Carre. Ara sentirá lo que va dirli la seva cusina.
Guada. ¿Lo que va dirme?... ¡Ay, filleta meva, qu' ets
desgraciada! Lo teu primé marit al menos la tenia fora, peró 'l segon
te la vol portá á la boda...
Feliu. ¡Jesús, Maria y Joseph!
Carre. ¿També s'ho creu vosté, papanatas?
Feliu. Es di, qu' á tots los noms dels altres
favorescuts si habia d'afagir lo de...
Guada. ¿Qué me'n diu?
Carre. ¡Jo perdré 'ls estreps!
Guada. Aixó es lo que va fé allavoras. En compte de
justiflcarse, 's va posá fet una fúria, va perdre 'ls estreps.
Carre. ¿Y que n'hi habia per menos? Un home que la
estimaba ab tota l'ánima...
Guada. ¿Vosté m'estimaba?
(_Tots dos parlan á un temps y cara á cara._)
Guada. ¿Perquè no va justificarse?
Carre. Si vosté m'hagués estimat.
Guada. ¡Massa, massa, massa!... ¿Ho sent? Massa.
Carre. Vostè no habia de creure...
Guada. Vostè no habia de cridá...
Feliu. Acabaran per agafarse... ¡Senyors, calminse,
sosseguinse!..
Guada. ¡Si jo 'm moriré!
Carre. ¡Jo ja 'm moro!
Joseph. (_Entrant_.) Hi há un capellá.
Feliu. Per ajudarlos á ben mori.
Joseph. Diu que si 's pot veure...
Guada. ¡Que no!...
Feliu. Es que 'm corren los dos lloguers.
Guada. Digali que 'l pis ja está pres, jo me'l quedo.
Feliu. ¿Ara se'l queda vosté?