Mentrestant, al cap d'uns dos mesos, arriben Carminos de Lacedemònia
i Polínic de part de Tibró, i anuncien que els lacedemonis han
acordat de fer la guerra a Tissafernes; que Tibró s'ha embarcat per
començar les hostilitats, i que tenint necessitat d'aquell exèrcit
ofereix a cada soldat un daric per mes, als capitans el doble i als
generals el quàdruple.
Tot d'una d'haver arribat aquells lacedemonis, Heraclides, informat
que vénen per l'exèrcit, diu a Seutes que allò és una ocasió
magnífica per a ell:
-Els lacedemonis necessiten l'exèrcit, i tu ja no: cedint-los-el,
els seràs agradable, i els soldats no et reclamaran més la paga, ans
sortiran del país.
En haver sentit aquests mots, Seutes fa conduir els enviats a la
seva presència. Diuen que vénen per l'exèrcit; ell respon, que els
el cedeix, que vol ésser amic i aliat d'ells. Els invita a un àpat
d'hospitalitat, i els tracta esplèndidament. No invita Xenofont ni
cap dels altres generals. Els lacedemonis pregunten quina mena
d'home és Xenofont: ell respon que altrament no és un mal home, però
és massa amic dels soldats: i això li fa mal. Els enviats diuen:
-Es popular, doncs, entre la seva gent?