No

Rector.

¿Per qué?

Benet.

Es una cosa

que fá de mes bon contar,

si un s'está dret.

Anjela.

Vejám.

María.

Digas.

Benet.

M'estava prop del rieral

arrancant mòras del marje,

quant, tot plegat, Toot... ¿Qué hi ha?

Veyém una polsaguera

que vè com un nüvol blanch,

se senten gossos que lládran,

s'ou lo galop d'uns caballs,

arriva al fi al devant nostre,

y, just s'han vist al devant,

quant ja m'han caigut las mòras

y el cistellet, d'encantat.

¡Quínas cordadas de gossos!

¡Quín bè de Dèu de caballs!

¡Quíns poms daurats las espasas.

y, ab la sol, quin brillejar!

Cinters y plomas los amos,

acer y cuiro 'l caballs,

galons y franjas los patjes,

y á peu, pe 'ls gossos, los criats.

Passant corrent, jo 'ls segueixo;

corren ells mes, dochs jo tant,

entrém á dintre del poble,

parém devant del hostal,

demanan la rectoria,

los dóna senyas en Pau,

jo, qu' aixó sento, aquí corro;

d'aquí una estona vindran,

paréu los llits de la sala,

poséu llansols de lli blanch,

tiréu espígol per terra,

feu xocolate ab sacalls,

y no us descuidéu, de tréurer

pá blanch avuy per dinar,

qu' aquets senyors qu' ara venen,

ab tants cinters y plumalls,

ab tants llebrers y tants patjes,

y ab tants belluts y brodats,

si no sòn reys ó bò princeps...

María.

¡Ja sè que sòn: comediants!

Benet.

No, dona, no: sòn marquesos.

Quant han entrat al hostal,

no han tingut gota de gana.

¡Vés si seran comediants!

Rector.

¿Y tú estante allí á la vora,

no has sentit lo nom de cap?

Benet.

El de l'un, que 's diu D. Lluis,

y el del altre que 's D. Joan.

Rector.

¡D. Joan Lasserna!

Benet.

M'ho sembla.

Rector.

¡D. Lluis Miralta!

Benet.

Encertat.

Rector.

¡Oh! ¡'Ls mateixos!

Anjela.

¡Y donchs!

María.

¡Y ara!

Rector.

Sòn los dos amichs mes lleals,

qu' á Madrit van protejirme

contra envejosos malvats.

L'un es aquell que vaig dirvos

que, si 'm vejesseu finar,

li enviesseu los mèus versos.

María.

¡Ah! Si; D. Joan; es vritat.

Rector.

Sòn duas personas dignas.

Benet.

¡Si; si, portan uns criats!

Rector.

De sentiments generosos.

Benet.

¡Si! ¡Si portan un caballs!...

María.

Calla.

Benet.

Bè; mes si jo callo

no diré res.

Rector.

Al instant

Benet, vès, y, de seguida,

digas que hi vas de ma part,

y que joyòs los espero

per darlos, fort, un abrás.

Benet.

Y tú posa aquella bánova,

que vares fè ab farvalans.

María.

Aixó no sòn cosas tèvas.

Benet.

Los cobrellits de domas.

Anjela.

Si, si, home; tot lo que vulgas.

Rector.

Mes, ans que tot, al hostal.

Benet.

Lo Rector de Vallfogona · 第 24 / 85 题