Feliu. ¿Vol pendre alguna cosa?
Carre. Moltas gracias: no acostumo.
Feliu. ¡Vaya, vaya! ¡Ja ho crech... 'l Emilio!...
Carre. Es di, que 'l pobre oncle li habia parlat...
Feliu. De vosté. ¡Oh, l'estima molt! Ell ja sab vosté
qu' es un xich enrahonadó.
Carre. Si; cuan agafa las cartas...
Feliu. No; las fitxas, las fitxas... Lo que juguem es
lo dómino. Ab aixó, vol di, que 'l senyó Carreras te un carácter mol
especial.
Carre. Si; porta capa fins á mitx estiu.
Feliu. Bé, aixó, pásese. Sinó que no pot sufrí que 'l
guanyin. Los días que jo 'l guanyo, potse no diu mitxa dotzena de
paraulas; pero cuan la sort se li tomba, llavoras comensa á omplirnos
lo cap d'historias...
Carre. ¿Y 'ls esplica la meva?
Feliu. Alguna coseta.
Carre. Vaya un acudit. Ja li encarregaré que calli.
Feliu. ¡Oh, ja no hi es á temps! Ja ho sabem ja!...
Carre. ¿Qué?
Feliu. Lo de l'americana de Caldetas.
Carre. ¡Ah, si?
Feliu. Una madama que vosté s'hi va afectá molt, que li
va dá un gran disgut...que 'l va engrescá cantantli tangos y després
va deixarlo per un de la marina que li cantaba barcarolas.
Carre. ¡Ay, caram! ¿Lo meu oncle 'ls ha esplicat tot
aixó?
Feliu. Si, senyó; un vespre qu' habia fet cuatre caps y
cuas seguits. Una damisela... no 'ns ha dit pas lo nom.
Carre. ¡No faltaba més!
Feliu. Pero per lo que toca als ets y uts de la
historia... demani. ¡Cuantas vegadas no hem abominat lo comportament
d'aquella aixelebrada!...
Carre. ¿L'han abominat?
Feliu. Si, senyó. Bó y remenant las fitxas.
Carre. Veliaqui lo que té batxillerejá en lo que no 'ls
importa.
Feliu. ¡Ey, perdoni!
Carre. No... lo qui ha de perdoná es vosté.
Feliu. Si jo hagués sapigut...
Carre. ¡Vaya una gracia, sapiguentho!... No costa res
tení un xich de tacto. Y aixó, que no 's pensi... no es qu' aquest
assunto m'afeccti poch ni molt. Pero no 'n puch parlá, senyó...
Feliu. Feliu, per servirlo.
Carre. No 'n puch parlá. Cuant sento que condemnan á
una pobre dóna... ¡Qué vá enganyarme! ¡Es mentida, que no va
enganyarme!
¿Per qué? ¿Perquè 'm deya que m'estimaba?... Mes tonto jo de
créuremho... ¡Ara vegi!... _Te estimo!_ ¿Qué vol dí: "_t'estimo_"?
Totas nos pensem que 'ns estiman. ¿No 'ls ho dihem nosaltres á
n'ellas, y las fem combregá ab cada roda de molí que no passaria per
aqueixa porta?... Vostè mateix, senyó Feliu, es capás de creures'
que alguna l'estima...
Feliu. ¿Qué vol di ab aixó?
Carre. ¿Es verossimil, qu'á vosté hi hagi alguna dóna
que l'estimi?
Feliu. Ara es vosté 'l que 's fica en lo que no
l'importa.
Carre. ¿Y tindrá ella la culpa; lo dia que vosté
descubreixi que bebia á galet?
Feliu. Jo bech en copa, perquè ho sápiga, y de cristall
magnifich.
Carre. No 'n parlem, deixem'ho corre. Ja li he dit qu'
aquest assunto no m'interessa poch ni molt.
Feliu. ¡Si, y ab una mica més me declara inútil!
Carre. La ferida es un' altra, senyó Feliu. Aquesta si
que 'm matará á la curta ó á la llarga...
