
VIRGINIA
Ni encara que aquí no sigui a casa meva tot ho he anat posant al meu
gust. Avuy una cosa, demá una altra... Sobretot, aquests darrers
anys, m'he esforsat molt: me semblava que d'aquella manera la casa no
era prou digna pera rebre al meu fill Doctor en Farmacia.
CLAUDI
No diguis això; al teu costat tot es digne.
VIRGINIA
Lo que tu has vist, alguna petita millora, tot ho he fet preparant la
teva arribada.
CLAUDI
(_Molt amable_). Grácies, mare, jo no mereixo tant.
(_Dit això avança cap al balcó mentres sa mare treballa satisfeta_).
CLAUDI
Quina calma pel poble! No's veu ningú, no se sent res.
VIRGINIA
Ara meteix se sentía l'armonium del senyor Vicari.
CLAUDI
Quina tarda més serena!
VIRGINIA
Estás content d'esser al meu costat en el repòs del poble?
CLAUDI
Molt, y tu? Les teves penes s'han acabat. Ja no'm tens lluny, entre'ls
perills de la ciutat, com tu dius.
VIRGINIA
Ara'm preocupa molt una altra cosa...
CLAUDI
Quina?
VIRGINIA
El carácter atrevit y despreocupat que has pres a Barcelona. Això aquí
al poble'm causará molts sofriments.
CLAUDI
No, dòna...
VIRGINIA
Però, veyam; per què no vols anar a viure a ciutat?
CLAUDI
N'estich cansat de la ciutat.
VIRGINIA
Y jo estich cansada del poble. Tu també al cap de quatre díes t'hi
aborrirás aquí. Tu no pots viure entre una gent tant hipòcrita.
CLAUDI
Els homes són iguals per tot arreu.
VIRGINIA
Anem a ciutat, creume, fill meu.
CLAUDI
No.Jo estimo la gent del meu poble. Si m'es possible fer algun be
durant la meva vida, el vull fer aquí.
VIRGINIA
El meu somni era d'anar a viure a ciutat, tu y jo sols, tant aviat com
acabessis la carrera.
CLAUDI
Y'l meu venir aquí, al teu costat...
VIRGINIA
Tant que he desitjat tenir una llar meva... una llar nostra,
comprèns?
CLAUDI
Sí, però aquí...
VIRGINIA
Me vull sentir a casa meva, ab vida pròpia... tenir un interior que
sigui nostre, pera tu y jo sols, fill meu...
CLAUDI
Comprench, sí...
VIRGINIA
Una llar que aquí no tindrem may.
CLAUDI
Per què no?
VIRGINIA
Oh! no. Aquí, entre aquestes parets no será may casa nostra.
CLAUDI
Però en una altra casa, aquí al poble meteix, tu y jo sols...
VIRGINIA
(_Ab energia_). No! No!... No'm parlis d'això!
CLAUDI
(_Ab manyaguería_). Jo se un piset tot blanch, de cara als camps, que
obre ses finestres a sol ixent... Allí anirem a viure, eh?
VIRGINIA
No, Claudi! Això no més es satisfer la meytat de la meva ilusió!
CLAUDI
Aleshores la teva gran ilusió es l'anar a viure a ciutat?
VIRGINIA
Sí.
CLAUDI
(_De bromá_). Pera fer la gran senyora, eh?
VIRGINIA
No diguis això...
CLAUDI
Ja't passará aquesta idea.
VIRGINIA
Y tu per quina rahó i interesses tant en no anar a ciutat?
CLAUDI
Sería llarg de contar. Es tot un plan que jo tinch.
VIRGINIA
Un plan pera què?
CLAUDI
Ja t'ho aniré explicant. Es com una missió que jo m'he imposat ab
gust. Vull influir sobre la manera d'esser d'aquesta gent, comprèns?
Vull fer la meva vida d'amor aquí al meu poble. Aquí tinch els
companys, la família, els amors d'estudíant, els recorts de noy, en
fí, tot lo que toca al sentiment y endolceix la vida.
VIRGINIA
Sempre t'he vist ab el cor ple d'aquestes ilusions! No sabs els
desenganys que se t'esperen, fill meu!
(_Se presenta Paula per la porta del fons. Es una dona magre y
nerviosa, viva, cabells grisenchs aplanats endarrera. Vesteix ab
descuyt un cos fosch. Quan parla acompanya sa paraula seca de gestes
vius_).
PAULA
(_De la porta estant_). Vegi, vostè... Algú la demana per allá.
VIRGINIA
(_Alsantse y anant cap a la porta_). Quí es?
PAULA
Vagi, dòna; no es pas pera mi que vé.
VIRGINIA
Però, qui es?
PAULA
(_Ab ironia_). Una visita noble. Fácila passar al saló. Depressa, que
no s'impacienti.
VIRGINIA
La Rosalía?
PAULA
Sembla extrany, Virgínia, que admeti aquesta gent a casa!
VIRGINIA
(_Ingènuament_). Ah! es per la gorreta!
PAULA
Despátxila aviat; de totes maneres. No es bonich de tenir tractes ab
certes persones.
(_Virgínia sén va un xich ressentida per les paraules de la Paula.
Aquesta resta un moment indecisa y en Claudi li diu ab severitat_).
CLAUDI
Tía! Què'n té que dir vostè de la Rosalía?
PAULA
Hum! Vaya una pregunta!
CLAUDI
Sí; què'n té que dir?
PAULA
Vaja, home. Sembla estrany que'm preguntis això! Ni encara que un día
hagi estat la teva...
(_Entra la senyora Virgínia seguida de la Rosalía. Paula s'escorre
indignada per la porta del fons. Rosalía es una noya agradable,
sensilla y graciosa; sa cabellera es rossa, sos ulls blaus, molt
expressius. Vesteix un cos blau clar y una faldilla de tons foscos.
Claudi s'impressiona davant de la Rosalía_).
VIRGINIA
(_A l'entrar_). Ja l'esperava un día d aquesta setmana.
ROSALÍA
La feyna no m'ha deixat venir més aviat.
VIRGINIA
Ne tenen molta de feyna?
ROSALÍA
Massa, senyora; ma germana y jo treballem més de lo que'ns permeten
les nostres forces.
VIRGINIA
Me'n alegro... però això no está be de treballar massa. La seva salut
se'n ressentirá.
ROSALÍA
Ja ho diu vostè. La vida es tant costosa!
VIRGINIA
Oh! En un poblet no tant com es això!
ROSALÍA
Pera nosaltres els pobres...
VIRGINIA
(_Embarraçada_). En fí...
ROSALÍA
Vostès, els richs, no les coneixen les nostres angunies.
CLAUDI
No, però no manca qui les pressent...
VIRGINIA
En fí, què hi fará?
ROSALÍA
Se treballa, se treballa... y no s'avança res. Grácies que's pugui
anar tirant.
CLAUDI
Això no es viure...
ROSALÍA
No senyor que no es viure. Devegades penso que valdria més...
