Tom. (_Axecantse també._) Més alt.
Mar. ¿Qué vé després del ussía?
Tom. L'excelentíssim senyor.
Mar. ¿Vosté té vuecencia?
Tom. Sí, senyora.
Mar. ¡Quí ho diria!
Tom. Ningú, senyora, ni jo mateix.
Mar. Será excelentíssim senyor, perque es noble.
Tom. No senyora. La gran creu me la vá donar lo ministre
de la guerra.
Mar. ¿De modo que vosté vá ser més que soldat?
Tom. Un xiquet més.
Mar. ¿Cabo?
Tom. Pugi.
Mar. ¿Sargento?
Tom. Més endalt.
Mar. ¿Tinent?
Tom. No s'aturi.
Mar. ¿Capitá?
Tom. Encara no hi som.
Mar. ¿Comandant? ¿Vá arribar á comandant?
Tom. A comandant.
Mar. ¿Y va posar punt?
Tom. No senyora, coma; perque vaig pujar á tinent
coronel.
Mar. ¿Y aqui, qué hi va posar?
Tom. Punt y coma, y vaig ascendir á coronel.
Mar. Aquí sí que hi há punt final.
Tom. No senyora, dos punts.
Mar. ¿Donchs vosté es general?
Tom. Es la meva categoria al cos de sanitat militar.
Mar. ¡General!
Tom. General.
Mar. ¿Cóm se vá retirar tant jove?
Tom. Jove... relatiu.
Mar. Vell, no ho es.
Tom. Ab lo cual vol dir que vosté es jove, perque no 'ns
portem molts anys. Y ho es, Marieta, dich donya Maria.
Mar. ¿Vol qué li diga Excelentíssim senyó?
Tom. Més m' agradaria que 'm parlés la Marieta y tornar
á ser en Tomaset, noms que fán reviure la juventut, que sempre té
recorts bonichs, encara que vosté...
Mar. Sí, sí; ja sé lo que vol dir. No ho recordem que
tenia que cusir á la máquina. M'ha dit que s'habia retirat tant
jove...
Tom. Pero ab molts anys de servey, gracias á las
campanyas. Una ferida me vá obligar á pendre 'l retiro, y aqui 'm té
tancat á aquet poble, vegetant y sol, perque vaig fer lo disbarat de
no casarme, y ara, cuan comenso á sentir la necessitat de la
família...
Mar. Se troba aislat.
Tom. Y jo, que no vaig pendre muller per por de ser
gobernat per ella, estich gobernat pe 'l meu antich assistent, á qui
tinch de criat.
Mar. Just cástich á l'egoisme del solteró.
Tom. ¡Qué es trist á la meva edat l'aislament en una
casa gran, cuan á l'hivern de la vida no s'hi troba 'l dols caliu del
amor!
Mar. Tristesa que pot convertirse en alegria, ¿Per qué
no
's casa? La edat no li passa.
Tom. ¿Vol dir qu' encara trobaria qui 'm volgués?
Mar. Y fés la seva ditxa.
Tom. Ja soch vell.
Mar. Si vosté es vell, m'enganya cuan diu que encara
soch jove.
Tom. Y guapa: continuarem la conversa, que s'interromp
ara, perque hé de visitar á alguns malalts. Als peus de
vosté... ¿Donya Maria ó Marieta?
Mar. Don Tomás sempre 'm recordará á en Tomaset.
Tom. Gracias, Marieta. (_Anantsen y retrocedint._) ¡Ah!
La malalta m'ha fet oblidar la malaltia... No m'há dit que té...
Mar. Dexemho per un altre ocasió y axi tindré 'l gust de
que torni.
Tom. Gracias. Adéu, Marieta.