-I tant- diu.
-Llavors- tornen ells -¿no s'oposarà pas que ens enduguem l'exèrcit?
-Vosaltres- respon Heraclides -convoqueu els soldats i prometeu la
paga: poc cabal faran d'ell, aleshores, i correran amb vosaltres.
-Però ¿com els convencerem, nosaltres?- repliquen.
-Demà de matí- diu Heraclides -us presentareu a ells; i estic segur-
afegeix -que quan us veuran, correran amb vosaltres de bon grat.
Així acabà aquell dia.
L'endemà, Seutes i Heraclides condueixen els lacedemonis al
campament, i l'exèrcit es reuneix. Els dos lacedemonis prenen la
paraula:
-Els lacedemonis han decidit de fer la guerra a Tissafernes, el qual
també us ha ofès a vosaltres. Si veniu amb nosaltres, doncs, us
revenjareu d'un enemic i cadascú de vosaltres guanyarà un daric per
mes, cada capità el doble, i cada general el quàdruple.
Els soldats els escolten amb alegria. Immediatament un dels
arcadians s'aixeca per dir mal de Xenofont:
Seutes era present: volia saber què en sortiria, i estava a tret de
la veu, amb un intèrpret, a més a més que ell entenia gairebé tot el
que es deia en grec. L'arcadià comença així:
-Doncs nosaltres, oh lacedemonis, ja faria temps que estaríem amb
vosaltres, si Xenofont no ens hagués convençut de dur-nos ací on
hem passat un hivern terrible, en campanya de nit i de dia, sense
descansar; però ell es gaudeix de les nostres fatigues; i Seutes que
l'ha enriquit particularment, ens nega a nosaltres la paga. Per mi,
ja que parlo el primer, si el veia apedregat i castigat pels mals a
què ens ha arrossegat, em faria l'efecte que ja tinc la meva paga, i
no em recaria el que he sofert.
Després d'aquest se n'aixeca un altre, en el mateix to, i un altre.
Llavors Xenofont s'expressa així:
-Sí, un home ha d'esperar-ho tot, quan jo ara em veig acusat per
vosaltres del que jo considero, dins meu, com la prova més gran del
méu zel per vosaltres. Jo estava en camí de la pàtria, i si he
tornat enrera, per Zeus! no ha estat pas per haver sabut que éreu
feliços, sinó per haver sentit a dir que estàveu en un mal pas, i
per ésser-vos útil si pogués. Arribo, i Seutes aquí present m'envia
nombrosos emissaris, prometent-me qui-sap-lo si us convencia d'anar
amb ell; però jo ni provo de fer-ho, com vosaltres mateixos sabeu.
Us condueixo al port des d'on jo m'afiguro que passareu més de
pressa al l'Asia: perquè això era el que jo creia millor per
vosaltres, i sabia que vosaltres ho volíeu. Llavors arriba Aristarc
amb les seves trirrems i ens impedeix de travessar: tot seguit jo us
convoco, com era ben natural, a fi que delibereu sobre el què cal
fer.
»Vosaltres escolteu Aristarc que us mana de fer cap al Quersonès;
escolteu Seutes que us invita a empendre la campanya amb ell: i tots
dieu que us n'aneu amb Seutes, tots voteu per aquest projecte. ¿Quin
tort us he fet jo, aleshores, conduint-vos on tots heu decidit
d'anar? D'ençà que Seutes ha començat a enganyar-vos en la qüestió
del sou, si jo ho hagués aprovat, tindrieu raó d'acusar-me i
d'avorrir-me. Però si jo que he estat el millor amic d'ell, ara li
sóc el més odiós, ¿com pot ser just que després de preferir-vos a
Seutes m'acuseu per les mateixes coses que han estat causa de la
vostra ruptura? Però direu per ventura que bé puc fingir, després
d'haver rebut de Seutes allò que és vostre. Però ¿no és evident que
si Seutes m'ha pagat alguna cosa, no m'ho ha pagat pas per perdre el
que em donés i restar devent-vos encara? Penso jo, que si m'ha donat
res, ho ha donat amb la intenció que, donant-me a mi menys, pogués
estar-se de donar-ne a vosaltres més. Si creieu que és així, podeu
ara mateix desfer tot aquest complot ordit entre nosaltres dos,
demanant-li els vostres diners. Es clar que Seutes, si jo he rebut
res d'ell, m'ho reclamará, i m'ho reclamarà amb justícia, si jo
falto al pacte segons el qual ho he rebut.