VIRGINIA
(_Anant a sortir pel fons_). Permètim.
ROSALÍA
Faci, senyora.
VIRGINIA
Vaig a buscar la gorreta. Mentrestant assentis un moment.(_Se'n va_).
(_Rosalía permaneix dreta, emocionada davant de'n Claudi. Ell se troba
en igual estat. Per fí ell trenca 'l silenci_).
CLAUDI
Asséntat, Rosalía.
ROSALÍA
No, gracies.
CLAUDI
(_Somrient_). Sembla talment que no'ns coneixem...
ROSALÍA
Talment ho sembla.
CLAUDI
Què es extranya la vida! No fa pas molt temps...
ROSALÍA
Oh! Sí que fa temps, sí...
CLAUDI
Me sembla ahir.
ROSALÍA
No; més aviat sembla'l recort d'un temps llunyá, quasi diria d'una
altra vida.
CLAUDI
Es cert això que dius!
ROSALÍA
El recort d'un temps passat, mort... y enterrat.
CLAUDI
Per què parles així?
ROSALÍA
Deu meu! Còm vol que parli?
CLAUDI
No'm tractis de vostè.
ROSALÍA
(_Ab fina ironia_). Donchs còm? A tot un Doctor en Farmacia!...
CLAUDI
Oh! Rosalía!
ROSALÍA
Ja ho veu, ja s'ha realisat el seu somni...
CLAUDI
(_Maquinalment_). El meu somni...
ROSALÍA
Ja'm recordo be quin era'l seu somni aleshores... y vostè!
CLAUDI
(_Emocionat_). Rosalía! Perdónam!
ROSALÍA
De què?
CLAUDI
Perdónam! Ja sé que t'he faltat miserablement...
ROSALÍA
Oh! no...
CLAUDI
Jo no t'havía d'haver oblidat, no t'havía d'abandonar...
ROSALÍA
Oblidi tot això... Jo fa temps que no hi penso.
CLAUDI
Jo, sí. Aquell passat viu encara en el meu cor.
ROSALÍA
(_Ab emoció_). No vulgui ressucitar coses tan mortes, Deu meu! Facis
compte que tot allò ja está enterrat per sempre... per sempre!
CLAUDI
No.Jo crech que tot ha de ressucitar en mi y en tu...
ROSALÍA
Impossible! Impossible!
(_Ella veu venir a la senyora Virgínia y sab dissimular la situació,
cosa que Claudi apercebeix. Entra la senyora ab una gorreta a l'una
má y un paper pera embolicarla a l'altra_).
VIRGINIA
Veu? No crech que li sigui massa petita, veritat?
ROSALÍA
No, no, al contrari...
VIRGINIA
Què! Vol dir que li podria ser gran?
ROSALÍA
No, no. Está molt be.
VIRGINIA
En aquest cas aquí hi passa una cinteta pera poguerli estrènyer.
ROSALÍA
Que be ho sab arreglar vostè! Ara gracies, mil gracies de tot,
senyora.
VIRGINIA
No hi ha de què. Disposi.
ROSALÍA
Grácies.
VIRGINIA
Quan tregui'l nen de dida portímel, que n'hi farem una altra.
ROSALÍA
No vull molestaria tant.
VIRGINIA
Res de molèstía, crèguim; vostè está molt enfeynada y jo no faig gran
cosa.
ROSALÍA
Está be. Estiguin bons.
VIRGINIA
Ja se'n vol anar? No vol assentarse un moment?
ROSALÍA
La meva germana m'espera. Tenim tanta feyna aquests díes!
VIRGINIA
Molt be, donchs, cal aprofitar la ocasió. Fins a més veure, filla
meva.
ROSALÍA
Estiguin bons.
CLAUDI
A més veure, Rosalía.
VIRGINIA
(_Acompanyantla fins a l'avant sala_). Un petonet al noy quan el vagi
a veure.
ROSALÍA
(_De fora estant_). Grácies.
(_Una pausa. Claudi queda pensatiu. Després torna Virgínia dihent:_)
VIRGINIA
Pobra Rosalía! Després de tot es una bona noya.
CLAUDI
Ha tingut una criatura... No se sab de qui es?
VIRGINIA
D'un extranger de les mines que posava a casa seva. Va morir quan ja
havía anat la primera amonestació.
CLAUDI
Així s'hi casava...
VIRGINIA
Oh! sí. Era un home com cal. Molts d'aquí no farien altre tant. Una
ensolcida de la mina el va arreplegar...
CLAUDI
Quan s'ha d'esser desgraciat!
VIRGINIA
No está de sòrt, no. Y avuy tothom s' allunya d'ella. Ja sabs lo que
passa en un poble.
CLAUDI
Ja ho suposo. Es indigne! Ara meteix la tía...
VIRGINIA
De totes maneres la Rosalía no ha sigut una noya exemplar. Ha tingut
molts festejadors, quan l'un la deixava ne prenia un altre...
CLAUDI
Y be!
VIRGINIA
Oh!... Y crech que va comensar per tu! No pot deixar d'interessarte.
CLAUDI
Cah! Una follia de joves abans d'empendre la carrera.
VIRGINIA
Vetaquí perquè sempre m'ha tractat tant amablement.
CLAUDI
De veres?
VIRGINIA
Com volguentme dir: jo he sigut estimada del seu fill.
CLAUDI
(_Somrient_). Això has comprès?
VIRGINIA
M'ho sembla. Y ara, dígam: com van náixer els vostres amors?
CLAUDI
Quan jo estava a casa'l Farmacèutich. Ja sabs que la seva mare, en
aquell temps, portava'l govern d'aquella casa y la Rosalía cosía y
feya tota la roba d'aquell vell tant tocat y posat.
VIRGINIA
Sí, ja recordo.
CLAUDI
Donchs, allí dins, la cosa va comensar de la manera més natural. A les
tardes el vell sortía a passeig, y ella y jo, sovint, quedávem sols a
la casa. La Rosalía que era viva, fresca, quasi una nena, me duya'l
berenar totes les tardes y escullía sempre lo que més pogués
agradarme com una mare ho fa ab el seu fill.
VIRGINIA
(_Somrient_). Si, això's comensa a compendre.
CLAUDI
L'amor va venir sense que'ns en adonéssim. Aquelles tardes d'istiu
tant llargues, aquella solitut... y sobretot el volguer fugir de
l'aborriment de la botiga que pesava a damunt meu... Ah! això'ns va
acostar tant com el propi desitg!
VIRGINIA
Naturalment, tot hi ajudava.
CLAUDI
Hi havía tardes que ni una ánima se presentava a demanar. Allò era una
peste de salut, com deya l'Apotecari. Oh, mare! Quins temps me's
ditxosos aquells! La meva ánima se va obrir per un moment al
veritable amor!
VIRGINIA
Y després?...
CLAUDI
Després ni ella ni jo várem ser prou cautes.
VIRGINIA
Què vols dir?
CLAUDI
La passió'ns va arrocegar y...
VIRGINIA
Váreu anar més lluny de lo que calia...
