Tom. ¿Pero ahont s'han ficat, que ni l'arcalde ni ningú
me'n sab donar rahó?
Ans. Potsé á casa teva.
Tay. Donya Maria, jo 'm pensava que eram sols y ja 'n
surt un altre. ¿Que m' escolta molta gent?
Mar. Don Tomás y 'l seu germá, que desitjo que 'l
sentin.
¿N'está ben segú de que son aquí?
Tay. La meva senyora ha preguntat á la carboneria, al
forn, á las vehinas, pretestant que tenia que donar al pare de la
menestralota una noticia molt important, y tots li han dit que había
vingut á aquet poble.
Mar. (_A don Tomás._) ¿Comprens la negativa de'n
Mariano?
Tay. Gracias de que 's digni tutejarme donya Maria. Es
una proba d'afecte qu' estimo. ¿Perqué han vingut me pregunta?
Mar. No li pregunto res. Ja sé prou.
Tay. Han vingut per ferse visibles, (_Parla sens que
ningú se 'l escolti, fins trobarse ab Anselm._) per impedir que 'l
seu fill se distregui d'aquest amor, indigne d'ell, que amarga la
existencia de vosté, donya Maria. Gent desvergonyida, despreciable.
Ans. Senyor Tamburinas.
Tay. Tayabas, si no li sab greu.
Ans. Si no 's dexa de calificatius, d'una bofetada li
giro la cara.
Tay. ¿A mi?