L'endemà Seutes incendia damunt davall els poblets sense deixar-hi
ni una casa, a fi d'inspirar als altres el terror del que els toca
patir, si no es sotmeten. En acabat parteix, i envia Heraclides a
Perint amb el botí a fer-ne diners per a la paga dels soldats; ell
mateix, amb els grecs, estableix el campament en el pla dels tins,
els quals ho abandonen tot i fugen cap a la muntanya.
Hi havia tanta de neu i feia tant de fred que l'aigua que portaven
per dinar es glaçava, fins el vi dins les gerres. A molts de grecs
se'ls gelaven el nas i les orelles. Llavors van veure ben clar per
quin motiu els tracis porten pell de guineu sobre el cap i sobre les
orelles, i túniques que no sols els emboliquen el pit, sinó també
les cuixes, i per què a cavall, porten unes capes fins als peus, i
no clàmides.
Seutes amolla uns quants presoners, els envia a la muntanya i diu
que si els habitants no davallen a llurs estatges i es sotmeten,
incendiarà els caserius i el blat, i moriran de fam. Llavors les
dones, les criatures i els vells davallen: però els joves s'acampen
en els caserius al peu de la serra. Seutes, en assabentar-se'n, dóna
orde a Xenofont de pendre els hoplites més joves i de seguir-lo.
S'aixequen durant la nit, i a punta de dia ja són als llogarrets. La
majoria dels habitants fuig: perquè la muntanya era prop; però tots
els que agafen, Seutes els fa morir sense pietat a cops de fletxa.
Hi havia a l'exèrcit un tal Epístenes d'Olint, pederasta, el qual
veient un jovenet bonic, a penes púber, ja armat de pelta i
condemnat a mort, corre a Xenofont i el conjura d'intercedir per
aquella criatura avinent. Xenofont va a trobar Seutes i el suplica
de no fer matar aquell minyó, explicant-li al mateix temps els
gustos d'Epístenes, que en formar en altre temps la companyia no
havia mirat res més sinó que els soldats fossin bells; a part
d'això, era un home valent. Seutes li pregunta :
-¿Consentiries per ventura, Epístenes, a morir en el seu lloc?