Eudalt.
Endavant. ¡Veus aquí un cas
ben compromès! Pot vení
trista del que passa aquí,
ó de qualsevol fracás,
y, si sa mercé no sent
qu' está ben ennamorada,
ja tenim altra vegada,
desfet lo mèu casament.
¿Anjela? (_Veyentla entrar trista._)
Anjela.
Dèixam estar.
Eudalt.
(¡Qué us he dit! ¡Si m'ho temia!)
Anjela.
Estich que ja no tindria,
sino ganas de plorar.
Eudalt.
¿Y per qué?
Anjela.
Perquè la mare,
veyent que no entro al convent,
s'está allí ab un sentiment,
que... ja ho veurás... entrahi ara.
Eudalt.
¡Y bé!... Ja li passará.
¿Per ço estás trista?
Anjela.
¿Y com no,
si al fi 'n tinch la culpa jo?
Eudalt.
¿Mes y la gent qué dirá?
Veurán lo mòlt que 't conmou,
y, com la causa s'ignora,
dirán:-- ¡Bah! La núvia plora,
perquè ell no li agrada prou.
Anjela.
¡Donchs que 't diré! M'ha entristit,
y ¿qué hi farè?
Eudalt.
Doncas ara
que fás aixó per la mare,
responme.
Anjela.
¿Qué?
Eudalt.
Tot seguit.
Afigurat que de véurert'
tant trista 'l senyor Rector,
cregués que no 'm dus amor,
y, parlant, no volgués creurert',
y, per saber la vritat
del tèu carinyo quina es,
en aquest moment s'estès
escoltantnos amagát.
Anjela.
¿Qu' hi es?
Eudalt.
Jo dich que sí hi fos.
Anjela.
¡Oh! Si hi fos...
Eudalt.
Si... ¿Qué diria?
Escoltant, nos sentiria
qu' estém com ensas tots dos,
y, veyent que re 'ns conmóu
y qu' encara 'ns incomoda,
diria:-- ¡Bah! Fora boda
perquè no s'estiman prou.
Anjela.
¡Y s'erraria ben bè!
Eudalt.
Bé; mes lo cas es que tú
sabs qu' es á dins de segú,
y ell proba aixó. ¿Qu' has de fè? (_Recel en ella._)
Si hi fos no; mes tú suposa
que hi fòs... no senthi.
Anjela.
¡Ah! Aixís sí.
Eudalt.
¿Qué 'm dirias?
Anjela.
¿Y tú á mi?
Eudalt.
Jo... ¡clavell... y estrella... y rosa!!
Y, perquè 'l senyor Rector
no duptès sí t'estimava,
li diria que 't guardava,
com una perla, á n' al cor.
Y, si encara no ho cregués,
li diré que, una vegada
que t'estavas tú assentada...
Anjela.
¡Ay no per Dèu!
Eudalt.
Jo...
Anjela.
Res mes.
Eudalt.
Tú estavas distreta...
Anjela.
(_Amenasantlo amorosa._) ¡Ah!
Eudalt.
Jo, si no ho creu, li diria...
Anjela.
No, no; ho creuria, ho creuria.
Eudalt.
Aixó sí ¡ey! vá sè á la má.
Anjela.
Vás tenir poca conciencia;
desprès váreig confessarme,
y aquell patò vá costarme
vint credos de penitencia.
Eudalt.
Bè; ¿mes que dius si ell cregués
que no 'ns estimavam prou?
Anjela.
Que, com si 't vegès de nou,
cada cop t'estimo mes
Que si 'm tancava al convent,
era per ell y la mare;
mes qu' ho sufria, y, desd' ara,
no ananthi, tinch mòlt content.
Que 'l soroll de mes encant
y que 'm dóna mes contento,
es lo dels passos que sento,
de quant tú 't vás acostant.
Que quant al devant no 't té
lo mèu pensament, que 't vol,
salta, com un esquirol,
d'allá hont sòch allá hont pots sè.
Que quant tú me váres fer
lo patò, sens avisarme,
jo váreig volé enfadarme,
y, volent, no vaig poder.
¡Que, sens tú, res me conmou:
que t'anyoro, que 't somio,
que t'espero, que confio
en que ja de tot tinch prou,
y, si encara no 'm cregués,
al devant tèu li diria!...
(_Entussiasmada com dient: --Fesme un altre patò._)
### ESCENA VIII.
Los mateixos, RECTOR.
Rector.
No, no; ja basta: 't creuria.
Eudalt.
Si; 'm sembla que no cal mes.
Rector.
Vès á dí á la tèva mare
que vinga, y tot s'ha acabat.
(_Anjela se'n vá y al passar per devant de Eudalt li díu
amenassantlo:_)
Anjela.
¡Veurás l'haverme enganyát!
Rector.
¡Y encara hi pensas!
Anjela.
Encara.
Y me'n venjaré.
Eudalt.
Comensa.
Rector.
¡Venjarte díus!
Anjela.
Enganyantlo.
Rector.
¿Enganyá... ¿Y cóm?
(_Anjeleta porta al Sr. Rector apart y li diu:_)
Anjela.
(Estimantlo mòlt mes de lo qu' ell se pensa.) (_Se'n vá._)
(_Lo Rector queda aturdit del aixiribiment d'Angela._)
Eudalt.
¡Je je! ¿Eh qu' es aixerida?
Rector.
¡Y tal aixiribiment!
¡Vés si arriba á entrá al convent!
Eudalt.