Joan.
No olvidéu que si venia...
Rector.
Entréu.
Joan.
Salveume.
(_Desapareix y 'l Rector lo tanca._)
Rector.
¡María! (_Anant á un porta lateral y cridantla._)
### ESCENA XVI.
Lo RECTOR, MARIA.
María.
Mossèn Vicens.
Rector.
Escoltéu.
Dins d'allí, ahont sabéu vos
que, quant hi ha d'havé una guerra
ó córren lladres la terra,
hi amaguem tot lo preciós,
com sòn los vasos sagrats
y las joyas de valer.
hi ha amagat un caballer
dels dos que sòn arribats.
Ja sabréu desprès perquè
á tot aixó se 'm obliga.
María.
No cal; ja basta que 'm diga
qu' aixís ho vol sa mercè.
Rector.
Féume lo favor, si us plau,
de que, fins que salvá 's puga,
sigueu vòs la que li duga
lo precís. Aquí hi há la clau. (_Dantli._)
Si acas lo Doctor vingués
á registrar, no mentirli;
mès lo secrèt no heu de dirli
ni qu' un tresor vos donès.
La cofiansa que 's tè en mí
no pot esse una mentida,
y daréu... primer la vida
que 'l caballer qu' hi ha aquí.
María.
Tot resant per en Rafel
aquí 'l guardo.
(_Y prenent una cadira la posa al devant de la capella y s'hi assenta,
com volentlo amparar ab sòn cós._)
Rector.