Tay. ¿Qué vols?
Jan. Volia dirli que cuan pensi marxar m'avisi per durli
l'equipatje. (_S' en va Janet._)
Tay. Vesten d'un cop. Aquet sembla un mosquit: te'l
treus de la dreta y 't surt á la esquerra, te l'esquivas del cap y 't
pica á las mans. Com deya; Ja no puch sufrir que 'ls servidors contin
res de lo saca, --dich de la casa, hont estan.
Ant. Ben dit, senyor...
Tay. Tayabas.
Ant. La cuinera te la llengua molla.
Tay. Sí senyora, y la llengua s'ha de semblar á l'arrós
que no es bó moll, sinó axut. Que prengui exemple de mi. Si jo os
digués que donya Maria, viuda Marqués, la senyora que vos ha llogat
la casa per pasarhi l'istiu ab lo seu fill don Mariano, era cuan jove
la Marieta, una pobrissona, filla d'un botigueret que tenia á la
tenda mes miséria que género ¿no es cert que faria mal de dirho?
Miq. i Ant. ¡Sí, senyor!
Tay. Donchs per xó ho callo. Item mes; si jo os contés
que la Marieta 's casá ab en Marqués, un fadrinet, que á forsa de
treball, honradés, estalvi é inteligencia, y ajudat per las bonas
condicions de la mullé, vá arribar á ser un dels primers
frabicants --dich fabricants-- de Barcelona; si afegis que la Marieta
se va convertir en donya Maria, ¿no es cert que os contaria cosas de
las que ningú en té res que fer?
Miq. i Ant. ¡Sí, senyor!
Tay. Donchs per xó no las conto. Item més. Si jo os
digués que donya Maria está molt disgustada ab lo seu fill, ¿no es
cert que os enteraria de lo que dech callar?
Miq. i Ant. ¡Sí, senyor!
Tay. Donchs per xó m'ho reservo! Item més; si jo os
contés que las contrarietats han posat malalta á donya Maria y que ha
vingut á aquet poble per treure al seu fill de Barcelona y recobrar
lo perdut repós, ¿no es cert que faria mal, molt mal, enterantvos del
que no os interessa, ni en teniu res que fer?
Miq. i Ant. ¡Sí, senyor!
Tay. Donchs per xó m'ho callo: y ara compendréu perque
m'indigna que la cuinera vos hagi esplicat aquestas cosas.
Miq. Ah, no, senyor Tabayas...
Tay. Tayabas, per servirvos...
Miq. No senyor per servirvos, --Tayabas, perdoni-- la
cuinera no 'ns habia dit res d'axó.
Tay. ¿No?
Ant. No, senyor Bayasta.
Tay. Tayabas. Donchs si ella no vós ho ha contat, ¿per
qui ho habéu sabut?
Miq. Per vosté que 'ns ho ha dit.
Tay. ¿Jo? ¿Cuán ho he dit?
Ant. Ara mateix.
Tay. ¡Jo 'm pensava que ho sabiho!
Miq. ¡Res!
Ant. ¡Res!
Tay. Donchs oblideu tot quan vos he dit, perque no es
cosa de perdre cap á las mevas vellesas la fama de discret que tinch
ben guanyada.
Ant. Per mi, oblidat senyor Tembayas.
Miq. Per mi també, senyor Tenvingas.
Tay. Jo no ving ni vaig. Senyor Tayabas.
### ESCENA VII