Tay. Per fortuna, perque si totas se 't serablavan
estariam divertits.
Jan. ¿Hont dexo axó?
Tay. Deixaho ahont vulgas: á dalt, á baix, á la dreta, á
la esquerra.
Tuy. No s'enfadi, senyor Tayabas, perque fa mala cara
cuan s'endafa --dich, enfada.
Tay. No 't burlis de mi, que prou desgracia es la que
tinch de capgirar las paraulas. Devegadas fins m'hi faria ab mi
mateix á tofetadas --dich botefadas. --¡Bofetadas!
Jan. ¿Hont dexo axó?
Tay. Donamho y calla.
Tuy. ¿Vol que digui á donya Maria que há arribat?
Tay. Sí.
Jan. ¿Qui 'm paga.
Tuy. Cregui que ha entés mal lo que deya, perque jo soch
incapás de parlar mal d'ella, que al fondo es una bona senyora.
Jan. ¿Qui 'm paga?
Tay. Molt bona, y per lo mateix se l'ha de respectar.
Tuy. Ja la respecto.
Tay. Está bé.
Jan. ¿Vol fé 'l favor de pagarme?
Tay. ¿Vols fé 'l favor de dexarme en pau?
Jan. Paguim, que tinch feyna.
Tay. Vesten, que jo també 'n tinch. (_L'hi dona diners y
se'n va Janet._)
Tuy. Antonia, ¿voléu ajudarme á portar axó á dalt?
Ant. Ab molt gust. (_Pren la maleta y se'n va ab la
Tuyas._)
### ESCENA VI
MIQUEL, SENYOR TAYABAS, després JANET, després
ANTONIA.
Miq. Escolti, senyó; ¿qué es de la familia vosté? ¡Com
no l'he vist fins ara!
Tay. ¿De la familia de donya Maria? Res; péro no siguent
res, soch molt; y sense ser de la familia, es com si ho fós. Jo soch
lo senyor Tayabas; y com me veyéu soch home molt conchempano, dich
campetxano, pero que no puch sufrir...