¡Oh!
(_Abaixant lo cap imposats per la veu del Rector, al mateix tèmps qu' á
María li cau á terra la clau, y apareixen á la porta 'l Doctor,
l'Alcalde y homes armats._)
Doctor.
¿Aquí heu dit? ¿Ahont? Digueumho,
si teniu al crim horror.
(_María vá á respóndrer; mès, imposada per una mirada del Rector, diu._)
María.
Nó, nò; ho creya, m' enganyava;
podéu mirar, no és en lloch.
(_Lo Doctor dóna una mirada profonda á María com per penetrar si es que
l' enganya, mira pertòt, y diu:_)
Doctor.
Veniu ab mí; no hi ha dupte,
ha fugit saltant per l'hort.
(_Y se'n vá ab los sèus. Lo Rector que no respirava d'ansietat, vá á
María, y, estrenyentli la má ab espansiò, diu:_)
Rector.
¡Oh! ¡Gracias, gracias, María!
María.
¡Fill mèu!
(_Mirant al cel y cayent desesperada en una cadira áhont lo Rector corra
á consolaria, mèntres D. Lluís, qu' ha vist la clau á terra, diu,
cullintla:_)
Lluís.
(Vejam si puch jó.)
(_Se'n vá. Lo coro d'escolans encara dura, y cau lo télò._)