CLAUDI
De totes maneres sempre la vaig estimar de debò. Vaig anarmen a
Barcelona fent mil projectes pel nostre avenir.
VIRGINIA
Per l'avenir de qui?
CLAUDI
(_Seriós_). Pel meu y pel d'ella. Aleshores tots els meus pensaments
anaven acompanyats de la seva imatge y'l meu somni era ser llicenciat
en Farmacia, casarme ab ella y viure aquí en la plenitut de la
ditxa.
VIRGINIA
Ah, criatura! Y si t'haguessin dit que l'havies d'oblidar...
CLAUDI
Ho hauria cregut impossible.
VIRGINIA
Has fet be perquè no era una noya pel teu bras.
CLAUDI
No obstant, ella es la dona que ha posat arrels més fondes en la meva
ánima.
VIRGINIA
Se diu que'l primer amor es l'únich veritable...
CLAUDI
Es cert, mare, sempre deixa alguna cosa d'inesborrable en el nostre
cor.
VIRGINIA
Y tu ho sents això?
CLAUDI
Oh! Lo que jo sento més aviat es compassió... una fonda compassió per
aquesta pobra noya que m'ha estimat tant.
(_Entra Paula per la porta del fons_).
PAULA
Ja es fóra la galant visita?
VIRGINIA
Uy! Ja fa un quart d'hora.
PAULA
(_Seriosa_). Miri, Virgínia, si no'm vol disgustar, no la deixi
intervenir gayre per casa an aquesta noya.
VIRGINIA
Be havía de venir a buscar la gorreta.
PAULA
Vès si n'hi faria jo de gorretes! Pel colze! Prou gent honrada hi ha
que ho necessita més que ella.
CLAUDI
Oh, tía! Me sembla que aquesta noya no mereix ésser tractada d'aquesta
manera.
PAULA
Que no ho mereix, dius! Una perduda com ella!...
CLAUDI
Pera mi no ho es pas una perduda!
PAULA
Bon Deu! Donchs hont ho anirá a trobar lo que ha perdut?
VIRGINIA
Son tantes les que cauhen!...
PAULA
Això no es cap rahó, Virginia. La compassió'ns pert a tots.
VIRGINIA
Es veritat, però n'hi ha com la Rosalía que la mereixen la nostra
compassió.
PAULA
(_Indignada_). Com! Una mossa que festeja ab tots els xicots del
poble, que acaba per tenir una criatura y que tindrá'l coratge de
presentarse ab ella davant de tothom...
CLAUDI
Millor! Aquest coratge sol la dignifica...
PAULA
Què dius!
CLAUDI
Sí! Presentarse ab el cap alt y ab el fill als brassos es una
confessió en plena llum que la dignificará als ulls de tothom.
PAULA
Això goses a dir, tu! Els fills del pecat s'han d'amagar pera evitar
l'escándol. Per això hi ha els Hospicis y'ls Assils.
CLAUDI
Oh, tía! Es monstruós lo que acaba de dir!
PAULA
Y què es lo que tu dius? Això no més pot sortir d'un cor sense
relligió!
VIRGINIA
Claudi, vaja, deixem corre aquesta qüestió. Tía, no disputi més...
PAULA
Me sembla estrany que sigui'l fill seu, Virginia! El seu fill qui
vingui aquí dins a defensar això!... Una perduda que tothom rebutja!
(_En aquest moment entra Joseph que se l'ha vist venir un instant
abans a travers dels vidres y s'ha aturat a escoltar la disputa. Es
un home de bona alsada, la seva barba blanqueja. Parla ab veu
mesurada. Vesteix com un propietari del camp, un trajo fosch usat y
gorra. A l'entrar les emprèn contra la seva dona_).
JOSEPH
Y tu què sabs d'això, mala llengua?
PAULA
(_Sorpresa_). Ah!... tu aquí!
JOSEPH
Sí, jo! No puch entrar a casa que no t'atrapi dihent mal d'algú.
PAULA
Quan jo parlo ja sé lo que'm dich...
JOSEPH
Tu deixa estar lo que no t'interessa, vethoaquí.
VIRGINIA
Ja s'ha acabat. Es que val la pena que'ns enfadem per això?
JOSEPH
(_Calmat_). No... però ja sab ella que no estich per mormoracions,
jo.
PAULA
Això no es mormorar, dir les veritats que tothom sab.
JOSEPH
Y be! Si tothom ho sab per què parlarne?
PAULA
Es que...
JOSEPH
Calla! Fesme'l favor de no ocuparte més d'aquesta noya!
PAULA
Donchs aboneula encara, si us sembla be.
VIRGINIA
Bah! Tiremhi terra a sobre.
PAULA
Sembla extrany com us preneu aquestes coses tots plegats!
CLAUDI
Tía, no sigui així...
PAULA
(_Ab duresa_). Déixam estar, tu!
JOSEPH
Déixala estar la llengua enverinada! Si no pot fer mal ja no está
contenta.
VIRGINIA
Vaja, que s'acabi.
PAULA
Donchs davant meu no l'aboneu més...
VIRGINIA
Ningú l'abona.
JOSEPH
Davant meu, lo que has de fer es callar!
PAULA
Per què no's podrá dir lo que tothom sab?
JOSEPH
Calla!
PAULA
Jo no vull callar!
VIRGINIA
Vaja, prou.
CLAUDI
No'n parlem més, oncle.
JOSEPH
Que calli o que se'n vagi d'aquí!
PAULA
Sí, val més que me'n vagi. Altres coses m'apressen més que aquesta
verjaula!
JOSEPH
Això es. Val més que vagis a la teva feyna.
PAULA
(_Ab despit_). Sí, si que val més! Perquè'm feu pena de sentirvos tots
plegats! Abonar això! Això! Ah! N'hi ha per engegarho tot al díable!
(_Se'n va pel fons_).
JOSEPH
Punyal! Quin gènit més reconsagrat!
VIRGINIA
Calla! L'has feta enfadar massa.
JOSEPH
Oh! Bah! Jo crech que això l'engreixa an ella!
VIRGINIA
Y per una cosa que no val la pena. (_A Claudi_). De tot això'n tens la
culpa tu. Me sab greu, vaig a calmarla.
JOSEPH
Déixala estar, deixa...
VIRGINIA
No m'agrada que per tant poca cosa us disputeu.
JOSEPH
Què hi vols fer, si això és la seva menja?
VIRGINIA
Me'n vaig ab ella un moment. Ja veurás quan aviat la faré meva.
(_Se'n va pel fons. Una pausa_).
CLAUDI
(_Ab extranyesa interroga a son oncle_). Oncle! de què prové l'odi de
la tía contra aquesta noya?
JOSEPH
Tu ja coneixes el seu carácter violent. Ademés, ella may ha tingut
compassió per les que cauhen.
CLAUDI
Això he observat.
JOSEPH
Es una preocupació del poble. Aquí tens la Rosalía, que ningú la
considera, tothom s'allunya del seu costat...
