María.
Primer que haverlo entregát
aniré ab món fill al cel.
### ESCENA XVII.
MARIA, lo DOCTOR, l'ALCALDE, homes armats.
Doctor.
¿Qui hi há assí?
María.
(¡Ah! Homes armats.)
Doctor.
Dèu vos guart, la majordona.
¿Lo Rectò?
María.
Ha surtit fá estòna.
Doctor.
A tot venim disposats.
No us negueu á res, María, puig ho fém en nom del rey.
María.
¿Y qué vol de mí la lley?
Doctor.
Un home qu' aquí hi havia.
María.
En vá trovárl' preteneu,
si en contra l'ordra se'm dóna.
Doctor.
Si us hi neguéu, majordona,
registrarém.
María.
Registreu.
(_Lo Doctor col·loca dos centinellas á la part de fora del fondo, se'n
entra ab l'alcalde y la partida á registrar per una porta lateral, y,
quant ja es dins, D. Lluís, que surt cautelosament, vá cap á María_)
### ESCENA XVIII.
MARIA, D. LLUÍS, centinellas al foro.
Lluís.
¿Sabéu, María, 'hont s'amaga?
María.
Sí; mes no 'l vull entregar.
Sa mercè 'l vol amparar,
d'algun benefici en paga,
y m'ha dit que jo 'l guardés;
m'ha dit: --Salveulo, María,--
y, aixís, no l'entregaria
ni que la vida 'm costés.
Lluís.
Mal, si diheu aixó ab tal fé,
sabréu perquè se'l demana.
María.
Si 'l senyor Rector m'ho mana
jo no dech saber per qué.
Lluís.
¿Mes, sabeu que 'l vostre fill
ha mort?
María.
Reso, per ell ploro,
y guardo, mentres l'anyoro,
á qui dech, de tot perill.
Lluís.
¿Mès vos sabéu com ha mort?
María.
De mort dolsa, resignát.
Lluís.
No ho cregueu, no. ¡Envenenat
y malehint la sèva sort!
María.
¡Fill mèu! (_Crit esglayat._)
Lluís.
A dins las entranyas
duhent lo foch que 'l consumia
mes ardent, que 'l qu' obriria
volcans en vostras montanyas.
María.
¡Oh! ¡Nó!
Lluís.
Vos parlo ab lo cor.
María.
¡Mès si 'l Rector fá un instant!...
Lluís.
Mossèn Vicens es un sant
y paga 'l mal ab amor.
Ell sab qu' han mort vostre fill
y sab que 'n dú la mort ell,
y el cor li dóna 'l consell
d' al vil salvar d'un perill.
Mès vos, si sòu una santa,
també sòu mare, y sabéu
qu' al assessí salvaréu
qu' ha comès un crim qu' espanta.
¡Qu' al vostre fill vos ha prés!
María.
¡Fill mèu! ¡Fill mèu del mèu cor!
Lluís.
¡Com podéu pagá ab amor
al qui us robá lo séu bes!
María.
¡Oh! Nó, nó: --¡Aquí, aquí!
¡M' ha fèt á trossos la cor!
Veniu. ¡Porteulo á la mort!
(_Lluís gosa. Quant María tè la clau á la má y vá á obrir la capella,
apareix lo Rector._)
### ESCENA XIX
Los mateixos, lo RECTOR, y desprès lo DOCTOR, l'ALCALDE y homes armats.
Rector.
¡María!
Lluís.
¡Oh! (_Retirantse contrariát._)
Rector.
¿Vòs?
María.