Miq. (_Sense veurer á Mariano._) Senyora, aqui li porto
á n' en Janet.
Mar. ¿Y qui es en Janet?
Jan. ¿No 'm conex, senyora? Jo soch en Janet que servexo
per tot y trech d'apuros á tothom. En Miquel m'ha dit lo de la
cassera, m' há esplicat bé la llissó, y ja 'm té disposat ab lo sach
plé de cunills casolans y á dexarlos anar un á un perque 'l seu fill
els hi tiri prenentlos per conills de bosch. ¡Ja veurá com enganyarem
á don Mariano!
Marº. ¿Voleu dir que m'enganyareu?
Miq. ¡Bona l'hem feta!
Mar. ¡Vos heu lluhit!
Jan. ¡Si que l'hem feta! ¿Pero home, qui no li feya dir
que era aqui y no l'hauríam esgarrada?
Miq. La culpa la té aquet.
Jan. Vos, perque m'heu portat aquí per dir á donya
Maria...
Mar. La culpa no la té ningú y prou.
Marº. Es lo millor que no la tingui ningú.
Mamá; vaig al cuarto á enterarme de las cartas. (_Se'n va._)
Jan. ¿Jo ja no dech tenir res que fer aquí?
Miq. No; massa has fet.