## ACTE TERCER.
La mateixa decoraciò.
### ESCENA PRIMERA.
Lo RECTOR.
(_Assentát y acabant de llegir una carta._)
Rector.
Cad' hora mes que de vida
en aquest mòn vaig contant,
menos me dol que de menos
la tinga ja de contar.
Cad' hora vaig sabent cosas,
que 'm fan mes lo viure odiát...
Cosas.,. que jo no voldria,
haverlas sabudas may.
Bè d'aixó sòn bona mostra
D. Lluis avuy y D. Joan.
Sabentne tant, no sabia
encara d'ells prou maldats.
Frey Fèlix, Lope de Vega
m'escriu ara, y aquí hi ha
la prova de fins ahont porta
aquest sentiment malvat;
be podria jo ara, usantla,
dá á D. Lluis un cop mortal...
No... esqueixada igual que l'altra
de D. Joan seria ja,
sino fòs que lletra escrita,
per lo geni colossal
que la "Estrella de Sevilla"
al sigle d'or ha donat,
s'ha de conservar com joya
de valor no comprés may.
Vaig á guardaria, 'hont se guardan
per mí 'ls recorts mes sagrats.
(_Se'n vá pe 'l fondo._)
### ESCENA II.