CLAUDI
Imbècils!
JOSEPH
Pots comptar que tota la vida sentirá a damunt d'ella el pes de la
seva falta.
CLAUDI
Y això es possible?
JOSEPH
Aquí la conciencia pública absoldrá a un assassí però no a una noya
caiguda.
CLAUDI
Però això es indigne!
JOSEPH
Tot lo que tu vulguis. Ara meteix, a la Rosalía li toca fer el seu
camí, abandonada de tothom. L'indiferència y'l menyspreu de la gent
no logrará que s'esborrin may. Es estúpit, innoble, però es així.
Aquí la preocupació arriba a gelar els cors y l'idea de l'honra fa
tornar als homes dolents y besties.
CLAUDI
Pobra noya! Y no mereix pas que se la tracti així.
JOSEPH
Naturalment que no. Però, veus?... Ha tingut aquesta desgracia.
D'això'm queixo jo també, d'aquesta injusticia sense sentit que comet
el poble.
CLAUDI
Quí no s'indigna davant de tot això?
JOSEPH
Sí, l'home de cor s'ha de rebelar contra tanta injustícia!
(_Una pausa_). Y no obstant, sortís un home, un home capás d'afrontar
l'estupidesa del poble!
CLAUDI
(_Sorprès_). Y què!
JOSEPH
Vull dir un home de cor noble que li donés el seu nom.
CLAUDI
(_Admirat_). Oncle!
JOSEPH
Que's casés ab ella pera redimiria... Jo, jo meteix ho faria si fos
jove y lliure!
CLAUDI
Oncle! Vostè faria això?
JOSEPH
Per què no?
CLAUDI
(_Com il·luminat_). Oh! Sería una acció tant noble!
JOSEPH
Y no es un de ver, un gran dever moral, pel primer que va tacar la
seva ignocencia?
CLAUDI
(_Emocionat y admirat_). Oh! sí, sí!...
JOSEPH
Per aquell que va destruhir la puresa del seu amor llensantla al mal
camí hont se troba!
CLAUDI
(_Ab vehemència_). Oncle! Oncle! Y si aquest sortís tot d'una a
realsar la seva víctima?
JOSEPH
Sería una acció d'aquelles que dignifiquen l'existència d'un home!
(_Per la porta del fons se presenta Virgínia acompanyant a l'Abdon.
Aquest es un xicot alt, ossut, moreno, barreja extranya de pagès y de
senyor. Porta un bigoti gros. Vesteix bé però apagesat. Porta
gorra_).
VIRGINIA
(_A l'entrar, de la porta estant_). Té, aquí'l tens!
(_Abdon entra depressa y abraça an enClaudi
ab molta alegría_).
ABDON
Bon Deu! Ja es l'hora, company!
CLAUDI
Ditxosos ulls que't poden veure!
ABDON
Oh! Y que estás bo! Quina alegría, noy!
CLAUDI
Ja't trobava a faltar. Quinze díes que soch aquí.
(_Virgínia, que de la porta estant ha contemplat ab goig aquesta
escena, ara's retira somrient_).
ABDON
Ara ho he sabut. Noy, els istius els passo a la masía. Faig bondat de
la bona. Devegades s'escorren quinze, vint díes que no m'acosto al
poble pera res.
JOSEPH
Ja li vaig dir, jo. Ell, ja pots comptar, al moment va preguntar pera
tu.
ABDON
No caldria més. No hi ha pas en tot el poble dos amichs com nosaltres.
Eh, Claudi?
CLAUDI
L'oncle y jo teníem ganes de venir al teu mas un día d'aquesta
setmana.
ABDON
Ja'm tens aquí, donchs.
CLAUDI
Quan me'n alegro!
ABDON
Això no vol dir que no hagis de venir al meu mas, però será pera
estarthi quinze díes, un mes...
CLAUDI
No, gracies.
ABDON
Com s'entén gracies! M'ho has promès cent vegades.
CLAUDI
En fi, ja'n parlarem de més aprop. Ara sèu. Me sembla que tindrem
coses pera dirnos després del temps que no'ns hem vist.
ABDON
(_Assentantse_). Perquè no vas venir l'altre istiu?
CLAUDI
Era qüestió d'aprofitar el temps. He fet dos cursos en un.
JOSEPH
Bé noys, esplayeuvos aquí, ara que us vaga! Jo me'n vaig al camp a
veure'ls meus pagesos.
CLAUDI
Com vostè vulgui.
ABDON
Senyor Joseph, perdoni que no hagi estat més atent ab vostè. L'amich
m'ha pres tota l'atenció.
JOSEPH
Ja sé que cosa es l'amistat. Aprofiteuvos d'aquesta flor de la
joventut que's marcirá com totes les demés quan sigui l'hora.
ABDON
Què diu ara?
JOSEPH
No hi ha dubte, cal aprofitarse de les coses en el breu moment que
existeixen.
ABDON
Y que entén vostè per _aprofitarse de l'amistat_?
JOSEPH
Penetrarvos egoistament l'un de l'altre fins arribar a descobrir lo
més íntim del vostre cor, perquè una vegada separats ne treyeu una
llissó d'experiència.
ABDON
Bah! Senyor Joseph!...
JOSEPH
No hi ha dubte que vosaltres meteixos us en donareu compte tart o
d'hora.
ABDON
Així vostè no creu en la nostra amistat?
JOSEPH
Sí, però posa cabells blanchs y m'en parlarás aleshores de l'amistat.
ABDON
Què vol dir ab això?
JOSEPH
No més hi ha la dòna, y una sola encara, que pugui sostenir en
nosaltres una afecció de tota la vida.
ABDON
No l'entench.
CLAUDI
Per què ho diu això, oncle?
JOSEPH
Avant minyons! No destruhim la vostra ilusió! No'l creyeu del tot al
jayo! Avant! (_Sé'n va pel fons_).
(_Els dos companys, durant un moment queden admirats de les paraules
de Joseph. Per fí Abdon trenca'l
silenci_).
ABDON
Bah! D'això fas cas.
CLAUDI
Oh! Cah!
ABDON
(_Després d'una pausa breu y ab certa alegror fingida_).
Ah! Es necessari que't feliciti! Ja sé que ets Doctor en Farmacia.
CLAUDI
Per fi hi hem arribat.
ABDON
Es honrós, naturalment, d'arribarhi tant jove.
CLAUDI
Lo meteix hauries fet tu si no haguessis abandonat els estudis.
ABDON
Probablement, però jo no podía seguir estudíant.
CLAUDI
Si tu haguessis volgut...
ABDON
No, jo no podía abandonar la família; el pare's feya vell y calia algú
que's posés al davant dels nostres interessos.
CLAUDI
Donchs te tenim fet un petit propietari?
ABDON
Ja ho veus, tu has anat progressant y jo vaig perdent de cada día.
Avuy ja no soch més que un mal pagès ab certes apariencies de
senyor.
CLAUDI
No ho crech. La teva instrucció y'l teu esperit elevat t'alçan molt
per damunt d'aquesta gent.
