Cisco: (posant-se a cridar) Lladres! Lladres!
(El Gravat i el Salau se giren impulsivament.)
Gravat: Vaia!
Salau: Ah, burro!
Cisco: Que s'ha girat depressa!... El valent!...
Salau: Ja estas ben llest!
Cisco: El terror!
(Desapareix, rient, cap a l'estable. Per l'esquerra del fons, tot
enraonant, apareixen en Vicens, la Candia i en Blasi. Aquests dos van
molt bruts de pols i espellifats. En Blasi, amb un gaiato i un sarró.)
### Escena V
(En Vicens, la Candia i en Blasi)
Vicens: Vaja, prou!
Blasi: Però, home, no sigueu així.
Vicens: Ja us he dit que no!
Candia: Per compassió!
Vicens: Jeieu aquí, si voleu.
Candia: am gran prec Feu-nos aquest favor, bon home!
Blasi: Mireu que estem molt cançats!
Vicens: On trobareu un jaç millor que aquesta palla? De quin pa feu
rosegons! Ni un llit am tres matelassos! Vosaltres rai!
Blasi: Deixeu-nos anar a dalt, on dormen els que poden pagar. Jo també
us pagaré tot lo que sigui.
Candia: No tingueu quimera de res.
Vicens: Que no veieu com aneu?
Blasi: Ja'ns espolsarem... Ja'ns rentarem.
Vicens: Dormiu aquí, i dongueu gracies que us reculli, mestre!
Blasi: És que... (fent veure que té ofec) és que no'm trobo gaire bé.
Estic malalt: creieu-me.
Vicens: (am recel) No us trobeu bé?
Blasi: No... no...
Vicens: (am més recel que de primer) Romansos, en aquesta hora?
Candia: Estem morts de tant caminar.
Vicens: D'on veniu?
Blasi: De Barcelona.
Vicens: I per venir de Barcelona fins a Montcada us queixeu?
Blasi: Tot el dia que caminem.
Vicens: Per què no us quedaveu a ciutat?