(_S'ouhen, ja abans d'entrar, grans riallas de tots tres._)
Joan.
¡Miréu, lo sagristá, quina agudesa!
Lluís.
Com que la tè 'l Rector, se li encomana.
Joan.
¿Y promesa 'n tens cap?
Benet.
Una campana
qu' á tot millò 'm respon qu' una promesa.
Així á n' al campanar s'está bufona
ahont sempre un repicò, ó un toch demana,
y, cada giravol, que dóna ufana,
per sè útil, ó fer bè, sempre me 'l dóna.
Vol ella distingirse de la dona
qu' enrahona per res, y, si á la plana
sa veu arriba, may la senten vana
lo poble y tot l' entorn de Vallfogona.
Senyala á missa, al apuntar lo dia,
me toca á somaten, per salvá al poble,
repica á festa, com un nin podria,
repica rematada, ab afany doble,
y avuy repicará, ab doble alegria,
per repicá al honor de gent tant noble.
Lluís.
Mòlt bè.
Joan.
Mòlt bè, escolá.
Benet.
Campaner siga.
Joan.
Donchs sigas campaner ja qu' ho demanas.
Benet.
Com jo 'l qu' estimo mes sòn las campanas
campanè y no escolá, vull que se 'm diga.
Joan.
Bè de la musa aprens del gran García.
Benet.
Mes aviat li pendria de la mòssa,
qu' una 'n sol confessar que fá gran tòssa
y com per tocá á foch m'hi abrassaria.
Joan.
¿Déu ser, doncas, al menys, que tú llegeixes
versos y rimas que 'l Rector te dóna?
Benet.
Y de memòria 'ls dich per Vallfogona.
Lluís.
Com ara 'n dirás un dels que coneixes.
Joan.
¡Tant sols sia un sonet!
Benet.
No puch servirvos.
Lluís.
Per riurer un xiquet.
Joan.
¡Jo abans ja esclato!
Benet.
¿Voléu ara un sonet? Vaig, donchs, á dirvos
aquell en qu' ell mateix fá sòn retrato,
y á dirli que ja tè 'l gust de tenirvos.
Sonet ahont se retrata 'l bon Garceni,
Joan.
Escolteu y veureu lo sèu ingeni.
Benet.
"¡Oh! tú, que de Cervera á Barcelona
"en rocí ó á talo passas ta via.
"no la acabes sens véure al bon García
"mòlt reverent rector de Vallfogona.
"Si 'l vols conèixer, mira una persona
"de ben disposta y pròpia cimetria,
"barbí-vermell, dolsa fisonomia,
"ras de topeto, barbas y corona.
"Ni hipócrit ni profá; alegre y grave;
"no presumit y entès; sabi y poeta;
"en tot mòlt asseat; de raro ingeni.
"En suma: en véurer un que no s'alabe,
"ni fá en vidas agenas lo profeta,
"admira l' y venera l' per Garceni." (_Se'n vá._)
### ESCENA IX.