ABDON
(_Ingenuament_). Ah! No ho creguis. Pera ser ditxós m'he hagut de
tornar com la gent d'aquí. Avuy ho soch y confesso que n'estich
content.
CLAUDI
Ho dius de serio això?
ABDON
Y donchs! Al comensament, quan encara conservava les idees que tu y jo
teníem essent estudiants, veurás que no trobava un company en lloch.
Les noyes me trobaven massa seriós. Pera fugir del meu isolament m'ha
calgut tornarme com ells, pensar com ells...
CLAUDI
Ah, miseria!
ABDON
Ditxós tu que te'n anirás a viure lluny d'aquest malehit pays!
CLAUDI
No, si jo'm quedo aquí...
ABDON
Què'm dius, ara?
CLAUDI
El vell Farmacèutich ja s'ha decidit a vendrem la botiga.
ABDON
Me deixes parat. Què díable hi farás aquí?
CLAUDI
Què! Viurehi, què hi vols fer?
ABDON
Més ab el teu carácter...
CLAUDI
Viure y lluytar.
ABDON
Lluytar, dius! Ah, criatura! Això es bo pera dir. Creus tu que val la
pena de lluytar aquí?
CLAUDI
Sí, aquí com a tota arreu. Tot home te'l millor camp de lluyta a la
terra hont ha nascut!
ABDON
Però ab qui vols lluytar aquí? Contra qui? Contra què?
CLAUDI
Tu y jo ho havíem proposat tantes vegades! Recordes, Abdon, els
antichs plans? Tu be m'ajudarás avuy que jo soch aquí.
ABDON
Quí!... Jo?
CLAUDI
Tu, el millor amich que tinch, el meu company d'ideals... ab qui
tindré confiansa sinó ab tu?
ABDON
Oh! be...
CLAUDI
(_Decidit_). Espero que m'ajudarás.
ABDON
(_Vacilant_). Veurás, jo estich molt be ab els meus, ara.
CLAUDI
Què vols dir?
ABDON
Jo no lluyto per res, no m'encaparro ab res. Estich fent la meva
joventut, comprens?...
CLAUDI
Y jo que comptava tant ab tu!
ABDON
Y be! Què voldries fer en aquest recó de món?
CLAUDI
Tu ja coneixes les meves idees.
ABDON
No's pot fer res aquí, noy.
CLAUDI
Fundaré una associació lliure, sense cap ideal polítich, ab l'únicn fi
de desvetllar la conciencia popular...
ABDON
Oh! No somnihis impossibles!
CLAUDI
No es impossible, no. Obrir l'esperit lliurement als quatre vents,
desfer ombres y prejudicis... en fí, preparar els esperits pera
l'obra social. Això es lo que convé aquí.
ABDON
Bah! Bah! Vesten a passeig ab aquestes histories! A nosaltres ens fa
riure això com tot lo que no es essencial en la vida. Pera nosaltres
la millor política es estar be dintre casa nostra.
CLAUDI
(_Després de una pausa, ab dolor_). Ja no ets aquell Abdon que jo
comptava com el millor entre'ls meus amichs.
ABDON
Tu tampoch ets el meteix Claudi d'abans.
CLAUDI
Potser no.
ABDON
Què hi farem si es així?
CLAUDI
Hi ha no se què que'ns separa l'un de l'altre!
ABDON
Tu has anat progressant y jo m'he estacionat...
CLAUDI
Has reculat encara.
ABDON
Tant se val, no envejo'ls teus progressos.
CLAUDI
(_Resignat_). Malgrat nosaltres ha passat un vent de glas entre la
nostra amistat.
ABDON
Sembla que'l teu oncle hagi parlat pressentint alguna cosa.
CLAUDI
Quí sab? (_Abdon s'alsa_) Te'n vas?
ABDON
Sí, me'n torno a la masía. Adeu!
CLAUDI
Y nom queda cap esperança de que un día tornis a ésser lo que eres?
ABDON
Ah! Com es possible això? No's torna a ésser may lo que s'ha sigut.
CLAUDI
Quí s'ho havía d'esperar?
ABDON
(_Disposantse a sortir_). Y si't quedes per aquí ja apendrás de viure
tu també. Escolta'l meu consell: si vols viure tranquil procura
tornarte com els demés del poble.
CLAUDI
Lluytaré ab totes les meves forces pera mantenirme tal com soch.
ABDON
Donchs, mira, Claudi, no't facis ilusions. Ab els altres companys no
hi comptis més que ab mi meteix. Feste'l carrech que has d'estar sol,
enterament sol...
CLAUDI
No, sol no! Jo't juro que nom mancará companyia!
ABDON
(_Irònicament_). Oh! be...
CLAUDI
Has sentit l'oncle? Diu que no més una dòna pot mantenir en nosaltres
una afecció de tota la vida.
ABDON
Què! Te vols casar?
CLAUDI
Potser una dòna será'l millor company pera mi.
ABDON
Una dòna! No'm facis riure! Que poch coneixes la dòna quan dius això!
CLAUDI
Potser ella sola omplirá'l buyd que ja comenso a sentir.
ABDON
Vaja, home! Què's pot empendre de seriós ab una dòna? Se coneix que
encara no has après de viure, tu...
CLAUDI
Y tu?
ABDON
Densa que vaig deixar la carrera pera quedarme aquí, no n'he après
poch de viure! Te creus que'm veurás casat a mi? Aquí, com a ciutat,
si un se sab entendre...
CLAUDI
Ja...
ABDON
Sí, home, sí. Ja no hi es aquell temor ni aquella puresa en les noyes
del nostre poble. Tothom ha après de viure avuy. Y quan un es
atrevit, jove y fill de casa bona...
CLAUDI
(_Violent_). Tot això has après?
ABDON
Y tu que tens una carrera que's presta tant per aquestes coses! Ah! Si
jo'm trobés al teu lloch!
CLAUDI
Escolta, Abdon; són molts al poble, que pensen com tu?
ABDON
Tothom. Tot el jovent que puja, homes y dònes.
(_Moment de pausa. Claudi se reté violent_).
ABDON
Sí, home, sí! Tots hem après de viure! Y tu vens a cantarnos la
palinodía? Segueix la corrent, déixat de cabòries y llénsat a fer la
joventut mentres ets jove.
CLAUDI
(_Indignat_). Entre nosaltres dos ja s'ha acabat tot. Abdon, vesten
d'aquí!
ABDON
Me treus de casa?
CLAUDI
Sí, vesten.
ABDON
Home, considera...
CLAUDI
Vaja, fòra compliments!
ABDON
Això es indigne!
CLAUDI
Entre nosaltres dos s'ha acabat tot! Vesten!
ABDON
(_Sortint_). En fí, si vols acabar del tot m'es igual a mi...
CLAUDI
Sí, del tot... del tot y per sempre més!
(_Abdon se'n va confús. Claudi resta desolat. Una pausa. Entra
Virgínia, y al veure sol an enClaudi ab el cap baix, queda
sorpresa_).
