Tom. Desde que vaig enterarme del seu nom, vull recordar
y no puch, perque 'm sembla que la conech...
Mar. Si vosté há estat á Barcelona...
Tom. Conech Barcelona com aquet poble.
Mar. No es estrany, perque per vostés, tancats tota la
vida en un poblet, es una gran cosa una escapada á Barcelona. Jo hé
viatjat molt; uns anys hé anat á Caldetas, altres á Arbucias y fins
hé estat á Fransa.
Tom. ¿A Paris?
Mar. No, á Perpinyá.
Tom. París li agradaria.
Mar. ¿Hi há estat?
Tom. També á Roma. Londres, Viena, y en cuan á Espanya,
no hi há punt d'ella que no 'l conegui.
Mar. ¿També ha estat á Madrit?
Tom. Hi hé viscut deu anys.
Mar. Aquets viatjes sols los fán los que son molt richs
ó
'ls soldats.
Tom. Endevino 'l seu pensament: com aquet metje de poble
no es molt rich, haurá servit al Rey. Sí senyora; hé pertenescut al
exércit.