»Però bon tros se'n falta, em fa l'efecte, que jo tingui res del que
és vostre. Us juro per tots els déus i deesses, que ni tan sols tinc
el que Seutes m'havia promès en particular: i ell és aquí que
m'escolta, i sap bé si perjuro. Per admirar-vos més juro encara que
ni he rebut el que han rebut els altres generals, i fins alguns dels
capitans. Per què ho he fet? Jo creia, soldats, que com més
compartiria amb ell la seva pobresa, més amic me'l faria per quan
fos poderós. Però avui que el veig prosperar, conec la seva ànima.
»I si algú digués: ¿no se'n dóna vergonya que l'hagin enganyat tan
estúpidament? sí, per Zeus, jo m'avergonyiria si em vegés enganyat
per un enemic: però entre amics, em sembla més vergonyós d'enganyar
que d'ésser enganyat. Fora d'això si amb els amics també cal pendre
precaucions, jo sé que les heu preses totes, sense deixar-li cap
pretext just de no donar-vos el que us té promés: perquè no li hem
fet cap tort, ni per negligència amb les seves coses, ni per
covardia davant cap empresa a què ens invités.
»Però, direu per ventura, calia exigir seguretat, perquè aleshores
ni volent-ho no hauria pogut enganyar-nos. Quant a això, escolteu el
que jo no hauria dit mai en presència de Seutes, si ara no em
demostressiu la vostra absoluta irreflexió o la vostra excessiva
ingratitud. Recordeu en quines circumstàncies us trobàveu, quan jo
us vaig treure per dur-vos a Seutes. ¿No és veritat que si us
dirigíeu a la ciutat de Perint, Aristarc de Lacedemònia, havia
tancat les portes per impedir-vos d'entrar-hi? Vau acampar-vos fora,
al ras; era el cor de l'hivern; havíeu de recórrer al mercat per
viure, veient per una banda escassedat de coses venedores, per altra
banda tenint pocs diners per comprar-ne. Havíeu de romandre per
força a la Tràcia: les trirrems a la fonda ens impedien la
travessia; i romanent allà, érem en país enemic, amb tot de
cavalleria i de peltastes contra nosaltres. Teníem hoplites, sí, per
assaltar en massa els llogarrets i poder pendre potser forment, i no
pas en abundància: però no per posar-nos a perseguir i arrabassar
bestiar o presoners, això no; perquè no vaig trobar entre vosaltres
ni cavalleria, ni un cos de peltastes organitzat.
»Si, doncs, quan estàveu en aquesta necessitat, jo us hagués, sense
exigir cap sou, procurat per aliat Seutes, que tenia la cavalleria i
els peltastes que us mancaven, ¿creieu que jo hauria servit malament
els vostres interessos? Units amb ells, heu trobat forment en més
abundor als caserius, per la necessitat en què s'han vist els tracis
de fugir més de pressa: heu tingut la vostra part de bestiar i
d'esclaus. Ni hem vist cap més enemic, així que la cavalleria se'ns
ha ajuntat, mentre que fins aleshores els enemics ens perseguien
ardidament amb llur cavalleria i llurs peltastes, impedint-nos
absolutament de dispersar-nos en petits escamots i procurar-nos
queviures més abundants. Si aquest que us ha subministrat aquesta
seguretat, no us ha pagat, a més d'aquesta seguretat, un sou del tot
esplèndid, ¿es això una desgràcia tan dura, i creieu que per això
cal llevar-me la vida?
»Avui, ¿com us retireu? ¿o teniu com excedent, després de l'hivern
que heu passat amb abundor de queviures, el que hàgiu rebut de
Seutes? Heu viscut a despeses de l'enemic; i en aquest temps no heu
vist un sol home dels vostres mort ni agafat viu. Després, si alguna
cosa de bell heu fet contra els bàrbars d'Asia, ¿no us en veieu ara
la glòria, i no n'hi afegiu una de nova, la d'haver vençut a Europa
els tracis contra els quals heu fet la guerra?
»Jo us ho dic amb raó, d'aquestes coses que us irriten contra mi
hauríeu de donar-ne gràcies als déus, com de benifets.
