Sr. Joanet: Un amich prou content d'haber evitat una
desgracia mes. Un amich que 'us demana indulgencia pèl fill d'un home
que 'us estimaba... (_'S jira y fa avansar á D. Luisito. Lo Grabat al
veurel vol rependre 'l ganivet de mans del senyor Joanet. Eix
llensa 'l ganivet al mar. Benet aixeca un cistell que du á la má. Ell
y 'l senyor Joanet s'interposan._)
Sacristá: ¡Mestre! ja sabéu que 'us estimo per valent,
per home de bè; pero aquí no som negres. Si teníu queixa acudiu als
mossos de l'escuadra, al poble n'hi ha una parella, aneu á parlar á
un jutje...
### Escena XVI.
Lo senyor Rector y Marieta surten de l'iglesia.
Rector: Será jutje la vostra filla. (_Lo Grabat se gira
envers sa filla._)
Marieta: ¡Pare! ¡pare del cor! (_Corre y cau als sèus
peus, ell la contempla de fit á fit.)_
Rector: Escolta, María... aqueix home (_D. Luisito_) 't
va parlar d'amor... y m'ha dit que encegat, un día... Ell no ha
deixat d'amarte y 't vol per muller... y tu, tu... María, ¿lo vols
per marit?
D. Luisito: Perdonam. ¡Te juro!... (_Lo Grabat vol
tirárseli á sobre y 'l detenen._)
Rector: (_A D. Luisito, cremat._) Val més que no digui
res. (_Al Grabat._) Vos, ¿perdoneu? ¿perdoneu si la vostra filla
perdona? Escolta, María... heu sigut objecte d'escándol... que sols
podeu fervos perdonar contrayent sant matrimoni. (_Se treu papers, lo
senyor Joanet també n'hi dona._)
Sr. Joanet: Fés de baptisme.
Rector: Admonestacións closas, óbits, tot está en
regla... Benet... enceneu los ciris de l'altar... l'estola, 'l
llibre...
¿Tothom hi vé bè?... (_A D. Luisito y al senyor Joanet._)
D. Luisito: No mes desitjo que se 'm perdoni la mèva
falta. (_Avansa la má. Lo senyor Rector vol pendre la de Marieta que
resisteix._)
Marieta: Perque 'l fill de mas entranyas hagués tingut
un nom... (_sense mirarse á D. Luisito_) l'hauría pres per marit...
Mort lo mèu fillet, me basta 'l perdó del mèu pare. (_Cau als sèus
peus y torna á aixecarse dihent molt clar y enérgich._) No vull per
home al qui després de jurarme amor etern, ha sigut precís fer venir
per forsa...
¡no sé d'ahónt! d'allá ahont había fugit... d'allá ahont s'había
amagat perque 'ls plors d'una mare abandonada... los crits de vida y
després rogalls d'agonía d'un fillet... que no ha volgut coneixer
(_plora_) perque ni crits, ni llágrimas, ni ays, ni sospirs li
recordessin la sèva baixesa...
Grabat: (_Alegre_.) ¿No 'l vols?... ¿no 'l vols y
potser l'estimas? ¡Ara 't perdono! (_La pren en sos brassos_.) Ets
bèn bè filla mèva.
Marieta: Pare, perdoneulo també.
Grabat: (_Deixa á sa filla._) Ja ho sents sacerdot, no
'ls fassis encendre 'ls llums... (_Al Sacristá._) No la treguis
l'estola. (_Tots s'alarman veyentlo tant escitat._) Perque no
cometis cap més infamia (_á D. Luisito_) torno á ser lo
justicier, ¡lo Grabat!
¡lo Capitá negrero! (_Perseguintlo 'l pren pèl coll._) T' ho tenía
promés...
Rector: ¡Benet! ¡Correu... veniu!
(_Lo Grabat ha sacudit duas ó tres vegadas á D. Luisito, y sentintlo
escanyat lo rebat per terra._)
### Escena final.
Pitera: (_Surt á la porta del fossar ab calma._) ¡Quí
crida!... (_Corre cap al Grabat._) ¿Y donchs, que no vens? t'he fet
lo puesto. (_Se 'l mira cara á cara y 's mira 'l mort._) ¿L' has
mort tú? A tothom matará menos á mí; ¡may m'ha estimat! (_Plora_). Ja
que ni matarme has volgut, (_cambi exasperada_) jo 't mataré á tu;
pero no ab aqueixa ma que desdenyas, te faré matar... Corro á
cridá 'ls mossos. ¡Lo butxí, lo butxí t'espera! (_Fuig corrent. Lo
Grabat aixeca las espatllas ab despreci, pren á sa filla de damunt lo
cadavre y besantla y sense mirar al mort dirá:_)
Grabat: ¡Sang de mas venas! ¡iman de ma vida!
Rector: ¿Respira? (_Interrogantse mutuament ell y lo
senyor Joanet al donar la benedicció á D. Luisito._) ¡Benet, los
sants Olis! (_Lo Sacristá 'ls treurá._)