VIRGINIA
Què ha passat? Hont es l'Abdon?
CLAUDI
(_Prenent a sa mare ab molta emoció_). Oh, mare!... Ens hem de realsar
per damunt de tanta misèria!
## ACTE SEGON
Saleta pobrament amoblada però neta y decent a a casa deTeresa. Al
fons dues portes que van a les cambres deTeresa y Rosalía Entre mitg
una calaixera coberta ab un llens blanch y a damunt una petita
escaparata vella. A l'esquerra la porta d'entrar per hont se baixa al
primer pis. A la dreta una gran finestra. Davant de la finestra la
máquina de cusir hont treballa Rosalía de cara a la llum. Sa germana
Teresa assentada al seu costat, en una cadira baixa, cus a la má. Es
una dona de mitja edat, alta y magre. Vesteix molt sensillament. Les
dues treballen en silenci, Rosalía a la máquina ab molt dalit.
ROSALÍA
(_Parant la máquina y arreglant la roba_). Ab quin gust treballo,
noya!
TERESA
Es que la paga anirá be?
ROSALÍA
Com sempre.
TERESA
Y donchs?...
ROSALÍA
Al món ja no hi ha gent pròdiga; tothom dona lo més just.
TERESA
Es cert.
ROSALÍA
No'ls necessitem per això als pròdichs... Treballem y'ns guanyem la
vida. Així no cal donar les gracies a ningú.
TERESA
Que es lo millor!
ROSALÍA
Però tot això no'm posa ni més alegra ni més trista a mi.
TERESA
Donchs que es lo que t'alegra avuy y't fa treballar de tant bona
gana?
ROSALÍA
Pots explicarte tu meteixa, en certs moments, la causa de les teves
alegries?
TERESA
No sempre.
ROSALÍA
Vía, donchs, no vulguis saber més, fil a l'agulla!
(_Se posa a treballar a la máquina de nou. Una pausa_).
TERESA
Tu m'amagues alguna cosa...
ROSALÍA
Bah! Maníes teves!
TERESA
Aleshores quin sentit té això?
ROSALÍA
Sempre esteu buscant el sentit de les coses. No sabs que hi ha coses
sense sentit a la vida?
TERESA
No ets més que una folleta. May posarás seny.
ROSALÍA
Bah! S'es com s'es.
(_Una pausa. Rosalía fa anar la maquina molt depressa_).
TERESA
No vagis tant de boig que trencarás alguna pessa de la máquina.
ROSALÍA
Si una hi pogués fer rodar els díes y els anys, la vida entera, ab
aquest vol esbogerrat!
TERESA
Y ara beneita! No'ns queixem sempre de que la vida es curta?
ROSALÍA
Quí sab?
TERESA
Sempre he sentit dir que'l temps va massa depressa.
ROSALÍA
Pera tu va depressa, pera mi va poch a poch... Ningú está content...
Quí ho entén això?
TERESA
Ni tu meteixa sabs lo que vols.
ROSALÍA
Y tu? Y'ls altres?... Ningú, Teresa, sab lo que vol.No més sabem que
no estem contents, vethoaquí.
TERESA
Vaja, no comensis a pensar. Per què serveix això?
ROSALÍA
Calla. Ja m'has fet esguerrar la feyna.
(_Para la máquina pera observar la marxa del treballi_)
TERESA
(_Acostantse a la máquina_). Veyam!
ROSALÍA
He fet un disbarat.
TERESA
Veusaquí lo que passa: pensem, pensem y esguerrem lo que tenim entre
mans.
ROSALÍA
Pensem, pensem y esguerrem lo que tenim entre mans. Així es la vida,
germana.
TERESA
Déixala estar la vida... treballa.
ROSALÍA
Sí, no ha sigut res, tornemhi.
TERESA
Ja n'hi havía prou pera ferho malvé tot. No vagis tant de boig.
(_Recomensant el treball ab atenció_).
ROSALÍA
Va be així?
(_Una pausa. El treball marxa suaument sense destorbar la següent
conversa_).
TERESA
Tu m' amagues alguna cosa, Rosalía.
ROSALÍA
Quina idea!
TERESA
Y'm sembla que pera la teva germana no hi hauria d'haver secrets.
ROSALÍA
Be, per què ho dius això?
TERESA
Perquè tu no vius tranquila com abans.
ROSALÍA
Com abans... de què?
TERESA
Vols que't parli francament?
ROSALÍA
Sí.
TERESA
Densa que'l Claudi es aquí que tu no vius tranquila.
ROSALÍA
Jo! Per què no he de viure tranquila? Què n'he de fer jo del Claudi?
TERESA
Tu l'has vist dues o tres vegades...
ROSALÍA
Sí y què?
TERESA
Hi has parlat llarga estona, no m'ho neguis...
ROSALÍA
No t'ho nego.
TERESA
Aquí meteix, a casa.
ROSALÍA
Sí, sí...
TERESA
Ay, Rosalía! Encara no n'estás desenganyada dels homes?
ROSALÍA
Més de lo que tu't penses.
TERESA
Donchs per què admets conversa ab cap?
ROSALÍA
La nostra conversa no ha tingut importancia.
TERESA
Tu no penses ab el dir de la gent?
ROSALÍA
No.La gent tant diu d'una manera com d'una altra. Sé que no he fet
cap mal. No s'ha d'esser esclava tampoch fins an aquest punt...
TERESA
Germana, tu vas per mal camí...
ROSALÍA
No'm diguis això, Teresa! Quina dona hi ha que observi una conducta
millor que la meva?
TERESA
Fins ara sí. Però d'aquí en avant...
ROSALÍA
Teresa, també tu m'has de martiritsar ab els teus dubtes?
TERESA
Jo no veuré may ab bons ulls que tu't relacionis ab el Claudi. Ni ab
ell ni ab cap altre home... Te vaig admetre a casa, però ja sabs ab
quina condició...
ROSALÍA
He donat res que dir densa que soch a casa teva?
TERESA
No.
ROSALÍA
Donchs que vens a predicar ara?
TERESA
El Claudi no es un jove pera tu.
ROSALÍA
Ja ho sé. Creus que ho he somniat may això?
TERESA
Jo no ho sé.
ROSALÍA
Vaja, no'm facis tant tonta!
TERESA
Donchs no hi vulguis cap mena de relació.
ROSALÍA
Per què? Te creus que'l Claudi es com els homes d'aquí?
TERESA
Ni millor ni pitjor. Tots son iguals.
ROSALÍA
(_Convensuda_). No, Teresa, el Claudi no es com els homes d'aquí.
TERESA
Y be! Déixal estar com es.
ROSALÍA
No tinguis por. Jo m'he traçat el meu camí y ningú me'l fará deixar.
TERESA
Es que si no ho fessis així a casa meva no hi hauria més hospitalitat
pera tu!
ROSALÍA
(_Ab pena_). Perquè'm parles així, Teresa? Això no li havies d'haver
dit may a la teva germana.