»Tal és la vostra situació actual. Ara, en nom dels déus, considereu
la meva. Quan la primera vegada feia vela cap al meu país, me
n'anava cobert dels vostres elogis: i per vosaltres els altres grecs
em feien una bona fama: tenia la confiança dels lacedemonis, que si
no, no m'haurien enviat altre cop amb vosaltres. Avui, me'n vaig
calumniat per vosaltres als lacedemonis, avorrit, gràcies a
vosaltres, de Seutes, vora qui jo esperava, havent-li fet servei en
companyia vostra, aparellar-me un refugi feliç per a mi i per als
meus fills, si en tenia. I vosaltres, per amor de qui m'he fet tants
enemics, molt més poderosos que jo, i ni fins ara desisteixo
d'ocupar-me a fer-vos el bé que pugui, vet aquí l'opinió que de mi
teniu. Però em teniu en el vostre poder: no m'heu agafat ni fugint
ni intentant d'escapar-me; però si feu el que diuen, sapigueu que
matareu un home que ha vetllat molt per vosaltres, que ha passat amb
vosaltres molts de treballs i molts de perills, quan li tocava i
quan no li tocava; que essent-li els déus propicis, ha plantat molts
de trofeus en terra de bàrbars; que per impedir-vos d'esdevenir
enemics de cap grec, m'he combatut sovint amb vosaltres amb totes
les meves forces. Ara podeu, sense retret, anar on bé vos sembli,
per terra o per mar. ¿Però quan se us mostra una gran ventura, quan
aneu a embarcar-vos cap al país a què tant de temps aspireu, quan el
poble més poderós us sol·licita, quan us ofereixen un sou, quan els
lacedemonis, que són considerats els més forts, vénen a fer-vos de
guies, ara trobeu que és l'avinentesa per fer-me morir tot d'una? No
era pas això quan estàvem en aquelles angúnies, oh prodigis de
memòria! ans em dèieu vostre pare, i prometieu de recordar-vos
sempre de mi, com del vostre benefactor. Però no son pas estúpids
aquests que venen a cercar-vos! No, jo en responc, no els semblareu
pas millors portant-vos d'aquesta manera amb mi.
Dit això, cessà de parlar. Carminos de Lacedemònia s'aixeca i diu:
-No, per Càstor i Pòlux; no crec que tingueu raó d'enfellonir-vos
amb aquest home. Jo puc ser testimoni per ell. Seutes, quan jo i
Polínic li hem preguntat quin home era Xenofont, no ha tingut altra
cosa a retreure-li sinó que diu que era massa parcial dels soldats:
i amb això ell hi perdia, tant per part de nosaltres els
lacedemonis, com per part d'ell mateix.
S'aixeca aleshores Euríloc de Lusos, arcadià, i diu:
-Em sembla, lacedemonis, que heu de començar a ser generals nostres
exigint a Seutes la nostra soldada, de grat o per força, i no
endur-nos fins que hagi pagat.
Polícrates d'Atenes s'aixeca i parla alliçonat per Xenofont:
-Veig aquí present, oh soldats- diu -Heraclides: el qual ha rebut el
botí guanyat amb les nostres fatigues, l'ha venut, i ni a Seutes ni
a nosaltres ha dat el que n'ha tret. Ho ha fet córrer i ara se'n
gaudeix ell. Si tenim gens de senderi, l'hem d'agafar; perquè-
afegeix -aqueix home no és traci, sinó grec que malmena grecs.
En sentir aquestes paraules, Heraclides s'esfereix tot. S'acosta a
Seutes i li diu:
-Si volem tenir seny, anem-nos-en d'aquí, on aqueixa gent són els
amos.
I saltant sobre els cavalls, parteixen al galop cap a llur
campament.
D'allà, Seutes envia a Xenofont Abrozelmes, el seu intèrpret, i
l'exhorta a romandre al seu servei amb mil hoplites, comprometent-se
a donar-li les places de la costa i el restant que li havia promès.
I fent-ne un secret, afegeix que ha sabut per Polínic, que si mai
cau en mans dels lacedemonis, Tibró el farà evidentment morir.
Moltes altres persones li envien així mateix a dir, que és
calumniat, i que es guardi. En sentir aquests mots, Xenofont pren
dues víctimes i sacrifica a Zeus Rei, per saber si serà per ell
millor i preferible de restar amb Seutes, sota les condicions que
Seutes diu, o d'anar-se'n amb l'exèrcit. El déu li respon
d'anar-se'n.