Feliu. ¿Qué no veu que fins m'estich ja mudant de casa?
Un verdadé sacrifici, perquè en aquest piset hi he sigut tan
felis.... Si ell pogués parlá, que n'ha vistas d'aventuras... Quantas
vegadas sentia jo trucá á la porta... "¡Ay, ay! deu sé ella..."
Corría á obrí jo mateix....
Font. ¿Y era ella?
Feliu. A vegadas nó.
Font. ¡Ah, caramba!
Feliu. A vegadas era un'altra. ¡He sigut molt
calaverot!
Font. Aquestas cosas á un notari no li interessan.
Feliu. Té rahó. Donchs si, ara 'm mudo, perquè per un
matrimoni aquest pis es massa reduhit.
Font. Aquesta tarde sens falta s'extendrá l'escriptura.
Pero avans tornaré á veurel.
Feliu. No cal que 's molesti.
Font. Tinch costum de no extendrer cap contracte de
matrimoni fins habé fet las tres preguntas. Hem quedat á la segona.
Tornaré á fe la tercera. (_Se'n vá._)
### ESCENA II
FELIU, á poch JOSEPH.
Feliu. ¡Quín home més tocat y posat! Seria capás de fé
tremolá á 'n Barba Azul que 's va casá sis vegadas. ¡Ay senyó, 'l meu
piset!... Pero no hi ha remey; tinch de deixarlo. perquè la meva
senyora no s'hi trovaría. ¡0h, y ab las relacions qu'ella té!
(_Trucan fora, ab campaneta._) ¡Ola! ¿Quí deurá sé? Algú qu' ha vist
los papés dels balcons y puja á veure 'l pis. ¡Com es tant llaminé!
Tretze duros, un segon pis al Ensanxe, ab bonas vistas, aygua viva...
y sense porté. (_A Joseph que surt._) ¿Qué hi ha de nou?
Joseph. Un senyó que diu si podria veure 'l pis.
Feliu. Feslo entrá.
Joseph. M'ha dat aquesta targeta.
Feliu. Corrent. Qué fassi 'l favor. (_Joseph sen va._)
(_Llegint la tarjeta._) "Joaquín Emilio Carreras"... Carreras...
Carreras... ¿Qué es un parent del senyó Carreras?...
### ESCENA III
FELIU y CARRERAS.
Carre. Beso á V. la mano.
Feliu. Ja pot parlá catalá.
Carre. ¿Que sab vosté si jo so de la terra?
Feliu. L'apellido. He vist Carreras... Diguim, y
dispensi. ¿Qué fora, per casualitat parent d'un tal Carreras?
Carre. Si, senyó. Lo meu pare se'n deya.
Feliu. Bé, un Carreras qu' encara viu.
Carre. Los meus germans, qué 'n tinch tres, y tots s'ho
diuhen.
Feliu. Vostè es nebot d'un oncle.
Carre. Si, senyó; un oncle qu' es tio meu. ¿Vosté 'l
coneix?
Feliu. Deixim di. Un senyó Carreras, que va cada vespre
al cafè de Paris.
Carre. Dotze anys seguits que no hi fa falta.
Feliu. Aixó mateix. Gran jugadó de dòmino.
Carre. L'unich vici que se li coneix.
Feliu. Ell y jo som los dos homes qu'hem remenat mes
fitxas. ¿Y donchs, ja ho crech que 'l coneixia jo á vosté. ¡Si 'l seu
oncle no parla de res mes que del seu nebot, del Emilio!...
Carre. Servidó de vosté.
Feliu. Assentis.