Feliu. ¡Ah, si! També n'estich enterat.
Carre. ¡Tambe!
Feliu. Si, senyó. Un vespre que 'l seu oncle va fer
tres mil tantos de correguda... Me'n va di alguna coseta; no pas
tot.
Carre. ¡Ay, dimonxi! ¿Qué li va di?
Feliu. Així, en general.. Una viudeta que vosté va
coneixa á Sant Hilari.
Carre. ¿Una viudeta molt jove?
Feliu. Si, senyó.
Carre. ¿Pero molt jove?
Feliu. Aixó mateix.
Carre. ¿Molt guapa?
Feliu. Just.
Carre. ¿Pero molt guapa?...
Feliu. Si, home; tant jove y tant guapa com vosté
vulga.
Carre. ¿Qué ja estaba á punt de casarmi hé?
Feliu. Precisament; y qué hi va teni una forta
renyina...
Carre. ¿Y 'l motiu d'aquesta renyina?...
Feliu. ¡Ah! Lo seu oncle no me 'l va dí.
Carre. Donchs sé quedará sense saberlo, perquè tampoch
li diré jo.
Feliu. Respecto...
Carre. No obstant, lo que vuy dirli, lo que dech dirli,
es que si li esplicaba aqueix motiu, vosté per mica de sá criteri que
tinga, no tindria mes remey que donarme la rahó. ¡Es que no tindria
mes remey!
Feliu. ¡Oh! per mi, ja li dono ara.
Carre. Bé, ¿qué m'ensenya 'l pis, ó no me l'enseya?
Feliu. Cuan tingui gust. Jo per no interromprel!
Carre. ¡Después de desfé la boda...
(_Tornantse assentá._)
Feliu. ¡Ah, vamos nos hi tornarem á assenta.
Carre. Después d'aquella renyina me 'n vaix aná á
passá
'l estiu á Ribas.
Feliu. Si, 's veu que per cada disgut vosté pren las
sevas aiguas.
Carre. Fa dos dias qu'he tornat, y com ja he fet
resolució de no casarme... ¡Perqué jo ja no 'm casaré!... ¡Perqué si
vosté, senyó Feliu, me veu portá una dona á la iglesia, ja l'autorizo
perquè 'm pegui un cop de pistola!
Feliu. No senyó, no; ¡Vaya una llicencia!
Carre. Vol dí que, decidit á fe la vida de solté _per
ineternum_, he vist aquest pis per llogá, que sembla que fará per mi,
y he pujat á molestá l'atenció de vosté.
Feliu. De cap manera. Jo mateix tindré 'l gust
d'acompanyarli.
Carre. Ab lo criat ne tinch prou.
Feliu. No faltaria mes. Vostè es lo nebot del Senyó
Carreras. Comensarém per la dreta.
(_Se dirigeixen cop á la porta de la dreta, y s'aturan per la sortida
de Joseph què ve pe 'l fondo._)
### ESCENA IV
DITS y JOSEPH.
Joseph. Don Mariano...
Feliu. ¿Qué hi há?
Joseph. Una senyora.
Feliu. ¡Ola, ola!... ¡Una senyora!
Joseph. Si; una senyora jove, que demana per veura 'l
pis.
Feliu. ¿Jove, dius?
Joseph. Y bastant guapa.
Carre. Sembla que tot se rebifa.
Feliu. Es la mica de juventut qu'encara 'm queda
arreconada.
Joseph. ¿Qué li dich?
Feliu. Qu'entri, home. ¡Jove y guapa! ¿que no sabs la
consigna? (_Joseph va per anarsen._) Es di, nó: esperat
(_A Carreras._) Vostè ja 'm dispensará.
Carre. Si, home, si.
Feliu. En Joseph li ensenyará 'l pis.
Carre. Perfectament.
Feliu. Acompanya al senyó.
Joseph. Molt be, diu.
(_Sen vá ab Carreras per la dreta._)
### ESCENA V
FELIU y GUADALUPE.
Feliu. Senyora, fassi 'l favor de passá.(_Surtint pe 'l
fondo, al corredó._)