Salau: Què dius, que no les val? Fuig, home, fuig! No te l'has mirat
bé. Si fos meu, ni per quinze me'l vendria. No has vist res més obligat
que aquesta bestia. Té uns quatre quartos!... El vegessis pujar el
coll...
Cisco: Ah! Ara que parleu del coll. (En to de burla.) Què diu que
l'altre dia te'ls van fer deixar?
Salau: Sí... Però si no m'haguessin sorprès adormit, jo t'asseguro que
no m'haurien pas fet descambiar ni un xavo.
Gravat: Sí: què hauries fet?
Salau: M'hauria resistit.
Gravat: Lo millor és donar-los els quartos i callar. Tres o quatre homes
contra un, no hi ha més remei que deixar-se tallar de la capa.
Salau: No hi estic pas conforme. Amb una bona vara, ningú'm fa por, ane
mi.
Gravat: Deixa-t de vares... i mutxel, Salau. De més pintats que tu
n'hem vist i s'han hagut de rendir com uns xais.
Salau: Doncs, mira: una vegada...
Cisco: Bola va i tiro!
Gravat: Ja'ns vas a contar una valentonada de les teves.
Cisco: Que rodi, que rodi!
Salau: Calla, tu, xerraire! Quins homes més porucs! Sembla que no us
hagueu trobat mai en res.
Gravat: Tu, sí... Però també te'ls fan deixar.
Salau: Si'm sorprenen adormit...
Gravat: Bé't deuen despertar pera fer-te'l compte. I, un cop despert,
per què no't resisteixes? Vaja, no presumis, fatxenda!
Salau: Gallines, més que gallines! Quan sento explicar an el pare les
coses del seu temps, allavors que corrien les diligencies... saps?...
quan encara no hi havien carrils, i veig els carreters d'avui tot me
sulfuro. Allavors un carreter sol era capaç de pelar tota una quadrilla
de lladres.
Cisco: Si'ls hi lligaven a la soca d'un arbre.
Salau: El pare una nit en va extendre mitja dotzena.
Gravat: Am la llengua.
Cisco: I és clar!
Salau: Els va extendre, els va extendre!
Cisco: No devien ser homes: devien ser mocadors per assecar.
Gravat: Encara'ns farà creure que era un valent, el seu pare.
Salau: (dirigint-se cap al fons) Vaja, aneu, criatures!
Cisco: L'avi vell!
Salau: Deixa-m anar a fer l'última copa, i cap a clapar.
Gravat: Apa, si te'n vas.
Salau: Gallines, més que gallines!
Gravat: Espera-t, que vinc.
Salau: Vaja, anem, que t'acompanyaré fins al teu jaç, perquè si't
sortien...