A punta de dia, els generals reunits s'estranyen que Cirus ni enviï
algú altre per indicar el que calia fer, ni comparegui ell mateix.
Decideixen, doncs, de plegar els bagatges que tenien, i prenent les
armes tirar endavant fins ajuntar-se amb Cirus. Ja es posaven en
marxa quan, a sortida de sol, arriben Procles, governador de la
Teutrània, descendent de Demarat el Lacedemoni, i Glos fill de
Tamos. Aquests diuen que Cirus és mort, i que Arieu, fugitiu, és amb
els altres bàrbars a l'etapa d'on havien partit la vigília; que diu
d'esperar-los-hi tot aquell dia, si havien de fer-hi cap, però que
l'endemà declara que se'n tornarà cap a la Jònia, d'on havia vingut.
En sentir els generals aquestes noves, i en assabentar-se'n els
altres grecs, tots ne van tenir un pes al cor. I Clearc digué:
-Tant de bo que Cirus visqués! Però ja que és finat, anuncieu a
Arieu que nosaltres hem vençut el Rei, i, com veieu, ningú ja no ens
planta cara, i que si vosaltres no haguéssiu sobrevingut, marxàriem
contra el Rei. I prometeu a Arieu que, si ve ací, l'asseurem en el
tron reial: perquè són els vencedors de la batalla que han de
disposar de l'imperi.
Això dit, envia els missatgers, i amb ells Quirísof de Lacedemonia i
Menó de Tessàlia; perquè el mateix Menó ho havia volgut, essent amic
i hoste d'Arieu com era. Els enviats parteixen, i Clearc els espera.
Per altra banda, l'exèrcit es procura queviures com pot, dels
equipatges, degollant bous i ases; i pel que fa a la llenya,
adelantant-se una mica de la falanx, a l'indret on havia estat la
batalla, feien servir els trets, que eren molts, que els grecs
havien obligat als desertors del rei a llançar, i els _gerres_ i els
escuts de fusta dels egipcians: i hi havia també per emportar-se'n
qui sap les astes i els carros buits. Tot plegat ho fan servir per
coure la carn, i així mengen aquell dia.
I ja era cap a l'hora que la plaça és plena, quan arriben uns
heralds de part del Rei i de Tissafernes: bàrbars, si no és un
d'ells que era un grec, Falinos, que s'esqueia a estar vora de
Tissafernes, del qual era considerat, perquè es feia passar per
entès en la tàctica i en el maneig de les armes. Els heralds
s'acosten, criden els caps dels grecs, i diuen que el Rei,
considerant-se vencedor i havent mort Cirus, invita els grecs a
rendir les armes i venir a les portes del Rei a obtenir el que
puguin de bo. Vet aquí el que diuen els heralds del Rei. Els grecs
ho senten amb recor. Amb tot, Clearc s'acontenta de dir, que no són
pas els vencedors que han de rendir les armes.
-Però vosaltres- diu, -oh generals, doneu-los la resposta millor i
més honorable que sapigueu: jo torno de seguida.
I de fet un dels seus assistents el cridava per veure les entranyes
arrencades: perquè s'esqueia a estar sacrificant. Llavors Cleanor
l'Arcadià, que era el més vell, respongué que abans moririen que no
rendirien les armes. I Pròxenos de Tebes:
-El que és jo, Falinos- digué -em pregunto si és com a vencedor que
el Rei demana les armes, o com amic, a tall de presents. Perquè si
és com a vencedor, ¿per què li cal demanar, i no les ve a pendre? I
si les vol haver per la persuasió, que digui què tindran els
soldats, si li fan aquesta graciositat.
A això Falinos respon:
-El Rei es creu vencedor, ja que ha mort Cirus. Perquè, ¿qui hi ha,
si no, que li disputés l'imperi? I us mira com a seus, tenint-vos
com us té en mig del seu país, entre rius que és impossible de
travessar, i podent tirar damunt vostre una munió d'homes tal, que
ni que us els abandonés no podríeu matar-los.
Després d'això Teopompos, atenès, diu:
-Falinos, ara, com tu veus, no tenim altra cosa de bo sinó les armes
i el coratge; mentre tindrem les armes, pensem que del coratge també
ens en servirem; però si les rendim, seria privar-nos de la persona.
No creguis doncs, que us remetem l'unic bé que tenim, sino que amb
aquestes armes hem de combatre fins pels vostres interessos.
En sentir aquests mots, Falinos esclafeix la rialla i diu:
-La veritat, em fas l'efecte d'un filòsof, oh jove, i dius coses que
no els manca pas la gràcia; sàpigues, però, que ets boig si
t'afigures que el vostre coratge pot sobrepujar les forces del Rei.
D'altres que fluixejaven una mica, conten que observaren que, tal
com havien estat fidels a Cirus, també podien esdevenir força útils
al Rei, si volia ésser-los amic: i que si feia compte d'esmerçar-los
en alguna altra cosa, o en una expedició contra Egipte, el
vinclarien amb ell.
En això Clearc arriba i pregunta si ja han respost.
Falinos reprèn i diu:
-Aquests, oh Clearc, l'un diu una cosa l'altre una altra: però tu,
digues-nos el que penses.