Rector.
¡D. Lluis!
Lluís.
¡Oh!
(_Perquè havent donát dos pasos cap al quarto de D. Joan, seguit del
Doctor, se detè imposát per lo crit yla mirada del Rector._)
Rector.
Tanquéu vostr' ódi com jo
y anéu.
(_D. Lluís vacila, mes, al torná á dar un pas, lo Rector diu:_)
¡Surtíu!
(_D. Lluis se sent dominat, y, anantsen á pesar sèu , diu admirát:_)
Lluís.
¡Sòu un sant! (_Se'n vá._)
### ESCENA XIV.
Lo RECTOR, lo DOCTOR.
Rector.
Hem quedat sols, ¿Qué voléu?
Doctor.
Que 'm diguéu ahont s'ha ocultat.
Rector.
Diguéume abans qu' ha passát.
Doctor.
L'ha desarmát l'acer mèu,
y ha confessat que , traidor,
inspirat per vil enveja,
ell ha fet qu' aixís jo 'm veja
á la filla del mèu cor,
¡Oh! ¡Doneumel per pietat!
¡Si es cert que 'l mèu amích sòu!
¡Si es cert que tant vos conmou
aquell ángel de bondat,
que veyéu aprop del riu,
que dú l'aigua amarga al mar
de tant qu' ella hi vá á plorar,
presa del dolor mès viu;
si voléu tornar en rosas
los blanchs lliris de sa cara;
si voléu las horas d'ara
torná en horas venturosas;
entregeume 'l vil traidor,
y ja rés d'aíxó li manca,
perqu' en ell, tot d'una, 's tanca
ventura, vida y honor!
Rector.
¿Y si jo vos l'entreguès?...
Doctor.
No veurá naixe 'l nou dia.
Rector.
Ja veyéu, donchs, com faria
lo que no dech, si us lo dès.
Estiguéu mès comedit
y jo entregarlo us prometo.
Doctor.
Lo salvaréu: no ho admeto.
Rector.
Donchs cumplirè 'l qu' us he dit.
Doctor.
Sò un home á qui ell vá insultar
y venjar dech mòn honor.
Rector.
Ministre sòch del Senyor
y, 'sent aqui, 'l dech salvar.
Doctor.
Es un vil.
Rector.
Ha vingut ara,
li he dat hospitalitat
a casa, y toca sagrat
qui dins ma casa s'ampara.
Doctor.
Per ell, ma filla, sòn cor
y sa ditxa veu destruida.
Rector.
(¡M'ha destruit á mi la vida
y ara sò 'l sèu salvador!)
Doctor.
Acabém.
Rector.
Ja está tot dit.
Doctor.
¿A mí no me l'entreguéu?
A la justícia 'l daréu.
Rector.
Nó, mentre alentí 'l meu pit.
Doctor.
Com á cap del somatent
tinch gent baix. Vinch deseguida. (_Se'n vá._)
Rector.
Primer que darlo, la vida.
(_Lo Rector busca, en lo calaix d'un moble, una clau, quant surt D.
Lluís, y, observantlo, diu:_)
### ESCENA XV.
Lo RECTOR, D. LLUÍS, D. JOAN.
Lluís.
(D'allí veurè son intent.)
(_Y, surtint del quarto ahont era, passa á un altre, sense ser vist del
Rector, que trova la clau aixis que D. Luis ha desaparegut; haventla
trovada, mira per tot; quant está segur de que ningú 'l veu, la posa en
la capella, que s'obra com una porta, y, un cop oberta, crida á D.
Joan._)
Rector.