Ram. Sé que li agradan y vaig dir al tío que 'n fés
venir.
Ans. Per lo vist tú dirigexes lo dinar.
Ram. Bé he de procurar que quedi contenta.
Ans. Si no 't guanyas la voluntat de donya Maria, haurem
de convenir en que es una fiera.
Ram. Vaig á la cuyna.
Ans. Y si ho sab, dirá indignada: ¿cóm puch jo consentir
que 'l meu fill se casi ab una cuinera.
Ram. Pero si tinch la fortuna d'endevinarli 'l gust, de
que 'l diná li agradi y repetexi d'algun plat, pensará: --Aquesta
noya
'm convé per nora, perque dirigirá a la cuinera y menjaré á gust.
Ans. ¿Tú vols conquistar á la sogra servinte dels fogóns
y de las cassolas?
Ram. No hi ha com un bon dinar per guanyarse voluntats.
Ans. Si es axís, fés tot cuan sápigas per lluhirte, per
que 'm sembla que 'l dinar d'avuy ha de ser decissiu.
Ram. ¿Per qué?
Ans. Sospito que 'n Tomás aprofitará la bona disposició
en que un se troba després d'haber dinat bé, pera dirnos que pensá
casarse, á fi de que avuy mateix tot quedi arreglat; y tot ho
quedará, perque soch capás de dirli: --Escolta Tomás, si donya
Maria 's casa, ¿quín motíu hi ha per que no 's casi 'l seu fill? Si
tú ets digne de ser marit de donya Maria, ¿per qué no ha de ser digne
la teva neboda de ser la dona d'en Mariano? ¿Per ventura no som tots
de la matexa familia?
Ram. ¡No ho dirá!
Ans. ¡Qui sab! Pero convinguem en que fora un cop
d'afecte.
Ram. Massa.
### ESCENA III