Sr. Joanet: Perque vosté es l'amo de la casa y no está
bè que l'amo intervingui en certs detallets... perque vosté si bè es
fill de D. Joseph María, ha nascut á Cuba, tè altres costums, altra
educació... perque vosté no es de la nostra terra y aquella gent
potser s'han cregut...
D. Luisito: (_Senyal de diners._) Me varen rebre com si
yo fos _un nadie_.
Sr. Joanet: Aquella gent...
D. Luisito: Son uns amohinadors. (_Tirant al paner la
carta que li dòna. Al Sr. Joanet._) Quand sapiguem lo que s'ha fet de
la
_Sirena_ y 's liquidi l'expedició, 'ls paga...
Sr. Joanet: Sí, pero mentres tant, veurá, n'hi ha de
molt pobres.
D. Luisito: ¡Me varen rebre á l'entrada!... y si un
día
'm vaig sentar á la sèva taula va ser perque no podían dirme que me
n'anés... _¡Llovía á mares!_
Sr. Joanet: Vosté parla de casa 'l Capitá.
D. Luisito: ¿Que volía qu' anés de porta en porta
repartint _limosnitas_? Vaig anar á casa del Capitá, vaig parlar á la
sèva noya, al veterano aquell que sembla 'l profeta Jeremías y si
m'haguessin rebut com se mereix un home de la mèva posició... 'ls
hauría entregat diners perque se 'ls haguesin repartit... pero
no _señor!_ la noya sembla que fugi de mí; aquell vell sempre
seguintla! Confessi que la gent de per aquí son molt _cerriles_: á
Cuba la noya s'hauría quedat
_pasmada_ al vèurem anar á casa sèva.
Sr. Joanet: Aquí las noyas de bè no 's pasman
facilment.(_Pausa, cambi de tó._) ¡Veurá, D. Lluis! no n'hi había
parlat, pero ja que la conversació s'ho porta, li diré qu' al saber
per aquells (_los empleats_) enrahonadors que vosté había anat á
Port-nou un diumenge...
D. Luisito: (_Apart_.) Mes d'una vegada hi he anat, y
per desgracia inútilment...
Sr. Joanet: ...ne vaig tenir un disgust. Si com vosté
diu, vol afavorirlos, ¿per qué no m'hi envia á mí ab dinerons y
paraulas de consol per tots?...
D. Luisito: Perque soch l'amo y 'm plau que
s'humilihin, venint aquí ab lo cap baix á demanarme lo qu' allá no
varen volguer aceptar (_pausa marcat_) y quan vinguin veurán que 'l
D. Luisito que tant fredament varen rebre, es molt cumplert y
caballer quan reb á casa sèva.
Sr. Joanet: Vosté potser... ¡no goso dirho! Vosté
potser s'ha proposat que l'acceptessin...