NANDO y DONYA MARÍA

Mar. ¿Cóm estan á casa, Fernando?

Nan. Bé, y gracias, donya Maria. M'han encarregat, en

particular l'amo, que la saludés y li preguntés com se troba.

Mar. No massa bé. Aquesta nit l'hé passada malament.

Nan. (Prou l'há passada d'un son, pero lo que vol es que

la visiti 'l metje.) Sí que ho sento. ¡La senyoreta me fá portarli

aquet cistell de fruyta!

Mar. ¡Cóm se recorda de mí!

Nan. Sempre.

Mar. Dónali las gracias y digali que l'espero.

Nan. Aquet mati vindrá ab lo seu oncle. Don Tomás parla

molt de vosté.

Mar. (_Molt d'interés._) ¿Qué 'n diu?

Nan. ¡Válgam Deu! ¿Cóm li diré sense oféndrela?

Mar. ¿Parla mal de mi?

Nan. ¡Qué n'ha de parlar mal!

Mar. ¿Y 'l que 'n díga bé, m'há d'oféndrer?

Nan. Es que una cosa es sentirho al general y altre que

ho repetexi l'asistent. Diu que vosté es molt bona y amable.

Mar. Gracias.

Nan. Y... ¿ho dich?

Mar. Digaho.

Nan. Molt guapassa.

Mar. ¡No tant! ¡No tant!

Nan. (¡Com li agrada lo que li hé dit!) Tots desitjan

saludar á don Mariano.

Mar. Arriba aquet mati del viatge que ha fet per

assumptos de la fábrica. Per cert vá sortir d'aqui la vigilia de

arribar la senyoreta y 'l seu pare; de modo que no 'ls coneix.

Nan. ¿Té res que manarme?

Mar. Gracias. ¡Tuyas!

### ESCENA IV

La neboda · 第 33 / 150 题