L'endemà, Seutes consigna als emissaris el que havia promès, i
envia gent per conduir el bestiar. Els soldats ja deien que si
Xenofont se n'havia anat a trobar Seutes per quedar-se amb ell i
obtenir el que li havia promès. En veure'l, se n'alegren i li corren
a l'encontre. Per la seva banda Xenofont, així que veu Carminos i
Polínic:
-Vet aquí- diu -el que gràcies a vosaltres s'ha salvat per a
l'exèrcit; Jo us ho remeto: veneu-ho, i distribuïu-ne el producte
als soldats.
Ells reben els efectes, estableixen oficials venedors i fan la
venda: però tot van ser queixes. Xenofont no hi va intervenir, ans
feia ostensiblement els seus preparatius per tornar a la pàtria:
perquè a Atenes encara no s'havia votat contra ell el decret
d'exili. Llavors els principals del campament vénen a ell per a
pregar-lo que no partís abans d'haver tret l'exèrcit d'allí i
d'haver-lo remès a Tibró.