Anjela.
¡Benet!
Benet.
¡Ay! La cirerò.
Anjela.
¿Y hem voldrás renyar encara!
Benet.
No haguesses cregút la mare,
no fòras dintre 'l sarró.
Anjela.
Ab aixó tens una mostra
del que 'm sè sacrificar.
Benet.
Veurás: jo vaig á estudiar
aquell tros de Pare-nostre.
(_Agafa una solfa y estudia baix, portant lo compás._)
Anjela.
Y jo á acabar de cusir
la punta al alba.
(_Entran D. Joan y D. Lluís, que surten ab un paper cada hú,
qüestionant._)
Joan.
Millor
será que 'l senyor Rector
ho senti y ho vulga dir.
Lluís.
¿Qué dirá?
Benet.
¡Re! (_Cantánt._)
Joan.
Qu' ell qu' ha dit
la poesia, fá un moment,
dirá si es ecsactament
com jo he dictát y heu escrit.
(_Plegan los papers y se'ls fican á la butxaca._)
Lluís.
¿Qué hi há, Benet?
Benet.
¡Re! (_Cantant ab la solfa._)
Lluís.
¿Cóm, re?
¿No 'ns has fet senya al jardí
que 'ns portavas lletras?
Benet.
¡Si!
(_Mirant la solfa y cantant._)
Joan.
Y donchs, dòna.
(_Benet sense, deixar de repassar la llissò, dóna duas cartas que pren
D. Lluis, donant á D. Joan la que li toca._)
Lluís.
¡Y que vá ab fé!
(_Per la aficiò ab que Benet estudia. Mentrestant D. Joan ha obert la
carta y diu:_)
Joan.
¡Ah! ¡De Madrit!
Lluís.
¡De Madrit!
(_Lluis també ha obert la seva._)
(_Trovantse aprop l'altra cadira del costát de la taula d'Anjeleta, li
diu:_)
Si 'm permets...
Anjela.