Tuy. Cuineras com jo, n'hi há pocas

Tay. Per fortuna, perque si totas se 't serablavan

estariam divertits.

Jan. ¿Hont dexo axó?

Tay. Deixaho ahont vulgas: á dalt, á baix, á la dreta, á

la esquerra.

Tuy. No s'enfadi, senyor Tayabas, perque fa mala cara

cuan s'endafa --dich, enfada.

Tay. No 't burlis de mi, que prou desgracia es la que

tinch de capgirar las paraulas. Devegadas fins m'hi faria ab mi

mateix á tofetadas --dich botefadas. --¡Bofetadas!

Jan. ¿Hont dexo axó?

Tay. Donamho y calla.

Tuy. ¿Vol que digui á donya Maria que há arribat?

Tay. Sí.

Jan. ¿Qui 'm paga.

Tuy. Cregui que ha entés mal lo que deya, perque jo soch

incapás de parlar mal d'ella, que al fondo es una bona senyora.

Jan. ¿Qui 'm paga?

Tay. Molt bona, y per lo mateix se l'ha de respectar.

Tuy. Ja la respecto.

Tay. Está bé.

Jan. ¿Vol fé 'l favor de pagarme?

Tay. ¿Vols fé 'l favor de dexarme en pau?

Jan. Paguim, que tinch feyna.

Tay. Vesten, que jo també 'n tinch. (_L'hi dona diners y

se'n va Janet._)

Tuy. Antonia, ¿voléu ajudarme á portar axó á dalt?

Ant. Ab molt gust. (_Pren la maleta y se'n va ab la

Tuyas._)

### ESCENA VI

MIQUEL, SENYOR TAYABAS, després JANET, després

ANTONIA.

Miq. Escolti, senyó; ¿qué es de la familia vosté? ¡Com

no l'he vist fins ara!

Tay. ¿De la familia de donya Maria? Res; péro no siguent

res, soch molt; y sense ser de la familia, es com si ho fós. Jo soch

lo senyor Tayabas; y com me veyéu soch home molt conchempano, dich

campetxano, pero que no puch sufrir...

La neboda · 第 9 / 150 题