TERESA
No t'agravihis, no ho he dit ab mala intenció. Però creume a mi, tu no
n'has de voler cap d'home, no te n'has de mirar cap. La teva vida
desde ara es pel teu fill, no més que pel teu fill...
(_Abans que Teresa pugui respondre se sent la veu d'una vehina darrera
la porta._)
VEHINA
Noyes! Se pot entrar?
TERESA
Sense trucar.
ROSALÍA
(_Contrariada_). Què vol aquesta?
(_Entra la Vehina ab un farcellet de roba a la ma. Es una dona d'uns
cinquanta anys, de poca alsada, grossa de cara, ferrenya, ab una veu
seca y una mirada maliciosa. Vesteix ab poca gracia_).
VEHINA
(_A l'entrar_). Bones tardes.
TERESA
Bones tardes.
VEHINA
Sabeu?... Us porto feyna, feyna de la bona y que us será ben pagada.
ROSALÍA
Això es lo que convé!
TERESA
Lo que convé son diners.
VEHINA
Feyna fa diners y diners fan feyna. Quan tenim salut y ganes de
treballar!
TERESA
Y què'ns porteu de bo?
VEHINA
Ja sabeu que m'agrada protegir la gent honrada. Sobretot per la pobra
Rosalía...
ROSALÍA
Vaja, parlem de la feyna. De quí es això?
VEHINA
Jo sempre t'he tingut per una noya honrada. Ay, filles, deixeume
asseure!
TERESA
Assenteuvos, però deixeu tranquila a la meva germana.
VEHINA
Jo no vull més que'l seu be.
ROSALÍA
Grácies, ja us creyem, però sempre que veniu ens diheu lo meteix.
VEHINA
N'hi haurá que t'ho diran mil vegades y sempre t'enganyaran. Però un
cor nèt es un cor dret. Lo que tinch a la llengua tinch al cor jo,
Rosalía.
TERESA
Tothom sab que sou una bona dòna. Y aquesta feyna?
VEHINA
Ah! Es de la senyora de la Torra!
TERESA
(_Admirada_). De la senyora de la Torra!
VEHINA
Ja sabeu que tots els istius els faig les feynes. Volen una persona
néta y decenta, sobretot decenta. Y no tothom es bo pera desempenyar
certs cárrechs...
TERESA
Ben cert que no.
VEHINA
També volen que tingui bones creencies. Figureuvos una gent tant rica
y tant cristiana han de mirar be qui's fiquen dintre de casa...
TERESA
Y aquesta bona senyora ha pensat ab nosaltres?
VEHINA
Oh!... Ella, la pobra dama, de segur que ni us coneix. Però m'ha
demanat si aquí al poble hi havía unes bones mans...
TERESA
Ah!
VEHINA
Lo que se'n diu unes bones mans, y jo he pensat en vosaltres.
ROSALÍA
Moltes gracies.
VEHINA
Com que jo li mereixo tota la confiansa, digui lo que vulgi la
gent...
TERESA
Oh, la gent!...
VEHINA
No falten males llengües que dihuen certes coses...
ROSALÍA
No'n feu cas. Aquí tots passem pel meteix cedás, es una cosa
inevitable. Però aquell que está nèt de conciencia...
VEHINA
Sí, filla, es lo que jo dich, estigues néta de conciencia. Diuhen que
me'n vaig de casa la senyora ab les butxaques plenes... Bah! Això
prova que'ls que ho diuhen ho farien si's trobessin al meu lloch.
TERESA
Veyeu? Ab això teniu rabó.
VEHINA
No, no soch d'aquelles que's fan riques a l'esquena dels altres. Avuy
porto unes faldilles apedaçades com el día que hi vaig entrar. Per
una misèria que hi guanyo! Ja sabem lo que son els richs encara que
siguin bons cristians! La mar com més té més brama! Però son bona
gent y'ls porto voluntat, veushoaquí.
TERESA
Y sí, dòna, deixeu dir a la gent. Y què es lo que porteu aquí?
VEHINA
Per ara res més que adobs, perquè la senyora vol veure còm
treballeu...
ROSALÍA
Ah!
VEHINA
Jo m'he adressat a vosaltres perquè us estimo y sou dues dònes
honrades. Ademés som vehins y aquesta Rosalía me fa pietat, en bona
fe, me fa pietat...
TERESA
En fí, veyam això...
(_Pren el farcell de la vehina y'l desfá_).
VEHINA
Creume, Rosalía, que si jo pogués fer la teva sòrt!...
(_Elles dues no n fan cas y la Vehina continua_):
Quí sab encara! No sabem quin vent ens ha de portar la pluja.
TERESA
No es gran cosa lo que'ns envia aquesta bona senyora...
VEHINA
Què hi voleu fer?
TERESA
Molta feyna, sí...
ROSALÍA
Y poch diner a guanyar potser?...
VEHINA
De totes maneres feu una cosa que estigui be. Vosaltres no hi perdreu:
darrera d'una cosa ne vindrá una altra. Ja deveu compendre lo que hi
ha a fer, Teresa...
TERESA
Prou.
VEHINA
(_Alsantse_). Noyes, me'n vaig. Ja donaré una passada per aquí.
TERESA
Ara gracies, després de tot.
VEHINA
De res. Si més pogués més faría. Fins a una altra volta. Adeu,
Rosalía.(_Se'n va_).
ROSALÍA
(_Fredament_). Adeussiau!
TERESA
(_Llensant el farcell, malhumorada_). Veus lo que'ns porta? El rebuig
dels richs. Arri allá!...
ROSALÍA
Mentres que ella's deu quedar la bona feyna.
TERESA
Está clar. Soch capassa de deixarho podrir en un recó...
ROSALÍA
Bah! Com més aviat estará fet millor. Tornem a la feyna.
TERESA
Y si berenéssim abans?...
ROSALÍA
No, déixem acabar lo que tinch entre mans.
TERESA
Ja ho farás després.
ROSALÍA
Per què deixar les coses a mitg ayre? Quan dius llest, llest, y
després estás tranquila. (_Se posa a treballar de nou. Pausa_).
Sabs què penso?
TERESA
Tu dirás.
ROSALÍA
Que ningú s'hauria de queixar may al món.
TERESA
Vaya una idea!
ROSALÍA
Per què serveix això? Jo be'm podria queixar, veritat? Què ha sigut
pera mi la vida? Un somni d'un día... després dolors, afronts,
misèries... Y tot per què? Per haver tingut un fill sense casarme.
Digues: no es injusta ab mi la gent?
TERESA
Y tant injusta!
ROSALÍA
Soch una mala dòna, jo? He tingut un fill, y què!... L'he llensat, per
ventura? No'l pujo? No l'estimo? Donchs soch una bona mare. Si jo
l'hagués llensat o portat a l'Hospici ja ningú's recordaría de mi.
TERESA
Calla, no diguis aquestes coses.
ROSALÍA
Lo que no se'm perdonará may es que jo'm presenti ab el meu fill com
una mare digna.
