Rector.
Diguéume lo que us vaig dir
dels versos, quant vaig venir
de Saragossa malalt.
María.
Que, si sòn darrer instant
per ma desditxa veges,
tots los sèus versos enviés,
si 'ls demanava, á D. Joan,
y haventme D. Joan escrit,
quant jo creguí qu' afinava
sa mercé, 'l que 'm demanava
li vaig enviar tot seguit.
Rector.
Mes jò dos plechs vaig deixar
y us vaig dir... (¿Vejam si s'erra ?)
María.
Que cremant los de la esquerra
havia 'ls altres d'enviar.
Rector.
¡¡Oh!!
María.
¿No havia de sò així?
Rector.
¡No , desditxada, al contrari!
María.
¡Tant que vaig volé atinarhi!
Rector.
¡No hi ha esperansa per mi!
(_Tornant á cáurer abatut en la cadira._)
María.
¡Oh! ¡Per Dèu, senyor Doctor!
(_Lo Doctor hi corra._)
Doctor.
¿Què?
Rector.
No bastava ab matarme...
havia de disfamarme...
miréu. (_Dant lo llibre al Doctor._)
Doctor.
(_Desprès de llegir_)¡Infame y traidor!
Rector.
De las mèvas poesías
aquestas s' han estampát.
Eudalt.