Havien assenyalat per al casori el dia de Tots-Sants; i, mentre
l'esperaven, en Biel solia anar cada vespre a la ferreria, on
passava l'estona, fins a nit entrada, garlant dels seus propòsits
per a l'esdevenidor. Enemic de malgastar el temps, mentre
articulejava amb la Malena i en Costa, treballava en les pipes i
pipots, sense cansar-s'hi gaire, però també sense deixar cap
vetlla de fer la tasca que s'havia imposat. I aquell
treballoteig, en lloc de ser-li una càrrega, li servia com de
descans i distracció a les moltes feines que es veia obligat a
fer de sol a sol per a tirar endavant la seva obra.
-Plega, home- li deia la Malena: -encara no'n tenes prou, de tot
el dia?
-Cal aprofitar les engrunes.
-Emprò bé tenes de descansar.
-Pas per ara. Ja vindrà el dia per xo.