-Jo, Falinos, he estat content de veure't, i tots els altres em
penso que també. Perquè tu ets grec, i nosaltres també, tants com en
veus. En la posició en què ens trobem, et consultem a tu què cal fer
sobre el que dius. Tu, doncs, en nom dels déus, aconsella'ns el que
et sembli millor i més honorable, la qual cosa t'ha de portat honor
temps a venir, quan diran que «una vegada Falinos, enviat pel Rei a
invitar els grecs a rendir les armes, ha aconsellat tal cosa.»
Perquè tu saps que per força es parlarà a Grècia del que hauràs
aconsellat.
Amb aquestes insinuacions, Clearc volia que el mateix ambaixador del
Rei aconsellés de no rendir les armes, a fi que els grecs fossin més
ben esperançats; però Falinos l'esquivà, i digué contra el que ell
es creia:
-Jo, si de deu mil probabilitats n'hi ha per vosaltres una de
salvar-vos fent la guerra al Rei, us aconsello de no rendir les
armes; però si no hi ha cap esperança de salut a despit del Rei, us
aconsello de salvar-vos com podreu.
Llavors Clearc respongué:
-Doncs, això és el que tu dius: bé, anuncia de part nostra que
nosaltres creiem que si hem de ser amics del Rei, serem uns amics
més útils tenint les nostres armes que no pas havent-les remès a un
altre.
Falinos respon:
-Ho anunciarem: però el Rei m'ha encarregat encara de dir-vos, que,
romanent aquí, hi haurà treva, i avençant o reculant, guerra.
Respongueu doncs sobre aquest punt: si romaneu i que hi hagi treva,
o si he d'anunciar de part vostra que hi ha guerra.