Ans. Has fet molt bé de dirmho, perque las bonás fillas
que estiman lo seu decoro, ho han de confiar tot al pare. Cuan en
Tomás m'escrigué que vinguéssim al poble á passar una temporada, me
vá donar una alegria, perque pensava que axís te treya de Barcelona.
Ram. Lo mateix va pensar donya Maria al resóldrer venir
aqui ab en Mariano.
Ans. Tant ella com jo 'ns hem lluhit, perque per
allunyarvos l'un de l'altre, hem escullit lo mateix poble per passar
l'istiu, y perque vos oblideu, hem fet de modo que esteu junts á
totas horas. Fugint del foch hem anat á las brasas.
Ram. En Mariano no volia que li digués res, perque conta
que la simpatia entre las duas familias servirá per véncer l'oposició
de la seva mamá y obtenir lo seu consentiment.
Ans. No debias amagarme lo que passa y has fet bé
dihentmo, perque lo millor guia d'una filla, es lo pare.
Ram. Per Deu, no 'n digui res al oncle.
Ans. No 'n sabrá res per ara. Després veurem.
(_Pausa._) Ramoneta, m'has de respondrer ab tota sinceritat. ¿Estimas
molt á n'en Mariano?
Ram. ¡Molt!
Ans. ¿Y si 't manés que l'oblidessis?
Ram. Posaria totas las mevas energías al servey de la
meva voluntat de filla obedienta, més no sé si podría oblidarlo.
Ans. Ho sento, perque m'agradaria rompre ab donya Maria,
més avans ferli sentir la meva indignació per las injurias que á tú y
á mi 'ns ha dirigit.
Ram. No 'ns conexia.
Ans. Rahó de més per callar. ¿Qui soch jo per ella? Un
botigueret que treuría la rifa si casava la meva filla ab lo seu
noy.
¿Qui ets tú per aquesta dona? Una menestralota que ha sabut enganyar á
n' en Mariano. ¿Y qui es ella?
Ram. ¡Pare!
Ans. ¿D'ahont procedeix? De classe més humil que la
teva.
¿Quí era? Una pobrissona?
Ram. Axó ho diu la cuynera.
Ans. Y es cert. Sento no poguerli dir que es vritat que
jo tinch una botiga y d'ella visch, sense fer lo tonto recordant á la
gent que vé á comprar, que 'ls meus antepassats possehían un títol de
noblesa, cosa qu' ella no té, ni cap dels seus ha tingut; que es
veritat que tú treballas y m'ajudas, pero també ho es que ella encara
era més pobre que tú.
Ram. ¡Per Deu!
Ans. Pert cuidado: no ho diré per tú, no per ella, y
també per no armar la grossa ab en Tomás, que s'ha enamorat d'aquesta
senyora.
Ram. ¿També ho sab?
Ans. Al poble ho sab tothom, per més qu' ells dos
creguin que ningú n'está enterat. Sospito que lo meu germá 'ns ha
enviat á buscar per dirnos que ha pensat casarse; peró no sab com
comensar.
¡Enamorarse als seus anys! ¡Y he de tenir per cunyada á la que no 't
vol per nora!
Ram. ¡Pare!
Ans. ¡Ja sé 'l que vols dirme! Recordis qu' estimo al
fill de donya Maria, ¿no es aixó?
Ram. Sí.
Ans. No renyexi ab ella, perque qui ho pagaria seria la
Ramoneta. ¿Ho endevino?
Ram. Sí.
Ans. Ditxosa edat, y ditxosa dona la que ha de ser la
teva sogra y la meva cunyada.
Ram. Per ara sols una cosa me sembla segura, y es que
será la seva cunyada.
Ans. Si no t'es sogra tindrás que contentarte ab que 't
sigui tia ¡Despreciar á la meva filla! ¿Y qui es ella per
despreciarte? Voldria que m'ho diguessin: ¿qui es ella? (_Sembla que
dirigeix la pregunta á Nando que entra en la escena._)
### ESCENA II