TERESA
Y be! Per què ho retreus ara això?
ROSALÍA
Oh, Teresa! Sento un odi contra tota la gent que'm rodeja!
TERESA
Ja ho crech.
ROSALÍA
Me sento superior a totes les dones del poble. El dolor y'l sacrifici
han purificat la meva existència.
TERESA
Y estás en camí d'esser ditxosa. El teu fill ha d'esser la teva
glòria.
ROSALÍA
Els homes me fan fástich. No n'hi ha cap que sigui digne de portarne'l
nom! Pot ocupar la posició que vulgui, pot semblar lo que vulgui,
l'home no més té un sentit despert que es el de la luxúria!
(_Abraçant a sa germana ab dolor y afecció_). Oh, germana! Hem
d'enllaçar les nostres vides pera sempre més!
TERESA
(_Commosa_). Ja sabs que al meu costat tens el millor refugi.
ROSALÍA
No'm deixis! . . . Nom neguis may l'hospitalitat!
TERESA
No, dòna. Ja veurás quina vida de pau ens espera!
ROSALÍA
Tu no tens fills, però jo tinch el meu que será de tots.
TERESA
(_Commosa alegrament_). Oh, sí! Ell omplirá la casa d'alegría ab els
seus jochs y les seves rialles.
ROSALÍA
Tu y l'Anton l'estimareu com si fos vostre.
TERESA
El nostre fill que donará'l sentit de la vida dins d'aquesta casa!
ROSALÍA
(_Dirigintse a la seva germana ab tota l'afecció del seu cor_):
Jo també vull ésser com un fill, entre vosaltres! Estimeume, vetlleume
com un fill, perquè jo sola me sento feble.
TERESA
Sí, com una criatura esgarriada que cal ben aconduhir.
ROSALÍA
Germana! Amoroseix la meva vida! Guárdem! Sálvem!
TERESA
Vaja, prou. Hi ha moments que sembles una criatura. Què'n treus de tot
això?
ROSALÍA
Si una pogués volar cap a altres terres ahont ningú la conegués?
TERESA
Per què?
ROSALÍA
Perquè aquí m'han fet aborrir la vida, han mort tot lo que hi havía de
joyós en la meva ánima.
TERESA
Dius que no'ns hem de queixar y sempre't queixes.
(_Alsantse decidida_).Bah! En lloch de pensar en tot això valdrá més
que berenem. Vols que vagi a comprar un bocí de pernil?
ROSALÍA
Com tu vulguis, jo mentrestant, enllestiré això.
TERESA
Sí, prepáram feyna pera després. Me n vaig; ja veurás, berenarem com
dues reynes. (_Se'n va_).
(_Rosalía se posa a treballar a la máquina. Una bona
pausa. Quan esta més distreta ab el treball, se sent la veu de la
Vehina per l'escala_).
VEHINA
Noya! Rosalía!
ROSALÍA
(_Parant, sorpresa_). Quí hi ha?
VEHINA
(_Entrant_). Soch jo.
ROSALÍA
Y ara! Vos!
VEHINA
Ta germana es fóra eh?...
ROSALÍA
Acaba de sortir.
VEHINA
Sí, l'he vista. Es fóra per molt temps?
ROSALÍA
Cah! S'ha arribat a la tenda a comprar una sensillesa pera berenar.
VEHINA
Ah! El temps es just!
ROSALÍA
Pera què?
VEHINA
Es que jo t'he de parlar, filla meva, a tu sola...
ROSALÍA
A mi sola?
VEHINA
Perquè vull el teu bé, Rosalía.
ROSALÍA
Què hi ha de nou?
VEHINA
Escolta; vols treballar a casa la senyora de la Torra?
ROSALÍA
Y per això'm voleu parlar a mi sola?
VEHINA
Es que hauria d esser a casa seva meteixa...
ROSALÍA
Segons les condicions... Això ja m'ho podíeu dir davant de la meva
germana.
VEHINA
Veurás, darrera d'això hi ha altres coses que t'interessen a tu
particularment.
ROSALÍA
Parleume clar, si us plau.
VEHINA
Jo no t'he de venir a predicar la moral. Ja ets prou gran pera saber
lo que't convé. Així es que...
ROSALÍA
Parleu d'una vegada.
VEHINA
Sí, d'una vegada y francament. Per què tenir pèls a la llengua quan
cal dir les coses?
ROSALÍA
Justament. Acabeu.
VEHINA
Però no tot se pot dir d'igual manera. Hi ha coses delicades que cal
saber dir...
ROSALÍA
Be! Què son tants misteris?
VEHINA
Mira, jo no més soch una enviada...
ROSALÍA
Una enviada per qui?
VEHINA
Tot ho sabrás, tingues paciència...
ROSALÍA
En fi, Antònia, digueume clar lo que m'hagueu de dir.
VEHINA
Reflecciona lo que tu pots esperar de la vida. El teu bon nom ja es
per terra. Ni encara que d'avuy en avant fossis més pura que la Santa
Verge no't valdria per res. Tens el mal nom a sobre y ja no te'l
treurás.
ROSALÍA
Y ara! Què voleu dir ab tot això?
VEHINA
Creume, escolta a qui't vol be. La vida es costosa, no té amor ni
pietat pera tu. Pensa que'ls altres no vindran a aixecarte, al
contrari, si't poden enfonsar més, t'enfonsaran sense pietat...
ROSALÍA
(_Molt disgustada_). Per què heu vingut a pertorbar la meva pau?
Deixeume tranquila!
VEHINA
No siguis criatura, Rosalía! Déixat d'escrúpols de monja.
ROSALÍA
Deixeume tranquila, Antònia!
VEHINA
Ah, tonta! Els altres t'han fet caure y no't volen aixecar... Donchs
vénjat! Vénjat! Fes el teu fet y riute d'ells! Quí ha tingut
compassió de tu fins ara? Quí te'n tindrá demá?... Donchs si tens el
mal nom que't serveixi pera alguna cosa.
ROSALÍA
No vingueu a torturar la meva ánima!
VEHINA
Rosalía, si't dono'ls meus consells es perque't vull bé.
ROSALÍA
Grácies pel vostre bé!
VEHINA
Aniries a treballar a la Torra. Poca feyna y ben considerada, això sí,
ben considerada, perque'l senyoret sab la teva posició y vol
protegirte. Oh! si sabessis com ell n'está de tu!... Es una follia,
una follia lo que li ha vingut per la Rosalía!
ROSALÍA
Per qui m'heu pres? Si vos sou bona per aquest ofici, feulo, que jo
no'n vinch de mena!
VEHINA
No moguis escándol. Quedem en que no?... Be. Pera tu fas...
ROSALÍA
Aneusen d'aquí! Deixeume tranquila! Jo no us demano res...
VEHINA
Adeu, filla meva. Perdonem si t'he ofès. Jo, al teu lloch, ja sé lo
que faria...
ROSALÍA
Aneu, donchs! Feuho si serviu per això!
VEHINA