Mar. Parli, estem sols.
Tay. Que li sembla de la seva vinguda, del seu
atreviment.
Mar. ¿De qui?
Tay. Si acabo de dirli.
Mar. Vosté no m'há dit res.
Tay. Estaria distreta y no m'há sentit cuan li deya que
á pesar de la inflamació dels ulls no he perdut moment per cumplir
l'encárrech de vosté, y he averiguat que la noya ab qui don Mariano
vol casarse, deu ser una poca vergonya y mes poca vergonya que
ella 'l seu pare. (_Entra don Anselm._)
Ans. ¿Lo pare de la estimada de 'n Mariano?
Tay. Jo creya qu' estabam sols.
Mar. Pot parlar. Es lo germá de don Tomás. Sentint al
senyor Tayabas, se convencerá de si faig bé ó no oposantme á que 'l
meu fill se casi.
Tay. Molt be donya Maria, perque 'l pare demostra que no
te cap idea de la dignitat.
Ans. ¿Vol dir senyor Tayabas?
Tay. Cap, perque aquest home sense principis, s'ha
prestat á acompanyar á la seva filla al poble per engatussar á don
Mariano y cassarlo.